L’alqueria de Binifalet, l’empremta del domini territorial musulmà

PalmaSempre se n’ha parlat, en època medieval, de la població disseminada en alqueries i rafals més enllà de la gran urbs, Madina Mayurqa (Ciutat de Mallorca). La nostra ruta transita per l’antic districte musulmà de Muruh (Muro, Llubí, Santa Margalida i Maria de la Salut), en el nord-est de l’illa, molt a prop de la badia d’Alcúdia. Avui dia la toponímia ens recorda el vell domini musulmà sobre el territori, la repartició de la terra i les diferents maneres d’establir-se la població. Binifalet és el nom d’arrels islàmiques de l’agrupament de cases que ja trobam documentat en el segle XIV, molt lligat a la possessió de Son Mulet, molt a prop de l’encreuament dels vells camins de Muro a Llubí i d’Artà a Búger. L’esmentada possessió constituïa el 1860 un dels grans dominis territorials del terme municipal de Llubí –segregat de Muro a mitjan segle XIX–, de 122 quarterades i propietat de Bernat Mulet. A la primera dècada del segle XX fou adquirida per Joan March i Ordines, qui les va establir i vendre en petits trossos (font: Guia dels pobles de Mallorca, 2002). En aquesta ruta seguim les indicacions de Tomàs Vibot en el seu llibre Mallorca Interior. 15 rutes pel cor illenc, volum II (2019, El Gall Editor). L’inici de la ruta el fixam a la parada bus TIB (L-311 Inca-Muro), davant el convent de Santa Anna, a la vila de Muro. Tot i que també podem fer servir el tren, que ens deixa a escassos dos quilòmetres de l’entrada del poble.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus, ubicada davant el l’església de Santa Anna, antic convent de Mínims (s. XVI), pel carrer del mateix nom en direcció a Inca. Deixam a l’esquerra l’antic escorxador i una font monumental de 1955. Aviat som a foravila, a l’inici de la carretera Ma-3500. A la dreta de la calçada hi trobam una passeig per a vianants i bicicletes que arriba fins a l’estació de tren; aquest caminal ens permetrà prosseguir la marxa de manera segura. [10 min] Aviat hem d’abandonar la nostra particular ‘zona de confort’ per creuar la carretera cap a la banda esquerra i prendre el camí vell de Llubí (sud) a l’altura de la creu de l’Estació, dita també de Ciutat, de 1790, bastida en substitució d’una més antiga del segle XV.

Després de la creu topam amb una primera cruïlla, voltam a la dreta (sud-oest) ja plenament ubicats en el camí vell de Llubí. Feim passes per una ruta cicloturística; per tant, és molt probable que hi trobem nombroses bicicletes. A partir d’ara sentirem el paisatge del ‘cor illenc’, aturonat i sinuós, obert en múltiples comellars, solcat per nombroses síquies i torrentons. [20 min] Assolim una segona bifurcació, continuam tot dret. La tornada la farem pel vial que deixam a l’esquerra. Més endavant passam per un pontet sobre el gual de la torrentera de Son Blai, subsidiària del torrent de Muro o de Vinagrella, a l’altura d’una petita pista de trot, Es Garrigó, a la nostra esquerra. De l’altra banda gaudim d’una bella, tot i que llunyana, perspectiva de la serra de Tramuntana.

[25 min] Arribam a una important cruïlla de quatre camins que coincideix també amb la partió de terme entre Muro i Llubí. Continuam dret, fora asfalt, i començam a agafar altura progressivament. Ens acompanya per l’esquerra una tirada llarga de xiprers i a la dreta fitam una era enmig del sementer. [30 min] Travessam una coma pregona pel pont de l’Ermitori, a la sortida de la qual trobam el camí del mateix nom a la dreta. Vorejam una estesa de plaques solars (Planta Fotovoltaica de s’Ermitori) [40 min]. Després d’un bell i tranquil tram de camí tunelat entre alzines arribam a una cruïlla històrica, la confluència dels camins de Muro a Llubí i d’Artà a Búger. Es troba custodiada per la creu de Son Setrill [50 min], “una de les més maques del terme de Llubí. És feta majoritàriament de marès i l’estil sembla indicar que es tracta d’una obra de la segona meitat del segle XVIII. Segurament en substitueix una d’anterior, documentada a finals del segle XVI. El fust i el capitell són de secció octogonal. Al capitell hi ha representada una murada amb merlets que pot recordar l’escut de la vila de Muro, d’on pertanyia administrativament Llubí fins a mitjan segle XIX. La creu, a diferència del que campa pel municipi, és llatina, de braços rectes amb terminacions arrodonides i decoració geomètrica incisa. No té cap representació iconogràfica” (Tomàs Vibot, Mallorca Interior. 15 rutes pel cor illenc, vol. II).

Son Mulet

Continuam la marxa pel camí de l’esquerra (sud), que ens durà fins a la vella alqueria musulmana de Binifalet [1 h 05 min]. Abans d’arribar-hi deixarem un camí a l’esquerra per on continuarem més tard la nostra ruta. De moment ens situam enmig d’una mena de llogaret, presidit per les cases més senyores del conjunt, Son Mulet. Tornam enrere i prenem el camí abans esmentat, que ens menarà cap a gregal (nord-est). [1 h 15 min] Assolim una nova cruïlla, giram a la dreta pel camí del Pont de la Talaia i avançam en direcció sud-est. Al segon trencall a l’esquerra voltam i continuam tot dret. Vorejam camps de conreu i una part de l’alzinar de la Talaia, a banda esquerra del camí. [1 h 40 min] La carretera ampla de terra que hem seguit fins ara ens aboca sobre un camí asfaltat que prendrem cap a la dreta, vorejant la tanca de sa Garriga Llarga. Ens breus minuts [1 h 50 min] serem sobre la carretera que uneix Muro i Sineu (Ma-3442), que seguirem cap a l’esquerra.

Aviat creuam novament la torrentera de Son Blai i, seguidament, trobam a l’esquerra l’entrada al camí de la Garriga Llarga [1 h 55 min], per on prosseguim ara la caminada. Som a la frontera entre Muro i Llubí, una partió que situa la ruta a parts iguals entre els dos municipis. El vial gira bruscament a la dreta i tot seguit cap a l’esquerra, camí de Son Blai. Passam les instal·lacions del centre hípic Es Garrigó, creuam novament la torrentera de Son Blai i vorejam una tirada llarga de xiprers. [2 h 20 min] Tancam circuit sobre el camí vell de Muro a Llubí. Ara tot just ens queda recórrer una part del camí que hem fet a l’inici de la caminada. Toparem novament amb la creu de l’Estació i pel vial condicionat per a vianants tornarem a l’interior de la vila fins al convent de Santa Anna [2 h 35 min].

@Fita_a_Fita