Michael Laudrup: “Algunes ordres de Cruyff encara m’acompanyen”

El jugador del Barça la temporada 1991/1992 parla sobre aquella plantilla

T.p.
17/09/2016
2 min

BarcelonaQuan Michael Laudrup va abandonar el Barça el 1994, va afirmar que ja no podia veure més Johan Cruyff. Estava tip del tècnic holandès. Amb el temps, però, el danès va començar a recordar amb nostàlgia els seus anys a les ordres de Cruyff. Michael Laudrup va ser una peça clau en el triomf de Wembley del 1992, en què, de fet, va marcar els dos primers gols del Barça d’aquella Copa d’Europa contra el Hansa Rostock alemany, avui fa exactament 25 anys al Camp Nou.

Com recorda aquella Copa d’Europa d’ara fa 25 anys?

Els records van tornar ara amb la mort d’en Johan. Abans tenia molt present Wembley, però últimament he recordat tantes coses. De sobte van tornant imatges, frases... i t’adones que va ser una experiència increïble. Sempre s’ha dit que la lliga és el torneig de la regularitat i la Champions és un torneig més curt, però això sembla impossible quan recordo tot el que va passar camí de Wembley. Kaiserslautern, un grup difícil, la falta d’en Koeman... Llavors cada partit era molt dur i jugar fora de casa, un repte. Gairebé no vam guanyar fora del Camp Nou, en aquella edició de la Copa d’Europa. Era un futbol diferent, per la gespa, els arbitratges...

Quan li fa dos gols al Hansa, ¿s’imaginava que podrien ser campions?

No recordo gaire aquell partit. Els gols, poca cosa més. La cosa ja va ser diferent un cop va tocar jugar contra el Kaiserslautern. Topar contra el campió alemany a la segona ronda ja era molt complicat. Un cop Bakero marca el gol, la sensació era que podia ser la nostre temporada. Aquells rècords no s’obliden.

¿Teníeu la sensació d’estar jugant contra la història?

No era fàcil construir aquell equip, ja que abans de la nostra generació el Barça havia aconseguit tres lligues en 23 anys. I no havia guanyat mai la Copa d’Europa. A mesura que s’acostava la final la gent s’il·lusionava, però era un escenari totalment nou construït gràcies a l’ambició de Cruyff. Ell va portar un estil de joc, però també una mentalitat. Era diferent dels altres, ja que t’explicava les coses d’una manera molt clara. No t’oblidaves mai del que et deia. I, per aquesta raó, algunes ordres de Johan Cruyff encara tornen a la teva ment, t’acompanyen.

stats