La nova vida de Pinto, el millor amic de Messi al vestidor del Barça

BarcelonaImagina't trobar-te un guanyador del sextet del Barça (2009) saltant a la corda i ballant en ple Portal de l'Àngel de Barcelona. Això és el que va passar amb José Manuel Pinto (El Puerto de Santa María, 1975) l'octubre passat. Pinto és un dels jugadors que van viure l'època daurada de l'equip entrenat per Pep Guardiola i que va deixar la seva empremta sent el porter titular a les Copes del Rei. Ara, 15 anys més tard, qui va ser el segon de Víctor Valdés sota pals passa els dies de la seva retirada del futbol cantant i fent esport, les seves dues grans passions.

"Un dia se'm va ocórrer fusionar les dues coses que sempre m'han motivat i agradat, que m'han fet lluitar pels meus somnis i m'han convertit en una millor versió de mi mateix. Aleshores, vaig pensar que saltar a la corda i ballar seria una cosa única i diferent", explica Pinto en conversa amb aquest diari.

Així va néixer el seu projecte P13Fit, un "mètode d'entrenament revolucionari" que barreja l'esport amb la música. Es tracta del salt bàsic que t'ensenyen des de petit, anomenat "el salt del nen". És per això que el seu projecte atrau persones de diferents edats, des de joves fins a gent de més de 60 anys. A més, compta amb instructors per tot el món: a Mèxic, Puerto Rico, Veneçuela o els Estats Units, entre altres països. "Visualment, pot semblar un exercici força complicat, però quan el proves t'adones que és fàcil", explica l'exblaugrana.

L'organització sempre ha sigut clau en la seva vida. Quan era professional, i ara també. "Organitzant-me intento ser en el màxim de llocs possibles", comenta. La seva passió per saltar a la corda combinada amb la música l'ha dut a batre, fins i tot, un rècord Guinness als 48 anys. Va ser fa només tres mesos: "A Badajoz, vam saltar i ballar 173 persones alhora. Va ser un orgull veure tanta gent compartir la mateixa passió", relata.

La relació de José Manuel Pinto amb Leo Messi

A banda de ser el segon porter del Barça, Pinto va ser un dels aliats més íntims de Leo Messi al vestidor. L'astre argentí i l'andalús van congeniar fins al punt que s'han retrobat més d'un cop a Miami. L'estima mútua va fer que el 2018 el porter plantegés al davanter un dels projectes que més han colpit al segon: fer una obra sobre la seva vida amb el Cirque du Soleil, la companyia canadenca que més ha revolucionat el circ.

"La idea va ser d'Afo Verde [el president i CEO de Sony Music a Llatinoamèrica, Espanya i Portugal] i meva. Ell és argentí i amant del futbol i de la música, i tenia al cap barrejar les dues passions. Entre tots dos va sorgir la idea de promoure aquesta gran obra", explica Pinto. L'exporter va presentar la idea al 10 del Barça, que, sense rumiar-s'ho, va dir que sí. "Amb el Leo ja vam anar a veure algun cop el Cirque du Soleil i sempre ens havia agradat molt. Per això vaig pensar que li podia fer il·lusió", continua. "Li va encantar", afegeix el gadità.

Per a Pinto, ajuntar futbol i circ va ser "un dels reptes més grans", ja que "la música que havia de crear, sense lletra, havia de transmetre un tipus de coses per a diferents escenes". L'exblaugrana havia de compondre diversos passatges que transmetessin des de l'adrenalina fins a la pena. "Va ser una experiència inoblidable", recorda, il·lusionat.

16 títols professionals i un Grammy

Pinto ho va guanyar tot amb el Barça de Pep Guardiola. Procedent del Celta, va aterrar en el moment exacte. "Vaig arribar en el moment perfecte per fer història. Qui sap esperar, rep la recompensa", rememora. El seu palmarès com a porter recull Lligues, Copes del Rei, Champions, Supercopes i Mundialets. Però a banda dels 16 títols que va aixecar vestint la samarreta del Barça, també va guanyar un Grammy llatí fora del món del futbol.

La música ha sigut l'altra passió de Pinto des de ben petit: "Vaig començar amb 14 anys. M'organitzava per fer música i jugar a futbol al mateix temps", explica. Amb 18 anys, quan va firmar el seu primer contracte professional com a futbolista, va començar a fer classes de piano. Més tard, va continuar formant-se com a músic: és enginyer de so i té un màster en producció musical. "Quan era jugador m'estava formant i estudiant música", comenta.

El 2000 va crear la seva discogràfica, Wahin Makinaciones. Anys d'aprenentatge el van portar a guanyar un dels premis més prestigiosos de la música llatina. "Vaig tenir la sort de conèixer el productor de Niña Pastori. Vam anar compartint idees i va confiar en la nostra gent per fer el seu disc al nostre estudi", relata Pinto. La cantant va guanyar el Grammy al millor àlbum flamenc i, en conseqüència, el porter també: "És curiós", recorda, divertit.

El 2014 va acabar la seva etapa amb el Barça i va viatjar als Estats Units per centrar-se en la música, però sempre deixant una porta oberta per si algun club de futbol el volia fitxar en els seus últims anys com a professional. Finalment, l'any 2018 va anunciar la retirada, tot i que ja feia quatre anys que no es posava sota els pals.

A diferència de molts futbolistes, Pinto va viure una transició més tranquil·la gràcies a les seves altres ocupacions. Aviat, l'exfutbolista traurà a la llum Préndete, una cançó que "sorprendrà perquè barreja un estil poc comú en el gènere urbà". A més, participarà en el nou programa de Telecinco, Bailando con las estrellas, on "ho afronto per passar-m'ho bé, aprendre i millorar com a persona". Mentrestant, també anirà saltant a la corda i ballant, ja que no sap parar quiet. De fet, assegura que sol llevar-se a les cinc de la matinada. "L'edat és només un número. L'important és mantenir l'esperit d'un nen", conclou amb el somriure que sempre l'ha caracteritzat.