Futbol
Esports 19/02/2022

El Nou Mestalla: o ara o mai

Amb els diners de CVC, el club prepara un nou disseny que n'abarateixi el cost davant l'amenaça de sancions pels retards en les obres

4 min
L'actual estat de les obres del Nou Mestalla, paralitzades des del 2009.

València13 anys després, les obres del Nou Mestalla es podrien reprendre a la tardor gràcies als diners aportats per l'acord entre el fons d'inversió britànic CVC i la Lliga . Aquesta és almenys la promesa del València CF, que, al desembre, va presentar a la Generalitat Valenciana i a l'Ajuntament de la ciutat un esborrany de la proposta que està elaborant per finalitzar l'estadi, i que s'ha compromès a lliurar ja completa en les pròximes setmanes. Si el nou disseny es concreta i rep el vistiplau de l'administració, el camp podria estar acabat el 2024.

El nou projecte arriba en el temps de descompte després de la pròrroga de 90 dies que el Consell va concedir al club del multimilionari de Singapur Peter Lim al novembre perquè reiniciï de seguida les obres o presenti un pla amb un aval econòmic. Si no és així, la conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat iniciarà la interposició de multes, ja anunciades al juny, amb una primera sanció de 2,36 milions d'euros pels incompliments del programa urbanístic, ja que el termini de construcció de l'estadi va vèncer a mitjans de l'agost passat.

Els diners de CVC suposen un autèntic salvavides per a la delicada situació econòmica del València i el projecte del Nou Mestalla. El club ingressarà 120,7 milions d'euros, 80 dels quals els destinaria al nou estadi i 4 a la digitalització de les estructures del club. De la resta, 18 milions es dedicarien a pagar els deutes generats per la pandèmia del coronavirus i 18 més a inscriure nous jugadors. L'aportació del fons britànic és tan fonamental que podria equivaldre al cost de les obres pendents, que l'entitat situa al voltant dels 120 milions d'euros, una xifra que se sumaria als prop de 150 ja gastats en la primera fase de construcció, quan es van aixecar tots els fonaments i l'esquelet.

Amb els nous recursos el València podria acabar un projecte que, respecte al pla inicial –el que ara prepara el club és el quart disseny–, té com a principal canvi la reducció de l'aforament, que passaria de 70.000 localitats a entre 45.000 i 54.000. Des de l'entitat destaquen que el nou disseny preveu una possible ampliació de les graderies perquè puguin acollir més de 60.000 aficionats mitjançant unes obres "ràpides" que no impedeixin l'ús del camp cada jornada de partit. L'entitat defensa aquesta opció per la necessitat d'adaptar el projecte als paràmetres econòmics i esportius actuals del València i subratllen que en aquests moments no superen els 32.000 abonats. A més, afirmen que el pla inicial respon a models passats i que allò que les organitzacions esportives reclamen són camps més petits i plens en la majoria de partits i no només en les grans cites. En aquest sentit, assenyalen com a models estadis com el del Juventus de Torí –41.507 espectadors– o l'Athletic de Bilbao –53.332.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el president del València CF, Anil Murphy, i la directora financera del club, Inma Ibáñez, durant la seva trobada el passat mes de desembre.

L'últim disseny del Nou Mestalla ha sigut rebut per les institucions amb una barreja d'escepticisme i crítiques, que han variat en funció del color polític de cada representant. Així, mentre que l'alcalde de València i dirigent de Compromís Joan Ribó es va felicitar perquè el club li havia assegurat que comptava amb garanties financeres i que havia presentat un "calendari que sembla realista i possible", la vicealcaldessa, regidora d'Urbanisme i dirigent socialista Sandra Gómez va mostrar la seva ferma oposició a la reducció de l'aforament perquè suposaria un "incompliment" de l'acord signat el 2005. En el document s'establia que l'Ajuntament renunciava a edificar un estadi que pogués acollir grans competicions esportives, com era el seu pla, a canvi que el construís el València. Segons Gómez, la capacitat d'espectadors plantejada ara impediria celebrar esdeveniments a què aspira la ciutat, com ara una final de la Lliga de Campions, una circumstància que des del club, i a preguntes de l'ARA, han admès desconèixer.

La vicealcaldessa de València també ha destacat que l'acord estipulava que el nou estadi havia de comptar amb "les més modernes instal·lacions" i estar "al nivell dels millors camps europeus". També havia de tenir una pista d'atletisme, element a què els socialistes, per contra, sí que estarien disposats a renunciar. Per compensar l'esforç financer que suposa per al club aixecar un estadi del més alt nivell, el consistori i l'entitat esportiva van pactar una permuta de sòl segons la qual el València rebia una parcel·la propietat de l'Ajuntament de 70.763 metres quadrats en una de les zones de creixement de la ciutat –l'avinguda de les Corts Valencianes– i es beneficiava de la requalificació dels terrenys –28.000 metres quadrats– on es troba l'actual estadi perquè els pogués vendre per construir-hi habitatges. A canvi, el València CF havia de donar-li al consistori 32 parcel·les en diversos barris de la ciutat valorades en 25,6 milions i pagar 19,8 milions (23,3 amb interessos).

17 anys després de l'acord signat entre l'entitat esportiva i el consistori, el temps s'esgota per al València CF. Si no acaba el nou estadi i abandona el vell Mestalla s'aboca a ser sancionat per una Generalitat i un Ajuntament cada cop més cansats de la passivitat i la indiferència d'un club governat des de Singapur.

stats