El líder es recorda de com ser divertit

BarcelonaEn només quatre dies, el Barça va passar de ser un líder trist a Vallecas a ser un líder divertit al Camp Nou. Amb un mig del camp que feia patxoca, amb el retorn de Christensen i de la punteria de Lewandowski, els blaugranes es van dedicar un homenatge golejador (4-0) contra un Betis desnonat ben d'hora. Els andalusos, que van jugar gairebé una hora sencera amb un futbolista menys per l'expulsió d'Edgar, no van ser el rival d'altres ocasions al feu blaugrana. El Barça va saltar a la gespa just després de saber que el Reial Madrid havia golejat l'Almeria i no van ser menys davant del conjunt andalús. La festa la van completar el retorn d'Ousmane Dembélé i el debut més precoç d'un blaugrana a la Lliga: Lamine Yamal es va estrenar amb 15 anys i 290 dies.

Xavi té pressa per sentenciar aquesta Lliga i poder començar a treballar plenament amb el projecte de la temporada vinent, on les excuses per ser escombrat d'Europa tot just començar ja no valdran. L'afició, carregada d'infinita paciència els últims anys, vol tornar a il·lusionar-se, ni que sigui una micona, amb la Lliga de Campions. Per això, a mesura que va recuperant peces titulars, Xavi no dubta en fer-les anar. Christensen, que dissabte va rebre l'alta, cap a l'onze. De Jong i Pedri, que tot just feia una setmana que van superar les seves respectives lesions, cap a l'onze. El fràgil Dembélé, després de tres mesos de baixa, ho va fer al segon temps.

Amb tot, davant del Betis, un dels equips de moda a la Lliga, el Barça va saltar a la gespa amb els seus quatre millors migcampistes. Això es va traduir amb un ritme alt de pilota, amb la gespa tallada i regada en la mesura que més li agrada a Xavi, i amb un Pedri omnipresent que és d'aquells jugadors que justifiquen pagar l'entrada o l'abonament (bé, això de l'abonament, a Montjuïc, ja serà una altra història). Les mateixes presses que té l'entrenador per celebrar la Lliga les tenia l'equip per deixar enrere l'ensopida i trista imatge a Vallecas. L'estadi, malgrat el patac de pluja –el país ho agraeix–, va tornar a fer goig.

Christensen marca el seu primer gol amb el Barça

Com ja comença a ser habitual, bona part de l'afició va lluir cordes vocals al minut 10 per reclamar el retorn de Messi. L'equip no va trigar a recompensar el suport de la gent. Lewandowski li va demanar un punt de calma a Raphinha. Això es va traduir amb el brasiler baixant les revolucions que l'havien fet estar imprecís els primers minuts: va aixecar el cap per servir una centrada deliciosa per a Christensen. Bentornat, el danès, que va fer el seu primer gol com a blaugrana. El Barça només havia trigat un quart d'hora a obrir la llauna. "El Rapha ho vol fer tot perfecte, i això genera frustració", havia dit Xavi en la prèvia. L'ex del Leeds no li va fer gaire gas i la seva centrada va ser perfecta.

Que el Barça recuperés l'espurna és una gran notícia després de la indiferència majúscula de Vallecas. L'esbroncada del tècnic, que va definir la derrota contra el Rayo com el pitjor partit del curs, va tenir efecte. L'equip tenia fam. Fam de gols i d'agradar i, també, d'agradar-se. Això es pot resumir en la presència de Pedri. Convindria seguir els passos de Barack Obama i fer acte de presència a Montserrat per demanar que el canari no es lesioni més i que no deixi mai de jugar. El 8 blaugrana, receptor de gairebé totes les pilotes per construir les jugades, també era l'ase de tots els cops. Així, va provocar la segona groga i l'expulsió d'Edgar. Nit fosca del jugador bètic: havia entrat per substituir el lesionat Luiz Felipe i en 20 minuts va veure dues targetes grogues; la primera, francament injusta.

Si l'expulsió d'Edgar a la mitja hora de partit va ser un revés per als de Manuel Pellegrini, la diana tot seguit de Lewandowski ja va ser el KO. Kounde va córrer la banda i va servir una passada precisa al cor de l'àrea que el polonès va embocar a gol. Feia deu jornades i més de dos mesos que l'ex del Bayern no marcava al Camp Nou. L'últim cop havia sigut contra el Cadis. La festa tot just acabava de començar, perquè un parell de minuts després, qui va tirar la desmarcada va ser un Raphinha incansable. Control i definició fantàstica del brasiler, que li vol posar cara la titularitat a la banda dreta a Dembélé. Si divendres ressonava per tot Barcelona el concert de Bruce Springsteen, ahir era el batec d'un Camp Nou que al descans es va quedar pelat, amb la gent buscant resguardar-se de la pluja.

Amb el partit sentenciat, la segona part va servir per ovacionar un Joaquín que penja les botes amb 41 anys i, també, el retorn de Dembélé. Com li ha canviat la vida, al francès, que el gener de l'any passat va ser xiulat i apartat sense jugar i ara el Camp Nou li entrega sonors aplaudiments. També a Lamine Yamal, una jove perla que el club vol blindar i que, si no es perd pel camí, té qualitats per fer-se estimar per l'afició. Fins i tot Ansu Fati, provocant un gol de Guido en pròpia, va tenir el seu petit moment de glòria. Només queden sis jornades i, jugant així, el Barça no trigarà a segellar la 27a Lliga de la història del club. El Camp Nou ja fa l'onada.