Final Champions League

El Barça recupera la celebració a la plaça Sant Jaume: "Ja la tornem a tenir aquí"

La plantilla blaugrana ha mostrat la seva segona Champions de la història davant milers de seguidors

4 min
8W5A0104

Barcelona / EindhovenEl Barça no visitava la plaça Sant Jaume des que la secció de bàsquet va aconseguir l'Eurolliga el 2003, ara fa 20 anys. Des de llavors, les rues s'han imposat a aquella celebració tradicional que consistia a sortir als balcons del Palau de la Generalitat i l'Ajuntament per fer parlaments a l'afició que podien incloure escenes que han passat a la història. Des de Jordi Pujol agafant-se a Josep Lluís Núñez per evitar que Hristo Stoichkov el fes saltar fins al "blancos, llorones, feliciten a los campeones" de Luis Figo.

Com ha canviat la societat des d'aleshores. Per bé i per malament. Però aquesta tarda hem tingut una mostra de la part bona. Qui s'hagués imaginat el 2003, quan Melanie Serrano començava a donar les seves primeres passes al Barça en camps de terra, que el 2023 milers de seguidors aclamarien a unes futbolistes de blaugrana per haver aconseguit la seva segona Champions en una jornada en què es va viure un nou desplaçament massiu del barcelonisme. En aquest cas, a Eindhoven. 

Alexia Putellas ha aparegut al balcó del Palau de la Generalitat amb el trofeu de la Champions a la mà. "Ja la tornem a tenir aquí", va cridar amb el micròfon a la mà, rememorant les paraules de Pep Guardiola amb la Champions del 1992 i parafrasejant Josep Tarradellas. "Avui m'he llevat i tenia un missatge del meu tiet. És un dels molts que vau anar amb autobús a Eindhoven i han punxat la roda. El seu patiment era si arribaria aquí i ho ha aconseguit. Aquesta copa és per a tots vosaltres", ha sentenciat la dues vegades Pilota d'Or. 

Alexia aixeca la Champions a la plaça Sant Jaume.

"Ho he donat tot i no tinc veu. Us la devíem i aquí la teniu", ha dit, per la seva banda, una afònica Aitana Bonmatí. Les jugadores han hagut de sortir al balcó de 10 en 10 per raons de seguretat. A continuació, la plantilla, el cos tècnic i la representació institucional del club, encapçalada pel president Joan Laporta, s'han dirigit a la seu de l'Ajuntament, on els ha rebut l'alcaldessa en funcions Ada Colau. Després també han pujat al balcó d'aquest edifici.

La festa havia començat un dia abans, quan l'àrbitra Cheryl Foster va xiular el final del partit al Philips Stadion. Dues hores després d'aquell moment, la majoria de jugadores del Barça encara no havien aparegut a la carpa situada al mig del carrer que feia de zona mixta, on les esperàvem els mitjans de comunicació. La festa a la gespa i al vestuari s'havia allargat. No cada dia es guanya una Champions League. I menys amb una remuntada antològica. Però, de cop i volta, va començar a sonar música i Clàudia Pina i Cata Coll, amb ulleres de sol negres típiques d'agents de la CIA, van aparèixer fent salts amb el trofeu a les mans.

Les acompanyaven Jana Fernández, Mapi León –que onejava una bandereta del Barça–, Bruna Vilamala, Laia Codina i companyia. Per arribar a l'autobús, haurien pogut saltar-se la ziga-zaga de la carpa de la zona mixta amb l'objectiu d'evitar els mitjans de comunicació. Però aquest equip, addicte a l'espectacle dins i fora del terreny de joc, va voler compartir l'alegria amb les desenes de periodistes catalans desplaçats a Eindhoven.

Prohibit festejar amb l'afició

I també ho volia fer amb el centenar de seguidors blaugranes que esperaven a les campiones per veure-les agafar l'autobús en un dels carrers residencials que envolten l'estadi. El problema és que els responsables de seguretat del partit havien muntat un dispositiu que allunyava una cinquantena de metres la posició de les futbolistes de la dels aficionats i creava al centre una improvisada plaça buida. Un parell de tanques situades al costat de la part posterior de l'autobús, vigilades per dos membres de seguretat, marcaven el límit fins on es podien apropar les jugadores.

Mariona, Jana, Clàudia Pina i Cata Coll van pensar que, tractant-se d'una petició de les mateixes futbolistes, el dispositiu de seguretat no posaria cap problema per esquivar les tanques i unir-se amb l'afició per seguir celebrant el títol de la màxima competició continental. Però es van trobar amb la sorpresa de les negatives reiterades dels dos membres de seguretat. "Eh, tio, que acabem de guanyar la Champions", va dir plena de frustració Cata en català a un dels guàrdies. Fins i tot, mig de broma, les jugadores van informar els treballadors que saltarien les tanques. Tampoc va servir l'argument vertader que, entre el centenar de seguidors, hi havia alguns familiars.

Després de la frustració va venir l'acceptació de la realitat: aquelles maleïdes tanques no es mourien d'allà. Així que l'afició va començar a cantar el ja mític Un dia de partit i les jugadores, que una part dels seguidors no veia perquè les tapava l'autocar, els van acompanyar picant de mans. Malgrat ser les vuit del vespre passades, al cel d'Eindhoven, on Alexia Putellas havia aixecat la Champions una estona abans, encara lluïa un sol respectable.

Però l'espectacle encara no s'havia acabat. Faltava per aparèixer a la zona mixta una de les futbolistes clau d'aquesta segona Champions del conjunt blaugrana: Aitana Bonmatí. I quan ho va fer no va deixar indiferent a ningú. Portava un escut del Barça gairebé tan gros com ella, que va explicar que s'havia emportat de les entranyes del Philips Stadion. Un cop acabades les entrevistes, Aitana, ja enfilant el camí cap a l'autobús, va admetre als periodistes que dubtava molt que aquell artefacte passés el control de seguretat de l'aeroport d'Eindhoven.

I a l'avió va continuar una festa que van retransmetre les xarxes socials. Les jugadores, totes amb la samarreta del Barça encara posada, van estar poca estona assegudes. En un dels vídeos se les pot veure a peu dret, amb alguna cervesa a la mà i fent percussió amb les parets de l'avió mentre canten Bailoteo, un dels èxits del grup català The Tyets i un dels temes que més han sonat aquesta temporada a l'Estadi Johan Cruyff i al Camp Nou. La festa es va allargar fins a altes hores de la matinada tant a Barcelona com a Eindhoven.

stats