Futbol
Esports 30/11/2022

El Mundial de Messi ajorna totes les crisis de l'Argentina

El futbol agermana una ciutadania cada vegada més polaritzada i angoixada pel futur i l'economia del país

Berta Reventós Meseguer
4 min
Aficionats de l'Argentina seguint un partit a Buenos Aires

Buenos AiresQue l’Argentina és una apassionada del futbol no és cap secret. El país que fa gala d’haver regalat Leo Messi al món viu el Mundial de Qatar com l’esdeveniment de la dècada. En un context en què la crisi econòmica i política ocupa les converses de la vida quotidiana i en què la polarització de la població és cada vegada més evident, hi ha un únic element que és capaç de dissipar-ho tot i d'unir la gent: el futbol.

Fa setmanes que Buenos Aires és una graderia de fanàtics de la selecció. Bars i restaurants pengen banderes nacionals i pinten els vidres de les finestres amb “Vamos Argentina”; a les pantalles que informen del trànsit es llegeix intermitentment “Emoción por el Mundial”, igual que als panells dels autobusos, que alternen la informació de la línia amb missatges d’ànim. Dia sí, dia també, la gent es posa la samarreta de l’Argentina i als quioscos s’han exhaurit, des del setembre, els cromos de l’àlbum del Mundial, que els infants s’afanyen a completar en intercanvis als parcs el diumenge a la tarda. “Hi ha especuladors que en van comprar massivament per revendre les figuritas al triple del preu real”, explica un quiosquer a l’ARA. Un paquet de cinc hauria de costar 150 pesos argentins (uns 50 cèntims d’euro), però s’estan venent a 600... i la gent els continua comprant.

La inflació de l’‘asado’
Evolució del preu de 2 kg de carn en cada Mundial, en pesos argentins

Sud-àfrica

2010

40,57

Brasil

2014

‘Asado’ per a 4 persones

Mig quilo d’‘asado’

Mig quilo de pit de porc

Mig quilo de pollastre

Mig quilo de ‘vacío’

102,06

Rússia

2018

Augment

acumulat

6.784%

258,88

La devaluació del peso argentí ha sigut progressiva els últims anys.

Oficialment, avui 1 € equival a 170 pesos.

Qatar

2022

2.793

Sud-àfrica

2010

40,57

Brasil

2014

La devaluació del peso argentí ha sigut progressiva els últims anys. Oficialment, avui 1 € equival a 170 pesos.

102,06

Rússia

2018

Augment

acumulat

6.784%

258,88

Qatar

2022

2.793

Sud-àfrica

2010

40,57

La devaluació del peso argentí ha sigut progressiva els últims anys. Oficialment, avui 1 € equival a 170 pesos.

Brasil

2014

102,06

Rússia

2018

Augment

acumulat

6.784%

258,88

Qatar

2022

2.793

L’Argentina acumula una inflació de gairebé el 80% aquest 2022 i s’espera que l’any que ve continuï augmentant. El valor del peso cau setmanalment amb relació a monedes com el dòlar i l’euro i el govern kirchnerista d’Alberto Fernández es resisteix a equiparar-lo al que demana el mercat internacional. Així, el valor oficial de la divisa avui és d’uns 170 pesos per cada euro, mentre que el valor no oficial –i amb el qual, de facto, es mou l’economia argentina– és d’uns 300. La crispació per les dificultats econòmiques augmenta i polaritza una opinió pública dividida entre kirchneristes i antikirchneristes.

Però tot això queda diluït quan el futbol entra en escena: “La selecció ens fa deixar la política de banda”, explica a l’ARA el periodista esportiu i youtuber Andrés Causa. “Messi tanca l’escletxa entre els progovern i els antigovern i ens acaba unint a tots”. Després de la derrota inesperada contra l'Aràbia Saudita, el partit de dissabte contra Mèxic es va viure amb angoixa fins al primer gol, quan Buenos Aires va esclatar en una alegria desbocada. Un dels parcs de la ciutat, el Bosque de Palermo, acollia milers de persones que, sota un sol de justícia, veien jugar el seu equip a través de pantalles gegants i l’animaven amb fervor. La festa es va allargar tota la nit i va omplir els carrers d’un bon humor excepcional.

Si hi ha futbol, tot s’atura

Durant aquestes setmanes, les oficines i les escoles aturen l’activitat laboral i lectiva quan juga la selecció. És una norma no escrita, una concessió que es dona per feta, fonamentalment perquè ningú –ni caps, ni treballadors, ni mestres ni alumnes– es vol perdre cap partit. Als centres educatius es col·loquen pantalles perquè l’alumnat pugui seguir el joc: “Les noies i els nois demanen veure els partits de la nostra selecció i hi tenen dret com qualsevol argentí”, va dir el ministre d’Educació, Jaime Perczyk. “És veritat que, en certs aspectes, el Mundial paralitza el país”, reconeix Causa.

Aficionats de l'Argentina a Buenos Aires

A més, aquesta edició del torneig té lloc en plena primavera austral, a diferència del que és habitual, perquè els Mundials se solen disputar durant l’hivern a l’hemisferi sud. Ara, la ciutadania espera amb impaciència les vacances d’estiu i la fatiga acumulada converteix el futbol en l’element perfecte per evadir-se i gaudir en família o amb els amics d’un tradicional asado, malgrat que costa gairebé un 1.000% més que fa quatre anys. “El país no tornarà a posar-se en marxa de debò fins a l’any que ve”, anticipa a l’ARA Melisa Levin, de 29 anys.

Les veus crítiques

Tot i que són molt minoritàries, també hi ha veus crítiques amb el Mundial, sobretot a les xarxes socials. Quan es va saber que més de 6.500 persones havien mort per les condicions inhumanes durant la construcció dels vuit estadis a Doha o la dura repressió dels drets humans a Qatar, sobretot amb el col·lectiu LGTBIQ+, uns quants usuaris de Twitter van reclamar “coherència”. I és que al 1978 l’Argentina va ser seu del “Mundial de la vergonya” durant la dictadura de Jorge Videla, un règim al quals s’atribueix la desaparició de 30.000 persones i més de mil condemnes per crims contra la humanitat. “Malauradament, ningú deixarà de consumir el Mundial malgrat tot el que passa a Qatar”, apunta a l’ARA Max Hernández, que reconeix que la bena als ulls hi és sempre: “Als clubs argentins hi ha denúncies per violència masclista i els estadis es continuen omplint”.

Avui, Buenos Aires torna a estar expectant per veure què passa en el partit contra Polònia (20 h, Gol Mundial). Caldrà que la selecció argentina aconsegueixi mantenir-se dreta per anar donant alè a un país que, enmig d’una profunda crisi política i econòmica, s’agafa al futbol com a taula de salvació de l’estat d’ànim col·lectiu.

stats