Esports 01/10/2021

Els penyals d’Honor, atalaiats al sostre de la Comuna de Bunyola

Itinerari per un dels vessants menys transitats d’aquesta massa forestal immensa, l’únic espai d’ús comú per a tots els bunyolins

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana

PalmaEls penyals d’Honor constitueixen la màxima elevació de la Comuna de Bunyola. Es tracta de tres puntals que guaiten sobre la vall d’Honor: el Picó (802 m), el penyal d’Honor (819 m) i el penyal de Son Creus (808 m). Tot i això, la informació toponímica d’aquest espai està mancada d’una revisió acurada i, segons la font consultada (Cartografia Fodesma, 1991; Editorial Alpina, 2016), resulta confusa. 

“Des del punt de vista paisatgístic, la Comuna és una unitat perfectament diferenciada, a mig camí entre les màximes altures de la Serra i el Pla. La seva forma allargada en direcció nord-est/sud-oest coincideix amb la de les distintes sèries de muntanyes de la serralada, de la qual forma part tant des del punt de vista geomorfològic com des de l’estructural”. (La Comuna de Bunyola. Biografia d’un bosc. Pere J. Brunet Estarelles. Ajuntament de Bunyola, 1991). De titularitat municipal, les seves 716 hectàrees d’alzinar i garriga –el 8,5% de la superfície total del municipi– constitueixen la massa forestal més important de Mallorca.

Perspectiva del penyal d’Honor des del penyal de Son Creus amb el puig del Coll del Jou al fons.

El punt d’inici d’aquesta ruta el situam al coll d’Honor (km 6,150/Ma-2100), on trobam espai suficient per aparcar un parell de vehicles particulars. No hi ha cap bus que uneixi Bunyola amb Orient que ens hi faciliti l’accés amb transport públic.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del coll d’Honor (550m) en direcció cap a Orient (sud-est). Aviat deixam l’asfalt per prendre un camí que trobam a la dreta. Un pedrot a l’entrada, senyat amb la clàssica fletxeta vermella de Pep Torrens (E.P.D.), és la fita més clara que ens indica la direcció a prendre (sud). Som al camí conegut com el pas d’Honor –tot i que la localització del topònim no sembla gaire clara–, rost al principi i solcat per nombrosos xaragalls, que s’enfila cap al coll del Picot (671m), fent ziga-zagues per uns pendents vestits de vegetació impenetrable.

De pujada, deixarem a l’esquerra dos ramals que s’orienten cap al torrent de Coanegra i el salt del Freu. A la nostra esquena (nord) tenim de la serra d’Alfàbia, inconfusible per la presència de nombroses antenes de tota forma, color i finalitat, a més d’una àmplia visió de la vall d’Orient. Una vegada hem assolit el coll del Picot [25 min], el camí baixa cap al comellar de les Covasses (SE). Des d’aquí podem contemplar les penyes ferestes i inexpugnables del Picot (717 m), a la nostra esquerra. 

Arribam a una bifurcació [30 min]. Prenem el camí de la dreta, que ens ha de dur cap a una cinglera que ens situa de ple dins l’àmbit territorial de la Comuna de Bunyola. Una sitja a l‘esquerra i una balma al costat oposat ens avisen que immediatament després [35 min] hem de veure una fita i una marca de pintura vermella, a la dreta. És l’inici del pujador directe cap als penyals d’Honor. 

Abandonam el camí per on tornarem més tard i encaram un tirany –probablement un vell camí de ferradura– d‘arrancada forta [sud-oest] i que no dona treva a les cames. [45 min] Deixam un avenc a l’esquerra i, un poc més endavant, una desviació a la dreta, marcada amb una fletxeta vermella. Continuam pel senderó fins a sortir a la pista que circumval·la la Comuna [55 min]. Giram a la dreta, en sentit ascendent.

Assolim un canvi de rasant [1 h 00 min]. A la nostra dreta s’obre una bocana cap a l’interior del bosc. Continuam tot dret (nord-oest), travessam l’espès boscatge fins al penya-segat i giram a l’esquerra [1 h 05 min]. A partir d’ara avançam fora camí, amb l’única referència del penyalar, que tenim a la dreta. Guanyam el penyal d’Honor (819 m), primer cim important de la ruta [1 h 10 min]. Descendim fins a un collet [1 h 25 min] per immediatament després remuntar cap al segon objectiu de la ruta. La gran quantitat d’arbres caiguts en les darreres tempestes dificulta el pas en alguns trams, tot i que val la pena arriscar-se i sentir de prop l’aventura, sense cap altre perill que alguna esgarrinxada per cames i braços.

El carboneig, la tala de pins i la pastura de ramats són alguns dels usos tradicionals de les terres de la Comuna.

[1 h 35 min] Un cop ens situam sobre el penyalar pelat, d’amples i extenses perspectives, on encara és visible la superfície cimentada que sostenia una caseta de vigilància forestal, podem dir que ja som dalt del penyal de Son Creus (802 m). La visió és impressionant: cap a ponent, podem veure el Galatzó, la mola de l’Esclop, la mola de Planícia, la Fita del Ram i Maristel·la, a més de la mola de Son Pacs, na Fàtima, la Gubia, el puig de Son Nassi i el de Son Poc. I de més a prop (nord-oest), la Talaia Vella, el Caragolí i el Teix. Just davant nostre (nord), la serra d’Alfàbia, el coll del Jou i el pas de na Maria, a més de Lofra, na Franquesa i la Rateta, amb el puig Major de Son Torrella que treu el nas pel darrere, i el puig Major de Massanella.

Àrea recreativa de la Comuna

Iniciam el descens per un tirany que neix als peus del cim (est) i que ens ha de menar de bell nou a la pista forestal [1 h 45 min]. Travessam tot dret i enllaçam amb un caminoi, amb un indicador de fusta que senyala el camí cap a Cas Garriguer. Es tracta d’un xaragall, molt transitat per senderistes i bicicletes, que aviat s’eixampla. A través d’un comellar estret, però còmode, arribam a l’àrea recreativa de la Comuna [2 h 05 min], comunicada amb Bunyola per una carretera de terra. La casa i la via d’accés formen part del pla de millores executat els anys 50.

Deixam a la dreta Cas Garriguer i seguim la pista que, en sentit contrari a les agulles del rellotge, ens duu ara a fer una llarga volta per baix del puig de les Cristes (722 m) i dels Bous (676 m). Una circumval·lació que ens acostarà al Planietjar [2 h 15 min] i la cova de l’Aigo [2 h 25 min], connectats per ramals del camí principal que deixam a la dreta. La quarta bifurcació, des que hem sortit de Cas Garriguer, és la que baixa a la ‘cisterneta d’en Gil’ i la caseta refugi dels forestals, molt a prop del comellar de les Covasses. Nosaltres continuam dret, cap a l’esquerra, sense perdre altura, fins a un collet on trobam un dipòsit d’aigua de l’Ibanat [2 h 35 min].

Deixam la pista, que ara gira a l’esquerra, seguint la circumval·lació, i continuam tot dret per un camí de carro, d’una tipologia i tècnica constructives ben clàssiques. El camí se segueix amb facilitat, llevat d’un darrer tram que remunta fins al punt on tancam el circuit sobre el camí que hem seguit a la pujada [2 h 45 min]. Ens dirigim al coll del Picot (671 m) [2 h 55 min] i pel pas d’Honor descendim fins al coll on hem deixat els vehicles [3 h 15 min].

Les dades

Dificultat 2 sobre 5

Distància 10,57 km

Desnivell 576 m

Durada 3 h 15 min

Altitud màxima 822 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats