Fita a fita
Esports 04/03/2022

Na Blanca, la balconada sobre el cèlic blau de la mar pollencina

Itinerari circular per un dels puigs de la península de Formentor que formen aquests ‘petits alps’ de la serralada mallorquina

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana.

PalmaEn aquesta ruta us proposam una passejada circular per un dels molts puigs que formen els ‘petits alps’ pollencins de la península de Formentor. Na Blanca, amb els seus 327 metres, esdevé una miranda natural i meravellosa sobre la badia de Pollença, des de la qual podem gaudir d’una panoràmica espectacular dels caps de Ferrutx i del Pinar, de l’illa de Formentor, del puig de la Pinova (o Pinoa), de la talaia d’Albercuix, de la punta de la Salada, del Pal i d’en Fumat. La darrera esperonejada del paisatge cultural de la serra de Tramuntana a l’extrem nord-est de l’illa.

El punt d’inici d’aquesta caminada el tenim al mateix aparcament de la platja de Formentor (Cala Pi de la Posada / Pk 8,8 de l’Ma-2210). L’accés en cotxe es fa des del port de Pollença; no obstant això, convé estar al corrent de les restriccions de trànsit a la zona, aproximadament entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Els mesos d’estiu hi ha transport públic des d’Alcúdia fins a Formentor amb la línia TIB 334 (més informació a tib.org).

La ruta

[00 min] Des del mateix aparcament de Cala Pi de la Posada ens posam a caminar fins a l’extrem nord de l’esplanada (nord / nord-est), on hi ha un botador a la part esquerra de la tanca, al costat del torrent. Continuam ara per una pista de terra que de tot d’una travessa un bosquet d’alzines i pins, garballons, mates i carritxeres, i qualque arbocera també. Arribam a una cruïlla vora un forn de calç, que deixam a l’esquerra. Nosaltres continuam pel camí de la dreta, indicat amb estaques de fusta i senyes de pintura verda i blava [05 min]. Tot seguit ens ve un revolt estret i tancat amb una balma a la dreta que ens deixa damunt una gran esplanada, que sembla un antic abocador de runes d’obra. Obviam un camí a la nostra dreta i seguim la nostra marxa en la mateixa direcció que l’hem iniciada. Ara som a l’indret conegut com el pla del Pujol.

A la nostra esquena ja és ben visible la talaia d’Albercuix (oest), a la dreta tenim na Blanca (est) i el Pal (nord), just davant nostre. Avançam per una pista de terra que transcorre paral·lela a la carretera, la tenim ben a prop a la nostra esquerra. A poc a poc ens acostam a uns conreus, que voltarem pel costat dret, seguint els indicadors de fusta. Tenim a la vista les vinyes de la finca de na Blanca, on el Grup Barceló ha impulsat la producció d’un vi sostenible, d’elaboració artesanal, fet a partir de varietats locals. El celler Vinyes de Formentor té el segell de qualitat de Vi de la Terra de Mallorca.

Els penyals de na Blanca de Formentor des del pla del Pujol.

[35 min] Topam una nova cruïlla. Deixam el camí que tot dret ens duria al pla de les Arenes, les cases de Cala Murta i Cala Figuera, i voltam a la dreta, cap a llevant, en direcció al coll de l’Olivardar. Poc després, un indicador de fusta ens dona la fita per destriar la camada de la dreta i continuar pujant. Ràpidament assolim el coll [45 min], una esplanada que ens ofereix una visió sublim del puig d’en Fumat, a la nostra esquerra. Trobam dos indicadors, un ens assenyala el camí de baixada cap a Cala Murta. Nosaltres seguim el que assenyala cap a Cala en Feliu.

Des del coll de l’Olivardar, giram a la dreta (sud-oest) i continuam pujant per una pista de terra, ampla i de belles vistes, que ens duu a voltar el puig dels Cellers (225 m). La perspectiva de tot Formentor és cada vegada més extensa i clara. Després d’un tram curt i planer, descendim suaument uns metres per travessar el coll de la Geneta [1 h 00 min], abans hem deixat a l’esquerra el caminet que baixa a Cala en Feliu. Voltam el puig dels Cellers pels seus pendents meridionals per una pista que a poc a poc ens mostra la seva fesomia original de camí de carro. [1 h 05 min] Allà on acaba, a la dreta, hi trobam una esplanada cimentada on abans hi havia una bassa d’aigua contra incendis. A l’esquerra, fites i senyes de color verd ens faciliten la connexió del coll amb la continuació del camí, confusa per la vegetació que el cobreix.

Aquí hem d’anar vius, perquè cap a la nostra dreta parteix un enfilall de fites que, seguint la carena, ens duen fora camí directament al cim en mitja hora; però si volem seguir el camí de carro que volta el puig de na Blanca, continuarem cap a l’esquerra sense perdre altura i aviat el trobarem (sud / sud-oest). Se segueix sense problemes. En un quart d’hora [1 h 20 min], hem de veure unes fites a la dreta que ens assenyalen l’inici d’un tirany que en direcció sud-oest s’enfila cap al cim. Una gran fita ens indica el punt més alt del puig de na Blanca [1 h 35 min]. Val la pena fer una bona aturada aquí per fer un repàs de tots els accidents geogràfics del nostre voltant. Mirant al Pal (nord-oest) i en sentit de les agulles del rellotge, tenim el puig d’en Fumat (nord-est), els caps de Pinar i Ferrutx (sud-est), Alcúdia (sud-oest) i la talaia d’Albercuix (oest). Als nostres peus, vora la mar, la urbanització i l’hotel de Formentor.

Miquel Costa i Llobera

La visió d’aquesta raconada de la badia de Pollença ens aboca a la memòria els versos de Miquel Costa i Llobera, de qui commemoram el centenari de la seva mort, del seu poema Cala Gentil, del 1904: “Sobre la cinta de blanca arena, / que besa l’aigua de cèlic blau, / grans pins hi vessen a copa plena / olor de bàlsam, ombra serena, / remor suau... / Oh, dolç estatge de bellesa i pau! [...] Per puigs i serres s’acaramulla / frondós boscatge de verd etern, / que eixa floresta de vària fulla / la tardor trista mai la despulla, / ni el fred hivern... / Oh, Paradís que apar al món extern!”.

Baixam del cim pel mateix tirany d’anada, vorejant el penya-segat que tenim a la dreta (est / sud-est). Les fites ens duran fins un poc més avall d’allà on hem enganxat el camí de pujada. En arribar a la senda principal [1 h 50 min], voltam a la dreta per iniciar el descens cap a la platja de Formentor. Aviat esdevé un tirany que serpenteja per un pendent amb molt de rost i un tram de llaçades perfectes per una mena de carena [2 h 10 min], gairebé al final del recorregut, poc abans de topar-nos amb la tanca d’un xalet. És aquí on el tirany tomba a la dreta, recupera l’interior del comellar i ens deixa sobre el camí asfaltat de la urbanització, a l’altura d’un torrentó [2 h 15 min]. 

A partir d’aquest moment, tenim dues opcions. La primera i més ràpida és seguir el vial en direcció a la platja i l’hotel de Formentor, fins a arribar a l’aparcament, final de la nostra ruta i on tancam el circuit [2 h 50 min]. La segona seria aprofitar un dels carrers de la urbanització que ens acosten a la mar i recórrer la primera línia per damunt les roques i l’arena, per davant de l’hotel, fins a la platja i l’aparcament.

@Fita_a_Fita

stats