La gran pugna del 2022: Haaland, Mbappé i el desig de reeditar la rivalitat Messi-Cristiano

Barcelona“Jo soc Del Piero!”, “Jo, Ronaldinho!”, “Jo, Zidane!”, “Doncs jo, Batistuta!” Hi va haver un temps, no fa tant, en què els nens podien escollir entre moltes estrelles del futbol mundial als partidets del pati o del carrer. Un any brillava més un; el següent, un altre. Un era més golejador, l’altre regatejava millor. Això ho van canviar Cristiano Ronaldo i Leo Messi, que del 2008 al 2019 van imposar un imperi bicèfal del gol i del joc que ningú no ha discutit, més enllà que algú pogués sentir predilecció pel toc de Xavi Hernández i Andrés Iniesta o la rauxa de Sergio Ramos. Ara que el seu regnat declina, ¿aconseguiran Erling Haaland, amb 21 anys, i Kylian Mbappé (23) eclipsar la resta d’estrelles consolidades i emergents? Joan Laporta i Florentino Pérez, a càrrec d'un Barça i Madrid en circumstàncies gairebé oposades, són molt conscients de la importància de fitxar un dels dos referents. Els madridistes fins i tot somien a unir-los. L'alternativa a una nova rivalitat individual és tornar a una constel·lació amb desenes de noms al top mundial, però, en definitiva, Haaland i Mbappé estan cridats a ser els dos grans noms que marcaran el planeta futbol aquest 2022.

D’entrada, sembla tan clar que el noruec i el francès agafaran el relleu al cim del planeta futbol com difícil que el mantinguin amb tanta constància com l’exmadridista i l’exblaugrana. Caldrà veure què hi tindran a dir, en aquest període d'interregnes, els Ansu Fati, Gavi, Pedri, Foden, Vinícius, Bellingham i Jadon Sancho; o bé Salah, Lewandowski, Harry Kane, Benzema, Lukaku i De Bruyne. “El normal era el que ja hi havia abans, no això de Messi i Cristiano”, defensa Víctor Orta, secretari tècnic del Leeds United, consultat per l'ARA.

Les xifres parlen per si mateixes: entre el 2008 i el 2018, Messi i Cristiano van guanyar 8 de les 11 Champions que es van disputar —el portuguès s’imposa amb 5— i també han aixecat 12 de les últimes 13 Pilotes d’Or, en aquest cas amb victòria per a l’ara jugador del PSG, amb 7. A més, van repartir-se 11 de les 13 Botes d’Or de màxim golejador europeu entre el 2008 i el 2019, amb Messi per sobre amb 6. Durant aquests anys han eclipsat i deixat fora de les distincions individuals estrelles com Ribery, Iniesta o Neymar. Només la Bota d’Or de Luis Suárez el 2016 (l’any 2014 la va compartir amb CR7), la de Forlán el 2009 o la Pilota d’Or de Modric l’any 2018 han anat a parar a prestatges diferents, tenint en compte que les últimes edicions, amb el binomi ja en davallada, Insigne i Lewandowski s’han imposat en la Bota d’Or.

¿I abans, no era pas així? Rotundament no. 11 jugadors diferents van guanyar les distincions de France Football prèvies a la primera de Cristiano Ronaldo. Només Ronaldo, l'altre, va repetir. Rivaldo, Zidane, Figo, Owen, Xevtxenko, Ronaldinho, Cannavaro o Kaká es van anar passant la pilota en una època en què els centrals podien somiar a aconseguir-la. Igual passa amb la Bota d’Or, que van guanyar 11 jugadors diferents abans de la irrupció de Cristiano. Només Thierry Henry ho va fer en dues ocasions entre finals dels 90 i principis del segle XXI. I només Ronaldo, a la 96-97 amb el Barça, va aconseguir els dos reconeixements alhora, coincidència que Messi i Cristiano han convertit en rutina. Cal, a més, remuntar-se als anys 80 de Marco van Basten i Michel Platini per trobar jugadors amb tres Pilotes d’Or: mai abans ningú n’havia acumulat tantes. Andoni Zubizarreta, exdirector esportiu de Barça, l'Athletic Club i l'Olympique de Marsella, recorda que el debat sobre el relleu de Messi i CR7 “és vell”, que “Neymar havia de ser el substitut dels dos monstres” i que hi ha “jugadors amb menys publicitat, fins i tot porters o defenses, que poden destacar” a nivells com els de Haaland o Mbappé. 

Haaland i Mbappé, nova hegemonia?

El periodista especialitzat en futbol internacional Axel Torres es mostra convençut que el noruec del Borussia Dortmund, somni de Laporta per al Barça, i el francès del PSG, objectiu número u de Florentino per al Madrid, "estan cridats a ser molt dominants". "Potser no tant com Messi i Cristiano, però són una barbaritat de cara al gol i són capaços de mantenir una regularitat al més alt nivell”, puntualitza. Torres es mostra “caut” amb la idea que Vinícius, espectacular aquest inici de temporada, els faci ombra, ja que mostrava “precipitació i dificultat en la presa de decisions” en anys anteriors. Al contrari d’Ansu Fati, “que demostra una pausa i un criteri insòlit per a la seva edat”, però que fa patir pels seus problemes amb les lesions.

“Jo prefereixo un escenari més repartit. Abans feia la sensació que qui jugués contra Messi i Cristiano tenia poquíssimes opcions de guanyar i ara sembla que cada partit és una incògnita”, defensa el periodista, que apunta Jadon Sancho com a possible competidor de les noves estrelles, però reconeix que “si algun equip uneix Haaland i Mbappé serà molt difícil guanyar-lo”. En aquest sentit, l’exmigcampista de l’Espanyol i ara entrenador Moisés Hurtado creu que aquesta suma seria “contraproduent” per a ells i per al futbol. Evitaria, segons ell, una rivalitat com la de Messi i CR7 amb la qual “s’han retroalimentat com succeeix amb Nadal, Federer i també amb Djokovic”. “La clau ha sigut la mentalitat i no sé si ningú podrà mantenir la fam tants anys com ells dos. Quan un guanyava un premi, l’altre reaccionava”, reflexiona. 

Pensa Moisés que el nou escenari “fa que l’entrenador tingui més important” i creu que això no és del tot positiu: “En categories inferiors es veu que els joves cada cop demanen més resolució de situacions als tècnics”, mentre que entrenadors com Zidane o Ancelotti “han deixat brillar més les estrelles” i hi ha el perill que això es perdi. Orta, responsable de fitxar Bielsa per al Leeds, recorda, en canvi, que “Messi i Cristiano han estat bé quan els han acompanyat bons entrenadors, a part de grans equips”. Guardiola i Mourinho, de fet, van construir a la Lliga una rivalitat gairebé paral·lela a la de les seves estrelles. 

Un escenari més divers

“A partir d’ara veurem un escenari més divers, és el normal, el més lògic. L’elecció d’equips de Haaland i Mbappé marcarà el rumb també de les seves carreres, que han d’anar acompanyades de títols internacionals, però dubto que arribin al domini de CR7 i Messi”, diu Orta, que creu que un paradigma més divers pot afavorir que hi hagi “més equips grans” lluitant pels títols, però no afavorirà els equips de classe mitjana. Barça, Madrid i la resta d’equips europeus són conscients que per seguir –o tornar–  al grup de l’elit, tenir algun dels dos jugadors més valorats (160 milions, Mbappé; 150, Haaland) serà una de les claus.