La jugadora que volia deixar el bàsquet i ara lidera la selecció espanyola

BarcelonaLa selecció espanyola disputa aquests dies l’Eurobàsquet. Una de les líders del combinat és Mariona Ortiz, una catalana a la qual el reconeixement li ha arribat més tard que a altres esportistes. La jugadora ha debutat en un Eurobàsquet amb 33 anys. “No m'esperava ser aquí. La meva maduresa ha anat de la mà del meu rendiment. Ara em trobo en un moment personal en què estic molt tranquil·la”, avança.

La pau que ha trobat al Casademont Saragossa ha sigut clau per impulsar la carrera d’Ortiz, que està fent un Eurobàsquet molt bo. “Jo venia d’un moment personal molt difícil en què em vaig plantejar deixar el bàsquet, i a Saragossa, des del primer moment, van confiar en mi. No tenia clar ni si volia jugar un mes o si volia acabar la temporada, i em van posar moltes facilitats. Em van permetre començar i anar veient quines eren les meves sensacions. Em van deixar la porta oberta a deixar-ho en qualsevol moment”, confessa a l’ARA.

La seva ment es va allunyar de la foscor i totes les peces van encaixar. “Amb la tranquil·litat de poder decidir jo sense cap tipus de pressió, vaig trobar un bon equilibri. El Casademont Saragossa és un club molt professional. Et donen les condicions més adequades perquè puguis rendir al teu màxim nivell sense tenir excuses. Això, sumat a la confiança que em va donar l’entrenador, Carlos Cantero, va ajudar”, explica.

A la pista, la funció d’Ortiz és equilibrar el joc de la selecció espanyola. Fora, fer créixer uns valors innegociables. “L’únic que intento és ser la millor jugadora i la millor persona possible. No em considero exemple de res, però si puc ajudar que hi hagi més nenes que juguin a bàsquet i ho facin d’una determinada manera que els faci felices, ho faig. El camaraderia o la generositat són valors importants”, analitza.

Ortiz ha arribat a l’elit d’una manera més pausada que altres jugadores. Els camins per arribar a ser una estrella poden ser molt diferents, i el seu és dels que inspiren. “Quan vaig estar a l’Europeu sub-20, em van donar el premi a millor base europea. Vaig tenir molta atenció en un moment en què jo no estava preparada. Em va sortir l’oferta del Perfumerías Avenida, però vist amb perspectiva el camí que havia de seguir era un altre”, reconeix.

La catalana va jugar a Girona, Zamora i Salamanca abans de fer les maletes per jugar a l'estranger. Polònia (Polkowice), Bèlgica (Namur i Castors Braine) i Hongria (VBW CEKK Cegled) van ser les seves destinacions. “Passar tot el que vaig passar i haver de marxar a l’estranger m’ha fet créixer tant com a jugadora com com a persona”, diu.

Bones pràctiques a Saragossa

Ortiz s’ha convertit en una icona a Saragossa. “El Casademont ha treballat molt bé el tema del màrqueting i dels mitjans de comunicació. Els nostres partits sempre són televisats per Aragón TV. És molt difícil seguir una cosa que no veus. Nosaltres intentem estar a prop de la gent. Després de cada partit estem l’estona que faci falta amb els aficionats. Tot això ajuda a fer que la massa social ens agafi estima”, opina.

“La temporada ha sigut molt dura, tant a nivell mental com físic. Hem acabat jugant gairebé 60 partits i, entre canvis, lesions i coses que han passat, hem tingut 18 jugadores en plantilla. Això ho dificulta tot perquè cada vegada que hi ha un canvi t’has de readaptar i reajustar. Les jugadores que arriben necessiten un temps per entendre de quina manera juguem. Però vam acabar al top-8 de l’Eurolliga i com a subcampiones de la Lliga Femenina Endesa”, conclou Ortiz.