Fita a fita
Esports 14/10/2022

De Lloret a Ruberts, a la recerca del vertader centre de Mallorca

Caminada planera per vells camins i espais amables on els extensos conreus i les garrigues espesses traspuen històries i llegendes

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana

PalmaTornam a la Mallorca interior, la més centrada de tot el pla de l’illa, per fer una passejada entre Lloret i Ruberts a la recerca de velles històries i llegendes que configuren un paisatge cultural que tan sols se’ns revela a través de la nostra imaginació. Iniciam la caminada a l’antiga vila de Manresa –nom que rebia Lloret a l’Edat Mitjana. Hi podem arribar amb transport públic: L-402 (tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam en marxa des de la mateixa parada del bus, a migjorn del nucli urbà i a escassos metres del Pou, el més significatiu de tots els que trobam a la vila i els seus voltants. Un referent comunitari des de l’Edat Mitjana que ha esdevingut amb el temps un dels elements icònics del centre de Mallorca, ubicat a Lloret i que es disputen altres municipis com Sineu, Sencelles, Sant Joan i Costitx. A la volta de la coberta hi figura des del 1999 la inscripció següent: “In medio Maioricae adestis” (situat en el centre de Mallorca). A més, just al costat hi trobam la creu de terme i, a baix, la cova del Pou, cau d’excessos, jocs, banquets i deshonestedats que inquietaven la veïna comunitat religiosa, sobretot la dominica, vinculada a la Inquisició.

Pujam la costa del Pou i passam per davant del convent, a la nostra dreta. Els franciscans s’establiren a la vila el 1545 i amb ells l’advocació a Nostra Senyora de Loreto, nom que acabà imposant-se sobre l’antic topònim de Manresa (Llorito, actualment Lloret de Vistalegre). El convent passà a mans dels dominics el 1579, deu anys després de partir els franciscans. Per això, Lloret celebra la festa major el 8 d’agost, per Sant Domingo, i no per la Mare de Déu de Loreto, el 10 de desembre.

En arribar a la plaça de la Verge de Loreto [05 min], voltam a l’esquerra pel carrer Major i sortim cap als afores del poble. Deixam a l’esquerra el Camp del Jueu i els molins de Can Gomila i Can Beato, del segle XVII, dos dels cinc molins fariners existents en el municipi [10 min]. Al final del carrer Major [15 min], la via es bifurca entre el camí de Ruberts, a la dreta, i el camí del Cementeri, a l’esquerra. Enmig, la comuna de Lloret.

El Pou i el Convent, dues icones del llegendari llorità, senyat per l’ortodoxa i inquisitorial cultura religiosa

Comuna de Lloret

Aquests terrenys públics són de titularitat municipal des de l’any 1767, tot i que estan documentats des del 1395, i són un dels espais comunals més antics de Mallorca. Aquesta àrea natural protegida de 185 quarterades d’extensió es troba poblada de garriga i pinar. Hi accedim per un portell que trobam just davant nostre. Un camí ample ens conduirà fins a la capelleta de sa Comuna [20 min], dedicada a Sant Francesc, on trobam una llosa en record de mossèn Agustí Puigserver Jaume (Lloret, 1866 - Biniali, 1927), declarat fill il·lustre del poble el 1989.

Sortim del recinte ocupat per la capella i una caseta, antic refugi de caçadors, i arribam a un creuer senyalitzat [25 min]. Tot dret, la cova d’en Dainat; a la dreta, la sortida al camí de Ruberts que prendrem més tard. Ara, voltam a l’esquerra i ens acostam a la fita del centre de Mallorca [30 min], plantada el 2014 per l’Ajuntament de Lloret per fixar la memòria del punt assenyalat pel Centre Nacional d’Informació Geogràfica del Ministeri de Foment com a ‘vertadera’ centralitat de l’illa. Tornam enrere fins al creuer i voltam a l’esquerra per fer una visita ràpida a la cova d’en Dainat [40 min]. Es tracta d’una cova d’enterrament, excavada a terra, que evidencia l’ocupació humana continuada a la zona des del 1700 abans de la nostra era (Bronze Antic).

Tornam al creuer per sortir definitivament de la Comuna. Voltam a l’esquerra per un camí de terra ample que en pocs minuts ens acosta a un botador [50 min]. Ens incorporam a la calçada per l’esquerra i continuam la marxa cap al llogaret senceller, el nostre proper objectiu. Just on la carretera s’estreny [55 min] trobam la partió entre Lloret i Sencelles. Entram dins el nucli urbà de Ruberts i trobam a la dreta un dels dos accessos a Son Jordà [1 h 10 min], possessió al voltant de la qual es congria aquest establit documentat ja en el segle XIII. No obstant això, l’església, dedicada a Nostra Senyora del Carme, no apareixerà fins el segle XVIII. Abans d’abandonar aquest espai encisador, recordam novament la llegenda El Moro de Son Jordà: un esclau moro promet trobar aigua a canvi de la seva llibertat. Un cop aconseguit l’objectiu, és traït pel seu amo. L’esclau fuig després d’estroncar la font, deixant tot just un petit roll per a un pastor.

Sortim de la plaça de l’Església i giram a l’esquerra per prendre el camí de Montuïri, antigament anomenat ‘camí reial de Maçanella’, segons ha pogut constatar i documentar l’investigador històric de Pina Bernat Servera. Tot apunta que es tractava d’una vella ruta de transhumància que unia les terres de Santanyí amb les de Selva (abans de la segregació de Mancor de la Vall). [1 h 25 min] A l’altura de les cases de Son Campà, just on s’acaba l’asfalt i comença el camí de terra, creuam la partió entre Sencelles i Algaida. Cinc minuts després deixam a la dreta les cases de Son Corró i el camí que mena a les Moles i Pina. Nosaltres continuam tot dret fins a sortir a la carretera de Pina a Lloret (Ma-3130) [1 h 40 min], a la qual ens incorporam per l’esquerra. Deixam davant nostre l’inici de la carretera de Montuïri (Ma-3200).

Cases de Son Cervera

Orientats cap a Lloret (nord-est), enfilam una recta llarga de la carretera que acaba en un revolt pronunciat a l’esquerra (pk 6,2), als peus del puig de na Dolça (160 m), on es troben les cases de Son Cervera. [1 h 50 min]. Abandonam la carretera i continuam dret pel camí del Camp de Pina. Mentrestant, de coa d’ull, observam la possessió abans esmentada on encara ara ressona la llegenda de L’enqueridor: L’inquisidor Jaume Fàbregues Bauçà posseïa les cases de la veïna possessió de Son Cervera de Pina (Algaida), on diuen que hi havia una capella amb un Sant Crist verd que feien besar a tots els malanats que, per les més diverses raons, havien de ser eliminats. El parany consistia que abans d’acabar la processó els penitents queien dins un pou guarnit de punxes de ferro i tallants de tota casta que s’encarregaven de fer-los benes. Una llegenda macabra i cruel que servia d’avís als ‘irreverents’ usuaris –lloritans i lloritanes– de la cova del Pou, esmentats al principi de la ruta.

Les cases de Son Cervera, propietat en el s. XVIII de l’inquisidor Jaume Fàbregues, conegudes per la llegenda del Sant Crist verd.

Continuam fent passes pel camí del Camp de Pina, una tirada llarga que ens durà entre sementers, horts i parcel·lacions de nova planta fins a l’entrada de Lloret, a l’altura del cementeri [2 h 20 min]. Ens incorporam per la dreta a la carretera de Pina a Lloret (Ma-3130) en direcció a la vila i el Pou, on posam punt final a l’itinerari [2 h 30 min].

Les dades

Dificultat 2 sobre 5

Distància 11,89 km

Desnivell 68 m

Durada 2 h 30 min

Altitud màxima 179 m

Ruta circular

Fita_a_Fita

stats