Girona i Leicester: camins paral·lels (i històrics) cap al títol de Lliga

BarcelonaEl Leicester no només va fer història el 2016 guanyant per primera vegada la Premier League. Aquell equip tan modest i del qual molts no havien sentit a parlar mai també es va permetre el luxe d'assegurar-se el títol dues jornades abans del final del campionat. Un èxit sense precedents que va merèixer els elogis de tot el món del futbol. Gairebé una dècada després, hi ha un equip català que segueix els seus passos: el Girona. I no només perquè sigui líder a la Lliga, sinó també perquè les estadístiques són fins i tot millors que les d'aquell conjunt de l'est de d'Anglaterra.

L'empat inesperat del Reial Madrid a casa contra el Rayo Vallecano ha comportat que els de Míchel Sánchez se situïn líders en solitari. No és una anècdota dels primers partits de la competició, perquè ja s'han disputat 12 jornades, gairebé un terç de la temporada. El Girona ha sumat 31 punts i tan sols ha deixat escapar un empat –en la jornada inicial al camp de la Reial Societat– i una derrota –a Montilivi contra el Reial Madrid–. Té dos punts de marge sobre els madridistes i quatre respecte del Barça i és el màxim golejador de la competició, amb 29 dianes.

L'inici del Girona és un dels millors de la història de la Lliga. Només en cinc ocasions algun equip ha sumat més punts en les dotze primeres jornades: el Barça (34 els cursos 2012-13, 2013-14 i 2017-18) i el Madrid (32 el 2010-11 i el 2022-23). La projecció, si es mantingués el mateix ritme de resultats, seria que el Girona acabaria la temporada amb 98 punts. Però rarament es manté aquesta dinàmica de victòries. L'únic que va aconseguir-ho va ser el Barça, la temporada 2012-13, en el que es va batejar com La Lliga dels 100 punts. D'entrada, l'equip de Míchel haurà de superar un tram difícil, perquè quatre dels pròxims set partits són contra l'Athletic Club, el Barça, el Betis i l'Atlètic de Madrid, equips que estan en posicions europees.

El Girona ha fet més punts i més gols que el Leicester del 2016

A l'espera d'aquest calendari ple de revolts, la gesta del Girona té encara més mèrit si es compara amb el que feia el Leicester la temporada 2015-16. A la dotzena jornada, el conjunt que llavors entrenava Claudio Ranieri havia sumat 25 punts –sis menys– i ocupava la tercera posició a la Premier, a un punt del City i de l'Arsenal. Havia marcat menys gols que els gironins (25) i també n'havia encaixat més (20, contra 15 el Girona).

Les diferències entre el futbol anglès i la lliga espanyola són abismals. Començant pels pressupostos. Aquell Leicester preveia facturar 210 milions d'euros, gràcies a un repartiment dels drets televisius molt diferent del d'aquí. El del Girona, en canvi, s'acosta als 75 milions. Al King Power Stadium hi caben 32.000 espectadors, més del doble que a Montilivi (13.500). Però és que la ciutat anglesa té 368.000 habitants, mentre que Girona supera per ben poc els 100.000.

En termes estrictament futbolístics, el Leicester era un club més habituat a jugar en les categories professionals. Sempre s'havia mogut entre la primera i la segona divisions angleses. Va tocar fons el 2008, quan va caure a la League One (Tercera), però en va pujar just un any després. El 2014 aconseguia l'ascens a la màxima divisió i dos anys després es proclamava campió. Un paral·lelisme que a Montilivi, que el 2008 eren a la Segona B, firmen amb els ulls clucs: van recuperar la plaça a Primera el 2022... i guanyaran el títol el 2024?

El Leicester marca el camí a seguir al Girona, fins i tot en la gestió de l'èxit, que és l'única cosa que grinyola en aquest conte de fades. Guanyada la Premier, el Leicester no va poder mantenir el ritme competitiu i alguns jugadors van fitxar pels grans clubs. L'equip no va poder tornar a aspirar als grans títols, el president feia fora Claudio Ranieri nou mesos després del títol i aquest 2023 el conjunt anglès ha perdut la categoria després de diversos cursos flirtejant amb el descens.

Girona no vol pensar encara en el títol de Lliga

“La nostra Lliga no és el Madrid, el Barça o l'Atlètic. No somio amb aquesta lliga, però sí amb la de la Reial Societat, el Sevilla o el Vila-real. Aquesta lliga et pot conduir al quart o sisè lloc. I ara sí que somio amb això", deia Míchel després de remuntar a Pamplona i guanyar 2-4 contra l'Osasuna. A Girona ja no es parla de permanència, sinó d'objectius més ambiciosos, però per prudència eviten esmentar el títol. A Anglaterra, Ranieri explicava que el president del Leicester li va demanar sumar almenys 20 punts per Nadal i que, en realitat, en van aconseguir el doble. Allà, aquell any, ningú parlava de la Premier perquè tothom esperava una punxada que al final no es va produir. Al contrari, van fallar els grans. A l'esport no hi ha res escrit. Somiar és gratis.