BARÇA

El noi que tenia por de les turbulències

El brasiler ha anat esborrant la imatge del noi tímid que semblava que no era del tot conscient de l’abast de la seva habilitat

Era el setembre del 2009. Un vol intern més al Brasil, entre Goiânia i Rio, amb una escala a São Paulo. Per casualitat, vaig compartir avió amb l’equip del Vasco da Gama, que jugava per primera vegada a la Segona Divisió del país i tornava a casa després d’un empat a 2 contra l’Atlético Goianiense.

Em va tocar seure a la mateixa filera que un jove que ja era conegut per les seves actuacions a la selecció sub-17 del Brasil. Philippe Coutinho, el noi que ocupava l’altre seient del passadís, era la promesa, el futur, la perla. Jo no era l’únic que el veia així. El projecte de crac, que gairebé no parlava i mirava sempre a terra, era el blanc preferit de les bromes dels companys. Durant les múltiples turbulències d’aquell vol, Carlos Alberto (ex del Porto i referent d’aquell Vasco) cridava “Pobre Philippe Coutinho, es morirà abans de ser ric! Imagina... Justament ara, que ha firmat amb l’Inter”. Els altres jugadors li reien l’acudit i a mi haig de dir que també em feia gràcia. Coutinho, tímid, repetia amb la veu baixeta: “No diguis això...”

Passades les turbulències, el vol va aterrar sense problemes. Mesos després, Coutinho tornaria a volar. A Milà, a Liverpool i fins i tot a Barcelona, en una estada breu de sis mesos per jugar a l’Espanyol el 2012. Cadascun d’aquests passos va anar esborrant la imatge del noi tímid que semblava que no era del tot conscient de l’abast de la seva habilitat. Partit rere partit va anar fent-se més fort, va anar traient el caràcter. Cada vegada menys promesa i més realitat.

Gairebé deu anys després, Coutinho és un futbolista consolidat, titular indiscutible de la selecció. I, sobretot, té un estil que encaixa amb el del Barça del passat, però que també s’adapta al que pot ser el Barça del futur. Es pot discutir el preu, 160 milions d’euros, però s’ha de dir que el mercat s’ha tornat boig després del fitxatge de Neymar pel PSG i que, després del Mundial, el brasiler potser hauria costat encara més. També es pot posar en dubte com jugarà l’equip ara que hi ha tantes opcions tàctiques. Però aquestes qüestions Valverde les afrontarà amb un somriure, davant d’una temporada que es pot fer llarga amb una plantilla que, fins ara, no li ha donat gaires alternatives ofensives fiables. El que és evident és que Coutinho té múltiples registres, i tots són benvinguts al Camp Nou: migcampista que controla el joc; interior que es mou cap a les bandes i s’associa amb els extrems i el davanter; extrem per les dues bandes, buscant l’un contra un...

Els pròxims mesos és natural que es busquin maneres de catalogar el brasiler, fins i tot comparant-lo amb jugadors tan diferents com Iniesta, Xavi o Neymar. Però Coutinho és prou gran per fer-se el seu propi nom com a blaugrana.

El noi que mig s’amagava i esquivava les mirades ja forma part del passat. El futbolista que arribarà al Camp Nou ha superat més d’una turbulència i està preparat pel seu vol més important.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF