Camins creuats

L’ombra dels germans

Els pilots Márquez, els jugadors de bàsquet Gasol, les tenistes Williams, els triatletes Brownlee, els pilots Schumacher, els atletes Borlée, els ciclistes Schleck, els jugadors de futbol De Boer... podria ocupar tots els caràcters d’aquesta columna només citant germans que han destacat al llarg de la història. En alguns casos han triomfat tots dos; en d’altres, un dels dos ha quedat literalment eclipsat per l’ombra del germà.

Les declaracions del petit dels Gasol, ara fa unes setmanes, quan el seu equip va guanyar l’anell de campions de la NBA -“Quan tenia 16 anys i seia en aquestes grades veient el Pau, ningú pensava que jo també ho podia aconseguir”-, m’han inspirat per a aquestes paraules.

La història esportiva de Marc Gasol per arribar on és avui no ha estat fàcil i ha hagut de donar uns quants tombs fins a conquerir el títol més important al qual un jugador de bàsquet professional pot aspirar, i ha anat pujant a l’ombra del seu germà Pau, que va trobar amb més facilitat el camí cap a l’èxit.

Viure a l’ombra d’un germà gran triomfador no ha de ser gens fàcil. L’entorn i les comparacions s’encarreguen de posar la pressió suficient per arribar a generar una situació incòmoda o, fins i tot, insuportable al germà petit. Aquesta pressió mal gestionada pot portar, fàcilment, a l’abandó de la pràctica o a quedar-se sempre en segon terme, i crear, en alguns casos, situacions d’inferioritat importants.

També existeix el cas contrari. Un germà petit que puja amb molta força i que pot esgarrapar terreny i protagonisme al germà gran, que ha anat obrint camí i per a qui, fins al moment, eren tots els elogis. De mica en mica el gran pot anar veient que li tocarà compartir-los o, fins i tot, es pot donar el cas que el superi i passi ell, el gran, a segon terme.

En cap dels dos casos no ha de ser gens fàcil gestionar aquests equilibris d’ego i protagonisme. S’hi barregen molts sentiments, ambicions i objectius que cal administrar amb molt de tacte des de casa, des de la família, perquè la rivalitat esportiva no es traslladi i s’instal·li en la relació fraternal.

L’esport de competició té una característica principal: només existeix un guanyador. Entre dos germans que competeixen sempre n’hi haurà un que serà el guanyador i un altre que serà el perdedor, però la història ens ha ensenyat que els germans que han sabut gestionar amb intel·ligència aquesta rivalitat i l’han transformat en una fortalesa es converteixen en un tàndem infranquejable perquè la connexió entre ells sempre anirà molt més enllà que qualsevol resultat.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF