Els 56 minuts d’Andrés Iniesta

Als despatxos nobles del Camp Nou ja es van fent a la idea que Andrés Iniesta està bastant a prop de deixar de ser jugador del Barça. No se sap si serà aquest estiu o si aguantarà una temporada més, però des de la parcel·la esportiva es comença a treballar i a planificar el futur sense el migcampista de Fuentealbilla. El fitxatge d’Arthur Melo, que el club blaugrana ja té assegurat i del qual només falta formalitzar la compra, va en aquesta direcció.

Però mentrestant Andrés Iniesta continua defensant la samarreta del Barça i oferint recitals de joc com el d’ahir a la nit al Camp Nou. El manxec es va lesionar el 4 de març en el partit de Lliga contra l’Atlètic de Madrid i tot feia preveure que no estaria recuperat per al partit contra el Chelsea, però van passar dues coses: que la lesió -un petit trencament al bíceps femoral de la cuixa dreta- no era tan greu com ens van fer creure inicialment i que Iniesta tenia més ganes que ningú de ser a la gespa del Camp Nou per jugar la Champions. Hi va ser, i de titular, perquè els bons no fallen mai en les grans nits de futbol.

Iniesta és un jugador especial, també físicament, i ha sigut esclau de les lesions musculars. Aquesta temporada n’ha patit sis. Totes de curta durada i que l’han mantingut apartat del terreny de joc un màxim de quinze dies. El manxec estava recuperat però al club hi havia el dubte de si podria aguantar bé sense recaure. Per això va pactar amb Valverde que jugaria aproximadament una horeta, sempre que tot estigués en ordre. Al final van ser 56 minuts, fins que, amb 2-0 al marcador i amb un Chelsea que cremava els últims cartutxos per buscar la remuntada, l’entrenador va donar-li descans i va apostar pel físic de Paulinho.

Dir que Iniesta és un jugador diferent i irrepetible és dir una obvietat. Com és obvi que el Barça el trobarà a faltar. Pocs com ell saben amagar la pilota, posar pausa al mig del camp, atacar amb criteri i veure aquelles passades màgiques entre un bosc de cames. Per això cal gaudir d’Iniesta, encara que sigui en petites dosis. I cal donar les gràcies a Valverde per construir un equip en el qual ell és protagonista. Potser no pot aguantar 90 minuts dos cops per setmana, però mentre en jugui 56 com ahir contra el Chelsea haurà valgut la pena comprar l’entrada.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF