Futbol

L'imparable ascens d'Aleksander Ceferin, el nou enemic de Florentino Pérez

El president de la UEFA amenaça amb sancions el club blanc just abans del retorn de la Champions

7 min
El president de la UEFA Aleksander Ceferin

BarcelonaDesprés de la tempesta causada per l'anunci de la creació d'una Superlliga que va durar tan sols 48 hores, torna la Lliga de Campions. El Reial Madrid, l’equip que més cops l'ha guanyat, rep el Chelsea a Valdebebas en el partit d’anada de les semifinals (21 h / Movistar Champions) poc després de veure com el seu president anunciava que la volia abandonar. Els jugadors, de fet, ho van descobrir per la premsa. Després de derrotar el Barça i eliminar el Liverpool, el conjunt de Zidane semblava feliç, però en pocs dies ha pedregat damunt seu. Tant a nivell esportiu, amb l’empat contra el Betis, com per l’incendi causat pel seu president, Florentino Pérez, el gran impulsor d’una Superlliga que ara mateix només existeix al seu cap. Més enllà del Barça, Pérez s’ha quedat sol defensant una competició que no és sinó una idea mal definida i poc construïda. Pérez va fer el pas endavant amb poc suport i sense cap contracte televisiu tancat. I el banc que l'havia d'ajudar, JP Morgan, ha admès que van jugar malament les cartes.

El president de la UEFA Aleksander Ceferin

Si Pérez queda com el gran derrotat d'aquesta batalla, un dels guanyadors és el president de la UEFA, l'eslovè Aleksander Ceferin (Ljubljana, 1967). Si quan va ser elegit president de la UEFA al congrés d'Atenes del 2016 pocs aficionats sabien qui era aquest advocat eslovè, ara continua sent un desconegut per a molta gent. L'ascens al poder de Ceferin es va produir quan van caure en desgràcia els noms que manaven al futbol mundial, com el president de la FIFA Joseph Blatter i el de la UEFA Michel Platini, acusats de rebre suborns i de corrupció. "No, jo no m'he mogut entre bastidors, no m'he mogut a l'ombra. No aconsegueixes 42 vots del no res. He estat treballant als congressos de la UEFA, parlant amb tothom. Una altra cosa és que la premsa no seguís gaire aquesta informació", va dir desafiador en les seves primeres entrevistes Ceferin després de les eleccions del 14 de setembre del 2016, quan va derrotar el neerlandès Michael van Praag per 42 vots a 13. Ceferin s'ha encarregat de rentar una mica la imatge de la UEFA, pactant amb els clubs acords per a la Champions on aquests obtenen més beneficis i reduint la burocràcia d'aquest organisme. Però també té ombres en el seu currículum.

Les arrels de Ceferin són a Grosuplje, un poble de 8.000 habitants on el seu avi, Emil Ceferin, era una advocat especialitzat en agricultura cooperativa que va arribar a ser professor a la Universitat de Ljubljana. La tradició familiar era aquesta: tribunals i llibres de dret. El pare, Peter Ceferin, inicialment va voler ser periodista i autor teatral –va publicar algunes obres–, encara que va acabar exercint d'advocat. Els anys 80 va dirigir la defensa d'un grup de miners kosovars perseguits pel govern de Slobodan Milosevic. Gràcies a Ceferin, aquests miners que havien començat una vaga per protestar contra l'abolició de l'autonomia de Kosovo van ser declarats innocents dels càrrecs de traïció. Ceferin havia trobat el seu camí: especialitzar-se en la defensa dels drets humans, exercint càtedra i assumint casos internacionals al bufet que va fundar el 1993 amb els seus fills Rok i Aleksander.

Quan va néixer el bufet, Eslovènia ja era independent. El jove Aleksander va defensar la Independència d'Eslovènia, encara que amb 17 anys havia passat per la marina iugoslava, cosa que va intentar amagar una mica després del 1991. Finalment va seguir el camí familiar i va estudiar dret, però a diferència del pare es va especialitzar en defensar esportistes i entitats esportives. Sempre li havien agradat els esports, perquè tenia el cinturó negre de karate i jugava en equips amateurs de futbol cada setmana. Quan el pare es va jubilar, tota l'empresa familiar va quedar a les seves mans. Casat amb la Barbara, a qui havia conegut en la seva època d'estudiant i amb qui ha tingut tres nenes, Ceferin era un home d'èxit en uns anys en què la jove Eslovènia s'obria a Europa. I parlava idiomes, com l'anglès i l'italià. Amb diners a la butxaca, els anys 90 van ser una bogeria. "He creuat el Sàhara cinc vegades, quatre amb cotxe i una amb motocicleta", ha explicat de vegades sobre les seves vacances abans que arribessin les tres filles, recordant que va arribar a somiar amb poder participar en el Dakar.

Mentides al currículum

Convertit en un advocat d'èxit, ningú sap ben bé en quin moment se li va ficar al cap entrar en el món de l'esport des de dins. "Sempre m'ha agradat el futbol, treballava amb gent del sector i va ser un pas natural", ha explicat ell mateix. L'any 2005 va entrar a la junta directiva del KMN Svea Lesna Litjia, un dels millors clubs de futbol sala eslovens. Aquells mateixos anys jugava en un club de futbol amateur, el Ljubljana Lawyers FC, fundat per advocats que havien somiat amb ser futbolistes i es treien l'espina com podien en lligues amateurs. I Ceferin era un dels millors: va ser el màxim golejador de l'equip en dues temporades, amb 70 gols en 116 partits del 2005 al 2011. Experiències molt modestes per explicar l'ascens al poder de Ceferin: el mateix any que va penjar les botes, el 2011, ja seria elegit president de la Federació de Futbol Eslovena amb un cert enrenou, perquè segons els estatuts federatius per aspirar a la presidència s'havien d'acreditar cinc anys en actiu com a directiu en alguna entitat, cosa que segons alguns periodistes Ceferin no complia.

En un article a la revista noruega Josimar, els periodistes Andreas Selliaas, Pål Ødegård i Håvard Melnæs ho van demostrar. Ceferin defensava que havia format part de la directiva del club més històric de país, l'Olimpija de Ljubljana, del 2006 al 2011. La investigació va demostrar que no era així. Simplement, hi havia dut a terme tasques de consultor, sense entrar a la directiva. Segons Aljosa Vekic, portaveu del club, Ceferin havia estat clau perquè l'Olimpija, que havia patit una fallida l'any 2004, pogués recuperar als jutjats el seu vell nom, l'escut i els símbols. Però va ser una batalla lliurada en qualitat d'advocat contractat. Com a directiu, oficialment hi va ser inscrit el 2010, poc abans de les eleccions. Al perfil oficial a la pàgina web de la UEFA també s'esmentava que havia estat directiu de l'equip dels advocats des del 2005, tot i que a la web del club només figurava com a futbolista. A més, aquest club amateur no estava afiliat a una competició oficial. Curiosament, un altre dels jugadors d'aquest equip d'advocats era Tomaz Vesel, que el 2016 va ser elegit responsable de la Comissió d'Auditoria i Compliment de la FIFA. O sigui, l'organisme que hauria de vetllar per la independència de la Federació Internacional de Futbol. Segons sembla, Gianni Infantino, president de la FIFA, va demanar a Ceferin si coneixia algú capacitat per a aquest càrrec. I l'eslovè va recomanar el seu amic.

El president de la UEFA Aleksander Ceferin

El paper de Rússia

Ceferin, doncs, va mentir en el seu currículum just abans de començar a guanyar poder al futbol gràcies a padrins com Vladímir Putin. Rússia va ser una de les primeres federacions que va donar suport a l'eslovè i, segons el periodista d'investigació Andrew Jennings, abans que fos oficial la seva candidatura ja s'havia reunit amb cercles pròxims a Putin. El 2015, abans de la final de la Champions de Milà entre el Madrid i l'Atlètic, els presidents de les sis federacions nòrdiques es van reunir amb Kjetil Siem, ex secretari general de la Federació Noruega i director d'estratègia d'Infantino. Siem els va demanar que donessin suport a Ceferin, malgrat que aquest encara no havia oficialitzat la candidatura.

De fet, la premsa anglesa ha especulat que la bona relació amb Putin pot haver ajudat a aconseguir que el Chelsea decidís sortir de la proposta de la Superlliga, perquè el seu propietari és el magnat rus Roman Abramóvitx, que va ser membre de la Duma pel partit de Putin. Ceferin ha encarat els canvis en temps de crisi i pandèmia al futbol europeu buscant acords i intentant allunyar al màxim el fantasma de la Superlliga, perquè totes les federacions s'hi oposen. I significaria deixar d'ingressar diners en una UEFA que sota el mandat de l'eslovè ha passat a invertir més diners en infraestructures, futbol formatiu i causes solidàries. A més, els clubs obtenen més diners que abans. Ara, l'eslovè també s'ha apujat el sou, segons la web italiana Calcio e Finanza, que va publicar que la temporada 2019-20 es va embutxacar 2,19 milions d'euros. L'eslovè hauria renunciat a les primes que tenia per conveni durant el covid-19, però s'hauria apujat el sou aquest any.

Les dures negociacions amb els principals clubs europeus els últims anys havien permès a Ceferin fer amistat amb alguns dels presidents dels equips, sobretot Andrea Agnelli, del Juventus. De fet, l'eslovè és el padrí d'un dels fills d'Agnelli, motiu pel qual considera que l'italià l'ha traït perquè quan li va trucar per preguntar-li si era cert que volien tirar endavant la Superlliga ho va negar tres cops. Pressionat per molts clubs i federacions que demanen que estiri les orelles als pares de la Superlliga, Ceferin ha explicat que "Madrid, Barça i Juve hauran de donar explicacions" mentre estudia si poden ser sancionats. I al centre de la polèmica, esclar, hi ha Florentino Pérez, amb qui es porta més malament. "La meva idea era agrair a Agnelli el seu paper per tancar un nou acord de la Champions amb el suport del club quan vaig descobrir que m'havien mentit. Ara no podem fer com si no hagués passat res", diu el president de la UEFA recordant l'última setmana. En canvi, fonts pròximes a Ceferin expliquen que de Florentino ja no se'n refiava gaire. D'Agnelli sí. Però l'eslovè surt reforçat del procés, gràcies al moviment dels governs europeus i de molts clubs. I ara estudia si és dur amb clubs com el Madrid, mentre ja negocia com continuar buscant acords entre les parts. És la seva feina.

El retorn de la Champions

La Champions, doncs, torna just enmig d'aquesta batalla. Tant, que la premsa madrilenya li preguntava a Zidane a la prèvia si s'imaginava un arbitratge en contra seu en el partit amb el Chelsea, com a represàlia per haver intentat escapar-se de la Champions sense demanar permís. "L'àrbitre farà la seva feina com sempre i nosaltres hem de pensar només en jugar a futbol, si ens posem a pensar que tot el que estan dient ens perjudicarà ens embolicarem", treia ferro el francès, que tampoc s'imagina la UEFA sancionant el club blanc expulsant-lo de la Champions vinent. "És absurd pensar que no serem a la Champions l'any vinent".

Amb les baixes de Mendy i Sergio Ramos, Zidane recupera Kroos per fer front al Chelsea. Thomas Tuchel, tècnic dels londinencs, només té la baixa de l’exjugador del Madrid Mateo Kovacic. En canvi, recupera Thiago Silva i el davanter Tammy Abraham. Des de l’arribada del tècnic alemany, els blues no han fet sinó millorar i només han perdut dos partits en quatre mesos.

stats