09/07/2022

Oda a Eric Garcia

2 min
Eric Garcia xutant una pilota a Granada.

BarcelonaEstic convençut que si Eric Garcia s'hagués criat al meu poble, l'estimada Arbeca, o jo a Martorell, seríem bons amics. Ho expresso amb convenciment perquè m'agrada tot el que desprèn la personalitat del central català. Convindrem que amb aquest argument no n'hi ha prou per defensar un futbolista, però em sembla honest deixar clar que, a qui tingui la bona fe d'acompanyar-ne en aquestes línies, aquí llegiran una oda a Eric Garcia.

A risc de quedar-me sol, com em passa sovint en les converses de barra de bar en què surt a relluir el nom del central, no tinc dubtes en defensar que les virtuts d'Eric superen els seus defectes. Crec que som pocs els que estem al seu bàndol, però ara que el Barça ja ha fet oficial Christensen i ha empaquetat Lenglet a Londres, sento la imperiosa necessitat de trencar una llança a favor d'Eric.

És ben cert que en el seu primer any el seu rendiment ha estat en la línia de tot l'equip: menys bo del que hauria i del que tots plegats voldríem. Però mentre (i em sembla excel·lentíssim que ho fem) ens centrem en lloar l'exuberància física de les cuixes d'Araujo, penalitzem Eric dient que no té prou planta per ser central en això que avui dia li diem futbol modern. Si bé estic totalment a favor de tenir un (o dos) centrals com l'uruguaià a l'equip, també celebro que el de Martorell sigui jugador del Barça.

Bàsicament perquè hi ha una pila de dades –algoritmes d'anàlisi creats per enginyers que dominen l'Excel i el big data amb heroïcitat– que expliquen que Eric és dels millors centrals d'Europa pel que fa a la sortida de pilota, ja sigui amb la passada o en conduccions. És un d'aquells defenses a qui els agrada posar el cul de la defensa endavant i no endarrere. Només cal repassar alguns partits del curs passat en què els rivals flotaven a Araujo perquè fos ell qui es veiés obligat a treure la pilota des del darrere. Aprofito per recordar que en cap cas vull criticar l'uruguaià, sinó defensar Eric.

¿Que a Eric li falta guanyar contundència? D'acord. Però això és més fàcil d'adquirir a base de partits i veterania que una lectura privilegiada del joc com la seva. I, en un Barça endreçat, tinc ben clar que les virtuts del de Martorell seran apreciades. Perquè defensar no és només cosa dels quatre del darrere, sinó de tot l'equip. És normal que llueixin les poderoses correccions d'Araujo en un Barça que ha patit massa problemes en defensa. Però, si l'equip s'ajusta, defensar és un exercici coral.

Li desitjo el millor a Eric: perquè és del Barça fins al moll de l'os; per això va decidir no continuar a Manchester i tornar. Luis Enrique també hi creu. A més, només cal parlar amb alguns dels seus formadors per veure de quin futbolista es tracta. Quan estava al planter, mentre d'altres preferien lluir post a Instagram, ell se n'anava a veure els rivals en directe per analitzar a qui s'enfrontaria.