Barça
Esports 04/03/2021

Toni Freixa: "S'ha d'investigar el Barçagate, però Laporta va espiar directius"

8 min
Disponible en:

BarcelonaToni Freixa i Martí (Barcelona, 1968) arriba optimista al tram final de les eleccions al Barça. Exjugador de futbol amateur i advocat de professió, porta dues dècades relacionat amb el club, entrant i sortint de la junta sota el mandat de tres presidents diferents. Ara aspira a ser-ho ell per segon cop consecutiu, després de la decepció del 2015, quan va aconseguir menys vots que firmes per ser candidat.

Està gaudint aquesta campanya estranya, diferent?

— M'hauria agradat gaudir-la més, com el 2015, viatjant més. M’agrada el cos a cos, parlar... Jo conec molta gent de penyes i de l'entorn... Ara és molt fred, tot darrere d'una pantalla.

Què diria a aquells que diuen que els candidats volen ser presidents pels seus interessos econòmics?

— Jo soc barcelonista de sempre. De fet, hem firmat un document amb els grups de la graderia d'animació, ja que els coneixem dels partits, dels viatges, de fer la cervesa a la Travessera de les Corts. Nosaltres vivim el Barça. Tenim el coneixement del club, no som uns oportunistes que volen arribar al club per obtenir un rendiment o uns beneficis.

Es presenta per ego?

— No. Ara bé, no aspiro a ser un president desconegut, no. Seria impossible amb aquest càrrec i la meva manera de fer. Però no és ego. Quan era secretari de la directiva ja era molt feliç. I si em trobo persones que em pregunten si ja m'ho he pensat bé, veient el que els ha passat al president Núñez, al Sandro, ara al Barto, que ha passat una nit a la caserna dels Mossos, els hi dic "Sí, i tant". El Barça és molt important per a mi. I el podem gestionar sense haver d’acabar així, tot i que el risc sempre hi és. 

Abans del tall de les firmes l’ARA li va preguntar si serien unes eleccions a dos. Tenia raó vostè?

— Jo tenia raó afirmant que passaria el tall, però tu tenies raó dient que era una cursa de dos favorits.

I qui cau de la llista?

— Serà entre en Jan Laporta i jo. La meva sensació, per les informacions i les percepcions, després de parlar amb els socis, és que serà entre dues opcions vistes com més antitètiques.

Per quina raó descarta Font, què ha passat?

— El nostre creixement. El soci vol protegir el Barça, mantenir-lo al marge d’interessos polítics o mediàtics... Ara mateix molts socis em diuen que estan espantats, perquè tenen la sensació que es volen apoderar del club. I estan disposats a qualsevol cosa. Per exemple, el Barçagate torna a estar sobre la taula com a primera notícia, quan ja portem mesos amb aquesta informació. Si és greu ho han de dir els tribunals, però aquesta setmana hem vist detencions no acordades pel jutge, per exemple. Han detingut el president del Barça, l'han fet passar la nit a la comissaria quan estava citat a declarar a un jutjat de Barcelona i ell té domicili a Barcelona... S’han de depurar responsabilitats i investigar, però detecto un cert nerviosisme.

¿Parla de gent que vol apoderar-se del Barça? ¿Però existeix una candidatura 100% neutral? ¿No és impossible?

— La candidatura 100% fidel al Barça sí que existeix, és la nostra. Esclar que dins la massa social hi ha gent de tot tipus, però no tenim suports aliens al club. Un poder polític es aliè, una empresa que tingui un mitjà de comunicació és aliena, un agent de jugadors és aliè al club. Ens referim a gent que no hagi d’agrair aquests suports si arriba a la presidència. I la prova és que als mitjans nosaltres seguim sense ser-hi... Bé, una mica, ja que hem passat el tall, però fa riure llegir articles on parlen d’enquestes... Quines enquestes? Si no n’hi ha cap! Volen dissenyar un escenari amb un favorit. Perquè la gent no voti. O votin aquest candidatura...

Segurament es tracta d'enquestes internes de candidatures que arriben als mitjans...

— Jo no les he vist. Si fossin reals, estarien a la vista de tothom. Nosaltres tenim la nostra enquesta, la de parlar amb els socis. I ens diu que podem guanyar.

Per tant, nega haver de tornar favors si guanya. Nega tenir suports i avals vinculats a empresaris o partits polítics...

— Absolutament. Tant el 2015 com ara. Jo soc el que soc, sempre independent. Vaig ser al costat de tres presidents diferents, tot i que volen relacionar-me només amb dos. Soc el que soc, acompanyat per barcelonistes que només pensen en el millor per al club.

Li preocupa que el soci pugui relacionar-lo amb el mandat de Bartomeu?

— S’està fent. La intenció d’aquest entorn pervers és fer-me passar per continuista, atribuir-me la condició de responsable del que ha passat al club després del 2015, quan Bartomeu em va cessar com a secretari i em vaig presentar a unes eleccions amb una llista diferent de la seva. Però obertament a les ràdios, als diaris, alguna gent diu sense complexos que soc continuista per manipular l'opinió pública. El Barça està en perill, se’n volen apoderar.

A qui pot beneficiar el vot per correu? Té por que diumenge voti poca gent?

— Ni idea de qui podria ser beneficiat amb el vot per correu. Confio que el soci votarà. Al soci li preocupa el club. Hi ha restriccions, cert. De fet, sobta que el govern de la Generalitat digui ara que el soci no es pot saltar el confinament municipal per votar, quan en el vot de censura sí que es podia fet. Tot això el soci ho veu.

Es pot mantenir un Barça catalanista sense fer política?

— El govern fa política i el Barça fa país. Fa barcelonisme amb l’esport, la cultura, la llengua... però sense els interessos dels partits polítics. Cal tenir una relació cordial amb el govern, però són coses diferents.

Cal canviar la manera de manar al club? El sumari del cas Barçagate parla de pràctiques molt greus, d’un Barça atrapat pels conflictes personals.

— No és una manera adequada de manar, però és una manera de fer que es repeteix. A finals del mandat de Laporta també hi va haver un cas d’espionatge, amb Método 3 espiant directius, polítics, a mi mateix... Fins i tot es van espiar noies. Digue-m’ho així, sense entrar en detall de qui eren. Tot amb diners del club. És una pràctica que cal eliminar del tot. Amb nosaltres no passaria. Només pensarem en el millor per al club, no en altres interessos.

Però, per exemple, la seva relació amb Laporta és ben dolenta...

— Jo vull ser el president de tots els culers, així que comptaria amb Laporta per al que faci falta, ja que és un actiu de la història recent del barcelonisme. Cal abandonar la política de trinxeres. Tot plegat és un trist reflex del que ens passa. Convido a mirar un tuit meu en què dic que vull defensar el club i rebo 1.400 insults. I això no ho organitza el Barçagate, però algú ho ha organitzat.

Toni Freixa durant l'entrevista amb l'ARA

Es pot acabar amb els ismes?

— Sí. A molta gent li sorprèn. Deuen ser els mateixos sorpresos quan dic que soc nuñista i cruyffista. Ha sigut un dels hits de la campanya. L’entorn veu un isme com una trinxera. Per a mi no, tots dos són referents. De fet, un va fitxar l'altre. I Cruyff és la persona més decisiva a nivell futbolístic de la nostra història. Una cosa diferent és el lobi dels que s’han apoderat de la seva figura i et donen un carnet per dir si pots ser cruyffista o no. No el vull, aquest carnet, però sí que vull les seves idees de futbol. Per això forma part del projecte en Lluís Carreras, cruyffista de soca-rel. Jo mateix vaig ser entrenat per Albert Benaiges i Laureano Ruiz. Vaig ser un futbolista amateur normalet, però el futbol és una de les meves passions i soc l’únic dels tres candidats que realment hi creu. Jo ho he viscut amb fonaments, els altres no. Amb mi, el Barça recuperarà l'estil d'una manera irrenunciable. I s'aplicaria a tota La Masia inmediatament, sense haver de fer una gran revolució portant 25 executius com fan altres.

Ha sigut l'únic candidat que ha defensat vendre actius com a part de l'empresa Barçacorporate...

— Aquests actius no són els essencials, com poden ser-ho el patrimoni o els jugadors. És una línia de negoci creada el 2015 per fer créixer els ingressos. I una opció és tenir un soci per fer-ho junts. El món audiovisual és un sector que cal treballar. I hem seleccionat un bon inversor que vol ser el nostre soci.

I de passada arribarien diners per fitxar tres jugadors de primer nivell. I no parlem d'Eric García...

— Aquesta inversió, sumada a la reestructuració del deute i la rebaixa de la massa salarial, ens permetria fitxar tres jugadors d'aquells que sempre ha fitxat el Barça. Sabem qui són. Però no direm els noms fins a la roda de premsa per anunciar el seu fitxatge. Eric García serà jugador del Barça durant molts anys, però no seria un d’aquests noms. Però arribarà, ja n'hem parlat amb l'Ivan de la Peña.

Laporta diu que, amb ell de president, Messi es quedaria. Però que vostè no s'hi porta bé.

— Parla des del desconeixement més absolut. No dic que la seva part sigui certa, però hauré de ser jo qui digui quina relació tinc amb els Messi. Estic segur que la conversa perquè es quedi anirà bé.

¿Si un candidat digués que Messi ha de marxar això li restaria vots? Tothom diu que s'ha de quedar.

— Hi ha tres aspectes. A nivell futbolístic, és evident que volem que segueixi amb nosaltres. Després cal saber la seva voluntat i, en tercer lloc, les condicions contractuals, que seran aquelles que el club es pugui permetre. Si les seves condicions no ens les podem permetre, marxaria per aquest motiu. Però estic segur que no serà un greu problema. Messi és barcelonista i coneix la realitat del club.

L'altre nom de les eleccions és Xavi. Diu que ha parlat amb ell i que no vol ser director esportiu. ¿Li estranya el seu silenci?

— Ell vol ser entrenador, no vol estar dins d'un despatx. Nosaltres li vam dir que volem que entri al club la temporada vinent entrenant el Barça B, com van fer Guardiola o Luis Enrique. Creiem que seria bó per a Xavi i per als jugadors del filial, que gaudirien d'una gran experiència abans de fer el salt al primer equip. El seu silenci no m'estranya, ja el preveia. Nosaltres hem parlat amb tothom, et podria dir més noms. I mai els hem demanat res públicament. Si el nom de Xavi surt és perquè està molt present a la campanya i calia dir que jo també hi he parlat. De fet, els noms que han sortit, Xavi i Jordi Cruyff, han fet comunicats per dir que no hi són, a la campanya, que estan treballant a Doha i la Xina.

¿S'ha parlat poc d'economia en campanya just quan més s'hauria de fer?

— En part, el projecte econòmic està relacionat amb l'esportiu. Els ingressos arriben si la gestió esportiva és excel·lent. No pots portar cap guru econòmic per salvar el club sense gent que mani a nivell esportiu amb bon criteri. El deute el pots retornar si tens diners i tens temps. No tenim cap missatge catastrofista, el Barça ofereix credibilitat al mercat. De fet, Goldmans Sachs vol deixar 815 milions per fer l'Espai Barça sense cap garantia, per tant, confia en el club.

Com imagina l'estadi quan puguin tornar-hi els aficionats?

— Volem un estadi amb més animació, més barcelonista. Ens cal trobar un equilibri entre un estadi barcelonista i un recinte que doni diners, ja que el camp no està sempre ple. Farem servir el seient lliure, però no el volem incentivar. Cal animar la gent a anar al camp, de fet.

Si guanya, com imagina el primer dia?

— Conec bé el club. Conec les oficines i em reuniria amb el director general per saber les primeres decisions que cal prendre, ja que la gestora no ha pogut fer gaire cosa, perquè va rebre cartes amb amenaces de querelles. Així que cal anar per feina, visitar la ciutat esportiva, el Palau... i parlar amb tothom.

stats