Ens enamorarem sense que ningú ens digui quan
La gestació de l’Espai d’Animació va aixecar polseguera a l'entorn del Barça pel rebuig que generava que els aficionats més radicals poguessin tornar a l’estadi anys després que Joan Laporta els hagués expulsat. Aquest temor estava justificat perquè en la precampanya del 2010, Sandro Rosell havia pactat els fonaments d’una futura grada jove amb deu grups entre els quals hi havia els Boixos Nois, a qui va tenir la barra de definir com a “nanos molt macos”. Amb aquest preludi, va costar molt convèncer tothom que l’Espai d’Animació que sorgiria, ja amb Josep Maria Bartomeu al capdavant de l’entitat, estaria lliure de sospites i tendències violentes. Tot i això, després d’un llarg procés treballat amb els Mossos d’Esquadra i amb unes línies vermelles molt clares, el projecte va convertir-se en la grada festiva que és avui.
Els jugadors i els entrenadors han elogiat constantment l’Espai d’Animació perquè ha tapat l’impacte de la invasió de turistes i ha maquillat ambients fúnebres que potser eren més versemblants i incòmodes que la creativitat histriònica d’un megàfon. Venint d’on veníem, és destacable que els grups s’hagin coordinat sense fer paleses les seves diferències mútues, que no hi hagi hagut ni un sol episodi violent i que gairebé no hagi caigut ni un paper a terra. Per això, quan Laporta decideix tancar-los la paradeta sine die per l’impagament de 21.000 euros en concepte d’unes multes que són lleus, la sensació generalitzada és de sorpresa, desconcert i, sobretot, desproporcionalitat. Especialment, perquè sembla que no hi ha hagut cap voluntat de diàleg per part del president. Des del seu triomf electoral el 2021, la tònica ha estat de desconfiança i silenci.
El club té la paella pel mànec perquè els grups van signar que assumirien possibles sancions, però el relat no el té guanyat perquè a la suposada escena del crim no hi ha pràcticament res. És innegable que alguna cosa s’està enverinant quan dos individus despleguen a Mònaco una pancarta on es llegeix "Flick Heil", però és aquí on Laporta hauria d’agafar el toro per les banyes i actuar com va fer de manera encertadíssima en el seu primer mandat: ha d’anar de cara. Parlant la gent s’entén i es fa difícil d’imaginar que ni uns ni altres facin servir els mecanismes existents per desemmascarar i fer fora els brètols que no compleixen amb les normes. Mentrestant, només entrar a la grada, potser descobrirem que ens podem enamorar sense la necessitat que ningú ens digui quan, sense cap batec impostat.