Una marató per sobre d’un llac rus gelat

Llac BaikalEl gel es va esquerdar i tot es va moure sota els peus de Véronique Messina, una logopeda francesa que treballa a Cambodja i que havia arribat al llac Baikal, a Sibèria, per córrer una marató per sobre de la superfície gelada del llac. “Tinc por de l’aigua, i com podeu veure.... toca córrer sobre aigua”, explicava. Els sons i tremolors que fa el gel quan es mou o s’esquerda, fenomen conegut com “la simfonia del Baikal”, van espantar encara més aquesta corredora francesa. “Va ser horrible”, deia Messina, de 40 anys. “El gel tremolava. Jo estava tremolant. Cada vegada que es trencava, corria el doble de ràpid”.

Els corredors de marató acostumen a fer curses per poder veure el món. Cada març la Marató de Gel de Baikal atrau un petit grup de valents a aquest llac declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, tant per la seva bellesa exòtica com per les condicions imprevisibles. A la vora de muntanyes nevades, el llac es converteix en una superfície interrompuda d’extenses franges de gel blau fosc que el vent mou. Els microclimes, però, generen temporals que sabotegen les previsions meteorològiques. “La ciència no ens pot ajudar”, deia Aleksei P. Nikiforov, de 58 anys, el fundador de la cursa.

Molts corredors hi arribaven per posar a prova els seus límits corrent per sobre del cos d’aigua dolça més gran i més profund de la Terra. “És el meu 30è aniversari, així que volia fer alguna cosa boja”, explicava Sabrina Kwong, que treballa en un banc de Hong Kong. “El Baikal sempre prepara noves sorpreses, especialment per a vosaltres, els corredors”, deia Nikiforov durant una sessió informativa la nit anterior a la cursa. “Això fa que sigui més interessant”, afegia, un comentari que va provocar un somriure nerviós dels valents que s’hi havien apuntat.

L’any 2005 Nikiforov, propietari d’una petita empresa turística siberiana, va rebre una proposta per fer una marató per la vora del llac. El Parc Natural de Baikalski, situat a la costa oriental, es troba a 23,2 quilòmetres de Listvianka, la principal ciutat turística del costat oest, a 3 quilòmetres de la marató oficial de 26,2 quilòmetres. Així que va decidir fer una marató per sobre del gel. Cada any, unes setmanes abans de la cursa, Nikiforov fa el mateix recorregut durant diverses setmanes. Prova el gruix amb un trepant manual sòlid de confiança. 43 centímetres poden suportar el pas d’un tanc, i aquest any el gel tenia uns 68 centímetres de gruix. Així, les esquerdes aleatòries es tanquen en poques hores, tot i que poden espantar els corredors que no coneixen la zona.

Les esquerdes, de fet, s’acaben convertint en un perill més pel risc de torçar-se un turmell que no pas de caure a l’aigua, tot i que un any es va obrir un forat tan gros que els corredors van haver de necessitar ser traslladats en tres petites embarcacions. L’any passat un vent glacial i ferotge sorgit del no res va reduir la visibilitat a pocs metres. Alguns corredors desorientats van sortir de la ruta marcada per petites banderes vermelles i van patir congelacions. Nikiforov va cancel·lar a contracor la carrera per primera vegada i va evacuar a tothom. Segons les tradicions xamàniques locals, el llac Baikal és un ésser viu. “La gent pensa que estic boig quan dic que el Baikal està viu, que respira, però venen aquí i ho senten”, diu seriosament Nikiforov.

Aquest any dos atletes, el rus Vladímir V. Voloixin, de 44 anys, i el francès Laurent Lecamp, de 41, van besar el gel quan van arribar al llac. L’any passat no havien pogut acabar la cursa i hi havien tornat. “Era una manera de demanar al llac que ens deixés acabar”, va dir Voloixin. Durant la sessió informativa, Nikiforov va esmentar casualment que acabava de descobrir una nova esquerda. Ràpidament, els corredors van preguntar espantats si era gaire grossa. “Podria tancar-se, no ho sabem”, va respondre l’organitzador, que va afegir que s’hi podria col·locar taules a sobre si calgués. El dia de la cursa va començar amb un passeig de 55 minuts en 10 petits aerolliscadors a través del llac fins al punt de partida. Aquest any hi van participar 97 homes i 30 dones, provinents de 23 països i una quarta part russos. Del total, 24 persones van córrer una mitja marató. El lema de la cursa és “ Clean water preservation run ” [Cursa per la preservació de l’aigua neta], ja que aquesta marató també és un intent de conscienciar sobre la protecció del llac.

Els núvols gruixuts amenaçaven a mesura que els corredors marxaven corrent en un sol grup. Al cap d’una hora, els corredors ja s’escampaven en una llarga fila solitària de puntets sobre el gel. Va ser llavors quan va sortir el sol i es va arribar als 26 graus Fahrenheit, un clima molt càlid per a Sibèria. Un corredor rus va decidir treure’s les malles tèrmiques i córrer amb els pantalons curts. Quan el va detectar, Nikiforov va cridar-li: “Perdràs els testicles!” Els organitzadors recomanen portar ulleres, passamuntanyes, proteccions facials contra el fred, una jaqueta lleugera i resistent al vent, dues capes de roba interior tèrmica fina i guants gruixuts.

Els corredors de vegades corren per la neu i, de vegades, pel gel. Alex E. O’Shea, un bomber de Cork (Irlanda) de 44 anys, portava unes sabatilles amb tacs metàl·lics que s’hi havia afegit ell mateix amb trucs de bricolatge. Uns trucs que ja no fa servir gaire, ja que va caure uns quants cops. Messina va sortir amb certa inquietud. Preocupada per l’esquerda, va decidir quedar-se amb altres corredors. Però, al final, va acabar sola. “Ha sigut bonic, estàs sola a Baikal, sola amb tu mateixa”, explicaria. La distància no l’espantava, ja que havia fet curses més llargues, com una de 400 quilòmetres per etapes pel desert de Gobi.

En un cas únic a les maratons, en aquesta cursa l’arribada és visible des de la sortida, però no hi ha perspectiva per saber quan falta. Per als corredors, les estacions d’ajuda que proporcionaven te calent i snacks aproximadament cada set quilòmetres semblava que flotessin en l’espai i que no hi poguessin acabar d’arribar mai. Per a alguns corredors, això i l’absència d’espectadors van fer que la cursa fos molt dura.

La cursa es va acabar sense fer gaire soroll, amb els corredors arribant a la meta després de superar obstacles com patinadors de gel, trineus de gossos o turistes que es feien selfies. Anton Dolgov, de 44 anys, un executiu de Moscou, va guanyar amb un temps de les 3:05:05 hores. Ekaterina Likaixeva, de 30 anys i nascuda a prop d’Irkutsk, va ser la primera dona, amb un temps de 3:49:30, una fita que va celebrar lliscant els últims metres, com si patinés, per abraçar-se amb el seu marit i el seu fill. Messina va ser la sisena dona, amb un temps de 4:30:54. Preguntada sobre si ho tornaria a fer, va dir que preferia descobrir nous llocs on fer esport.