Ningú sap com clonar Busquets

Si no hi ha girs inesperats, aquesta serà la temporada del comiat de Sergio Busquets. Mentre els protagonistes del millor Barça de la història s’anaven apagant, s’ha fet palès fins a quin punt eren talents irrepetibles. En el cas del capità de Badia del Vallès, la seva influència en el joc ha estat tan rotunda que és impossible imaginar-li un substitut de garanties. Marxarà i ningú sap respondre qui ocuparà el seu lloc. “Busquets no és etern”, deia Xavi abans de l’estiu. Tot i això, no s’han plantejat plans sòlids per al futur: s'ha donat una oportunitat teòrica a Pjanic i s’ha cedit Nico al València. L’alternativa real havia de ser el discutit De Jong, però les maneres que tenen d’interpretar el seu rol s’assemblen com un ou a una castanya. Així doncs, falten nou mesos perquè Busquets digui adeu i el seu relleu és un mar d’incògnites. 

El pare de Busquets com a millor migcentre defensiu del món va ser Pep Guardiola: va dissenyar-lo a mida de les necessitats que tenia el seu ideari d’evolució cruyffista i el va fer peça clau de la sala de màquines al costat de Xavi i Iniesta. Entre tots dos, mestre i deixeble, van canviar els paràmetres en què s’havia de moure un jugador d’aquestes característiques i van empènyer la història d’aquest esport unes quantes pantalles endavant. L’exblaugrana Juan Román Riquelme va definir-ho en unes declaracions que es van fer virals dient que Busquets havia confós el futbol mundial: “Vam començar a creure que el 5 havia de fer bones passades i vam oblidar-nos que abans era el 10 el que et feia jugar bé”. Busquets s’acaba i a l’escola on es va crear no hi ha traçada cap línia successòria. 

El més sorprenent és que ningú sembla estar gaire preocupat: ni al club ni a l’opinió pública. Potser ho deixem per a més endavant perquè trobar la solució és un maldecap que ens posa tan nerviosos que no volem ni pensar-hi. És més distret debatre sobre qui ha de jugar al davant, fer ballar el cap amb Bernardo Silva o patir per inscriure Kounde. És la frenesia de l’ara i aquí d’aquests temps moderns, que no entenen de mirades llargues, però un dia ens llevarem i Busquets no hi serà. El moment de fer invents és urgent i el primer tast el vam tenir amb el quadrat al mig del camp d’Anoeta, però caldran moltes més hores de vol per plantejar com ha de ser l’era post-Busquets. Assumir que no n’hi haurà un altre d'igual és un exercici ja viscut amb el mateix Xavi, però estaria bé que el forat tan transcendent que deixarà no ens agafi desprevinguts.