Les ofertes que el Barça haurà d'escoltar aquest estiu

BarcelonaNico Williams. Com va explicar l'ARA fa dos dies, el Barça torna a plantejar-se seriosament el fitxatge de l'íntim amic de Lamine Yamal a la selecció espanyola absoluta. Té un preu tancat de 58 milions d'euros (quasi 64 si es compta l'IPC), quadra amb les necessitats de la direcció esportiva i és, des del punt de vista d'un Joan Laporta que l'estiu que ve ha de revalidar la seva presidència a les urnes, el futbolista que més il·lusiona el barcelonisme. De cop i volta, al dirigent barceloní li ha deixat d'importar que l'extrem navarrès decidís quedar-se a l'Athletic Club fa un any perquè no veia clara la seva inscripció.

El gest del seu agent, Félix Tainta, oferint-se la setmana passada a Deco ha animat el club blaugrana a explorar la viabilitat d'un fitxatge que, d'entrada, demana la disposició de més de 60 milions per ser abonats de cop. La recerca de pòlisses de crèdit per emprendre operacions ambicioses de mercat va en aquesta direcció. Perquè si el Barça de veritat vol lluitar per Williams, necessitarà líquid abundant a la caixa d'Aristides Maillol sobretot després del pagament, també unilateral, de la clàusula de rescissió de Joan Garcia, que està a hores de ser presentat oficialment amb la samarreta culer.

L'enèsima alerta de Javier Tebas

Però més enllà d'aquest detall, que es pot esmenar sumant més deute al balanç, el president de la Lliga, Javier Tebas, ha recordat a Laporta la màxima de cada estiu. "No sé si el Barça pot fitxar Nico Williams. El club ha de fer moviments [...] Una cosa és fer oficial un fitxatge i una altra, inscriure'l", manifesta el responsable de la patronal del futbol espanyol. Tebas té controlada la situació financera de tots els equips de Primera i Segona i sap que el Barça encara no ha recuperat l'equilibri entre els ingressos i els salaris esportius tot i la milionada generada els últims anys a cop de palanca. Per tant, si no hi hagués aquests "moviments", no només estaria en dubte el registre de Garcia, sinó que Williams directament seria impossible.

I quins són aquests moviments?

Per remuntar el famós fair play, la recepta més efectiva sona a tòpic: "Deixin sortir abans d'entrar". I és que a banda del reconeixement abans del 30 de juny dels 100 milions corresponents a l'heterodoxa venda dels seients vip del futur Camp Nou (una operació que l'auditor Crowe encara no ha validat), el Barça necessita desprendre's de jugadors per inscriure'n de nous. Tant si es torna a la regla 1:1 del límit salarial (registrar pel mateix valor que s'allibera) com si no, deixar de pagar determinades fitxes i aspirar a cobrar algun traspàs sucós és una condició essencial per no tornar a patir amb les inscripcions i no repetir agonies com la de Jules Kounde el 2022, la d'Iñigo Martínez el 2023 o la de Dani Olmo el 2024 i part del 2025.

De moment, el Barça ja s'ha tret de sobre la llosa de Clément Lenglet. A canvi d'un milió i mig, se n'estalvia 16 corresponents a la seva fitxa i fa espai al límit salarial. També ha cobrat 14 milions entre el traspàs d'Álex Valle al Como i la venda de Jean-Clair Todibo al West Ham. Amb tot, es necessiten més moviments per seguir ampliant el marge. Un que fa setmanes que es treballa és la venda d'Ansu Fati, que per fi ha entès que Hansi Flick no compta amb ell. L'hispanoguineà vol anar cedit al Mònaco, si bé l'operació està encallada perquè els del principat no arriben a pagar-li ni la meitat del sou.

Però per pensar realment en gran, que és el que demanen les inscripcions de Joan Garcia i la viabilitat del fitxatge de Nico Williams, calen sortides molt més ambicioses i fins i tot sorprenents. Ambiciós és pensar que Marc-André ter Stegen, ferit per l'arribada de competència i pel que ell entén que és una campanya en contra seva, acceptarà abandonar el Barça després d'onze anys sense oferir resistència. Ambiciós és trobar un comprador interessat en Ronald Araujo, que és el central menys adaptable al risc defensiu que propugna Flick. I sorprenent seria rebre alguna proposta milionària per Fermín López o Raphinha Dias (superior als 60 milions per l'andalús i als 100 milions pel brasiler) i acceptar-la. El problema de totes aquestes hipotètiques vies d'ingrés i d'estalvi és que topen amb la voluntat dels interessats, que no és cap altra que continuar a Barcelona. El projecte és massa prometedor per perdre-se'l.

Per tant, el més probable és que Joan Garcia debuti en pretemporada sense tenir la inscripció garantida i que el Barça busqui capital per pagar la clàusula de rescissió de Nico Williams amb el més calent a l'aigüera. La pressió implícita per marxar, que és el que pateix avui Ter Stegen i també va viure el renascut Frenkie de Jong fa tres estius, no sempre funciona. I el mercat, ja se sap, és molt capritxós, canviant i sovint s'exposa a girs sobtats. O si no, qui s'imaginava fa un any que el Barça faria fora İlkay Gündoğan per contribuir a inscriure Olmo?