Els humils orígens de Lamine Yamal, el prodigi de 15 anys del Barça

Barcelona / La Roca del VallèsLes famílies s'apleguen a la terrassa del bar del Club de Futbol La Torreta. No tarda a copsar-se el bon ambient: el president, Jordi Vizcaíno, no para de saludar i encaixar mans amb els pares i les mares dels jugadors, que s'asseuen davant del camp. El terreny de joc està dividit per zones amb petits cons fluorescents que llueixen sota el sol de mitja tarda mentre els entrenadors acaben de preparar-ho tot. En aquest humil club d'un barri de vora 2.000 habitants, que compta amb 15 equips i un centenar de jugadors, va fer els seus primers passos Lamine Yamal Nasraoui Ebana, el debutant més jove de la història del Barça. De pare marroquí i de mare equatoguineana, va néixer a Esplugues (13 de juliol del 2007), però es va criar entre Mataró i Granollers.

La seva mare, Sheila, treballava en una cadena de menjar ràpid a Mataró, però, per feina, es va traslladar a Granollers. Seria en aquesta ciutat, en un establiment d'aquesta mateixa cadena de fast food, on Sheila va compartir jornada laboral amb la filla del coordinador del club, Inocente Díez, tot i que prefereix que l'anomenin Kubala, apel·latiu que es va guanyar de jove quan jugava a futbol. De tant en tant, la mare de Lamine Yamal també portava el seu fill a menjar algun dolç a la xurreria La Sorpresa, on treballen familiars de Rafa Rodríguez, expresident de La Torreta. "Mentre la seva mare feia cua per comprar, ell es passava l'estona xutant la pilota a la paret del davant", recorda Rodríguez. Va ser així, a partir del boca-orella, com els pares de Lamine Yamal van decidir apuntar-lo, de ben petit, a l'escoleta del club.

"Tenia tres o quatre anys; és difícil veure llavors si serà molt bo, però sí que recordo que li havies de dir que deixés anar la pilota, sempre la duia enganxada al peu", explicava Díez a NacióGranollers. "El seu pare, Mounir, jugava molt bé a futbol. Era el millor quan organitzàvem tornejos amb els pares dels jugadors", afegeix l'excoordinador en conversa amb l'ARA. Del 2009 al 2014, Lamine Yamal va jugar a La Torreta, que malgrat ser un club humil, està a la llista d'entitats que supervisen els vistaries de la zona i són diversos els jugadors a qui han fitxat clubs com la Damm, el Granollers, el Mercantil o el Sant Gabriel.

"Som un club petit, però estem orgullosos de com cuidem i treballem el planter", recorda Cristóbal Camenforte, president de l'entitat quan hi arriba Lamine Yamal. Com en qualsevol altre club, a La Torreta es cobren quotes per pagar les despeses, tot i que hi ha famílies amb menys recursos que no sempre hi poden fer front. "Si les famílies ens expliquen la seva situació, ho entenem i intentem ajudar-los. No deixarem el nen sense jugar", explica Camenforte.

Tot i que els pares de Lamine Yamal no sempre van poder fer-se càrrec de les quotes, al club van entendre la seva situació. Va poder continuar jugant a futbol i no tardaria a destacar. Isidre Gil, que fa una pila d'anys que segueix jugadors de categories inferiors a la zona compaginant la seva feina amb la de vistaire, va redactar el gener del 2014 un informe per al Barça. "Va ser qüestió d'un parell o tres de setmanes. Ens van venir a veure i ens van explicar que el volien fitxar. Ho tenien clar", explica Rodríguez, llavors president de La Torreta.

Normalment, el Barça fa partits de prova amb diversos jugadors per veure si els fitxa per al planter, com va fer, per exemple, amb Leo Messi; però en el cas de Lamine Yamal va entrar directament a formar part del prebenjamí blaugrana, recorda Rodríguez. A canvi del fitxatge, el Barça es va comprometre a participar en un torneig d'alevins organitzat per La Torreta i també va cedir-los un jugador, d'aquesta mateixa categoria.

El fitxatge de Lamine Yamal pel Barça i un règim especial

"Quan són tan petits no tens la certesa de si l'encertaràs, però vam tenir clar que l'havíem de fitxar", explica Jordi Roura, responsable del futbol formatiu del Barça en aquella època. "No li va costar gens adaptar la seva creativitat i originalitat a la filosofia de futbol del Barça, fonamentada en gran part en el joc de posició i en els rondos", explica Jordi Font, que va entrenar Lamine Yamal al benjamí A. "No només era molt desequilibrant i destacava per les seves condicions tècniques, sinó també per com es perfilava o per com mirava abans de rebre la pilota".

Unes virtuts a les quals Roura afegeix "la capacitat per prendre decisions o resoldre situacions durant un partit que fins i tot sorprenen els tècnics". Font, al ser de Sant Andreu de Llavaneres, sovint duia Lamine Yamal als partits o tornejos. L'anava a recollir al costat del camp de futbol municipal de Rocafonda, barri de Mataró on viva el pare del jugador després de separar-se i on l'esperava perquè no disposava de transport propi. Entre setmana, els desplaçaments, com en altres casos de jugadors d'altres indrets de Catalunya, es fan amb taxis que posa el club.

Quan va entrar en l'etapa d'aleví, tant el seu representant de llavors, Iván de la Peña, com la direcció de La Masia, encapçalada en aquella època per Xavi Martín, van considerar que el millor era proposar als pares que entrés a viure a La Masia. Era un cas excepcional, perquè això no s'acostuma a fer amb els jugadors que no viuen lluny de Barcelona. El Barça ja ho havia fet abans amb futbolistes com Ilaix Moriba, que vivia al barri de Torre Baró, o Alejandro Balde, que va créixer a Sant Martí de Provençals, tot i que en el cas del lateral era un règim mix. "Es tractava de poder acompanyar més el jugador en aspectes com l'alimentació i els estudis", explica Martín a l'ARA.

L'expulsió de la selecció espanyola sub-17 per un acte d'indisciplina

Haver coincidit amb futbolistes com Ansu, Balde o Gavi al planter ajuda també el seu precoç aterratge al primer equip, amb qui seguirà en dinàmica d'entrenaments el pròxim curs. Ara la selecció espanyola sub-17 l'ha convocat per a l'Europeu, després de ser-ne expulsat en la darrera convocatòria per motius d'indisciplina. Junt amb dos companys més van fer diverses trucades de broma a la psicòloga de l'expedició. Això també li va costar estar apartat durant quatre partits del juvenil A. "El recordo com un nen més aviat callat, molt respectuós amb els companys. Em va sorprendre molt l'episodi amb la sub-17", explica Jordi Font.

Des de Sant Joan Despí destaquen que ja ha après la lliçó i, de fet, Lamine Yamal aquest dissabte ja s'ha estrenat també amb el filial, malgrat tenir 15 anys, una edat que correspon a l'etapa de cadets. "Ha jugat més temps a futbol 7 (cinc temporades) que a futbol 11 (no arriba a quatre cursos)", detalla Jaume Marcet, periodista de Barça TV. "Quan acaba l'etapa amb l'infantil A, se'l passa directament al cadet A des del principi de la temporada, cosa que jo no havia vist mai. Al cadet A fa un any espectacular. I, després, se salta el juvenil B per anar directament al juvenil A. És un cas excepcional", afegeix.

El següent pas és que el Barça oficialitzi una renovació que està pràcticament segellada i que implica una forta aposta del club pels qui molts defineixen "com el talent més diferencial de La Masia des de Messi". Representat per Jorge Mendes, el futbolista ha rebut l'interès de clubs com el Reial Madrid –de fet, el seu pare és seguidor del club blanc–, però el Barça s'ha assegurat que segueixi de blaugrana. Mentrestant, a La Torreta, ho viuen amb un orgull tan sincer com humil.