Polèmica València-Reial Madrid

Qui és ‘Gilman’, el protegit dels àrbitres que ha enfadat el Madrid i fa trontollar Medina Cantalejo

La polèmica viscuda dissabte a Mestalla està provocant un terratrèmol al Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA)

3 min
Gil Manzano just després d'assenyalar el final del partit del València-Reial Madrid.

BarcelonaMinut 98 amb 32 segons. Modric es disposa a llançar un córner i Gil Manzano comunica als jugadors que serà l’última jugada del partit. El croat fa la centrada, Mamardashvili refusa la pilota a la frontal de l’àrea i l’àrbitre internacional es posa el xiulet a la boca. Però, incomprensiblement, no assenyala el final. Brahim només necessita tres segons per recuperar la pilota, esmunyir-se per la banda i penjar la pilota a l’olla. És aleshores quan Gil Manzano decreta el final sense ser conscient del moviment sísmic que estava a punt de provocar al Comitè Tècnic Arbitral (CTA). Bellingham marca el gol de la victòria fora de temps i no puja al marcador. La cara de l’àrbitre és un poema. El nyap és incorregible i es converteix en una bomba de rellotgeria.

Aquesta polèmica arriba en un moment extremadament inoportú per al president del CTA, Medina Cantalejo. El dirigent sevillà va ser designat per Luis Rubiales per ocupar el tron arbitral, però la caiguda de l’expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) el va debilitar. Des d'aleshores, Medina Cantalejo treballa a marxes forçades per guanyar-se la confiança de Pedro Rocha, el probable candidat continuista a les pròximes eleccions de la RFEF. De totes maneres, la seva gestió no ha aconseguit aportar estabilitat al col·lectiu arbitral. La publicació dels àudios VAR han generat més polseguera que credibilitat i els errors flagrants dels àrbitres poden cavar la tomba del seu cap.

'Gilman', el protegit del CTA que posa en perill el govern

Jesús Gil Manzano (també conegut com a Gilman) sempre ha generat controvèrsia dins del col·lectiu arbitral. Als seus 40 anys s’ha convertit en la primera espasa de l’arbitratge nacional en l'àmbit europeu i ha sigut escollit per xiular a l’Eurocopa d’enguany, que se celebrarà a Alemanya. Va arribar a Primera Divisió l’any 2012 i va aconseguir la internacionalitat dos anys després de la mà de Victoriano Sánchez Arminio, l’expresident del CTA que es va convertir en el seu pare arbitral. Una trajectòria brillant que sempre ha anat acompanyada de la seva servitud al sistema. L’extremeny s’ha mostrat disposat a col·laborar amb el comitè i, fruit d’això, va ser nomenat membre de l’assemblea de la RFEF amb dret a vot.

El 2018 es van celebrar unes eleccions a la RFEF per escollir al substitut d’Ángel Maria Villar. El candidat continuista, Juan Luis Larrea, ho tenia tot lligat per assegurar-se la victòria, però es va produir un sorpasso que va catapultar Rubiales al poder, amb l’inestimable suport de Gil Manzano. Les fitxes de dominó van caure una darrere l’altra i Sánchez Arminio va ser substituït per Carlos Velasco Carballo. Aquell mateix any, la UEFA va promocionar Gilman al grup Elit, la màxima categoria internacional. 

L’arribada de Medina Cantalejo no va canviar res: l’extremeny va mantenir la seva línia i es va posar al servei del nou president. La RFEF va aprofitar la seva disposició per citar-lo com a testimoni de la defensa al judici que es va celebrar el setembre de 2023 arran de la denúncia dels àrbitres específics de VAR, que demanaven una indemnització per la vulneració de drets fonamentals. La seva presència va despertar animadversió entre els denunciants perquè no consideraven ètic que el seu excompany prengués part en el conflicte entre exàrbitres i Federació.

Dues setmanes a la nevera

Gil Manzano ha vist com passaven tres presidents diferents d'ençà que va arribar al futbol professional, però ha sigut capaç de mantenir la seva progressió fins al punt d’heretar el buit que van deixar Mateu Lahoz i Del Cerro Grande. La pífia de Mestalla ho pot canviar tot: individualment la seva imatge queda greument perjudicada i durant les dues pròximes jornades estarà a la nevera; en l'àmbit institucional, a Medina Cantalejo li creixen els nans i el pròxim president de la RFEF haurà de decidir si perllonga el clima irrespirable que envolta l’actual CTA o prefereix fer foc nou per rebaixar la tensió i iniciar una nova etapa.

stats