Il·lusió, sí; perspectiva, també

Contra l'Elx el Camp Nou va registrar la millor entrada de la temporada amb 85.073 espectadors. Efectivament, l'afició s'ha tornat a enganxar a l'equip. Que el Barça il·lusiona és una evidència perquè, tot i que els rivals no han estat de primera categoria, les graderies s'han omplert: 81.104 espectadors contra el Rayo, 83.972 en la visita del Valladolid i 77.414 en l'estrena a la Champions amb el Viktoria Plzen. Les samarretes amb la W s'exhaureixen i Lewandowski ja s'ha convertit en un ídol. Tot són bones notícies i fins i tot la derrota a Munic es llegeix des de l'optimisme, una ensopegada que ajudarà a créixer perquè només va faltar punteria. Fins i tot el debat ja no és sobre l'estil, sinó sobre el color blanc de la segona equipació de l'any que ve.

A la festa no hi són convidats ni Gerard Piqué ni Jordi Alba, que escalfen la banqueta mentre Ousmane Dembélé és assenyalat per Xavi Hernández com un gran exemple de compromís per jugar sense haver descansat després de ser pare per primera vegada. No hi ha esquerdes en el relat i s'esvaeixen els dubtes sobre l'estat físic d'Ansu Fati amb frases fetes. Després de l'aturada de la Lliga podrem comprovar si, en efecte, el panorama és tan idíl·lic com sembla. Perquè fins ara, l'únic rival amb caixet al qual s'ha enfrontat l'equip de Xavi ha estat el Bayern, que va imposar-se per 2 a 0. Una vegada passi el parèntesi internacional vindran l'Inter de Milà, el Reial Madrid i un calendari amb partits cada tres dies. És a dir, a l'estat decretat d'eufòria li falten encara arguments a què agafar-se.

Hi ha motius per ser optimistes, esclar que sí. No es tracta d'aigualir la festa, sinó de tenir perspectiva. El Barça té amplitud i molta qualitat en la plantilla, només ha encaixat un gol en sis jornades i el lideratge de Lewandowski va més enllà dels gols, però encara és massa aviat per sortir a celebrar res a Canaletes. La il·lusió és lògica i benvinguda després de la depressió de les últimes temporades, en què s'anunciava que el Barça havia tornat cada dos per tres com un simple eslògan publicitari de cartró pedra. L'alegria mai sobra. Però tocar de peus a terra i ser conscients que, excepte pel Bayern, el començament de campanya ha estat plàcid, tampoc. Gaudir del viatge i cordar-se el cinturó no sols no és incompatible, sinó del tot necessari.