Lliga de Campions

El "dentista" de Guardiola amenaça la piconadora de Flick

Gian Piero Gasperini ha fet de l'Atalanta de Bèrgam un dels equips més divertits i ofensius del continent

Gian Piero Gasperini
Lliga de Campions
28/01/2025
4 min

Barcelona"És com Cruyff i Guardiola", diu el Papu Gómez, l'argentí campió del món que va jugar el seu millor futbol a l'Atalanta a les ordres de Gian Piero Gasperini. Després es van barallar, però el futbolista continua parlant bé del tècnic italià. "Van passar coses, tots dos tenim caràcter. Però en vaig aprendre molt", admetia parlant a la premsa del seu país. Ja fa molts anys que el futbol italià va enterrar el vell concepte defensiu del catenaccio. Més d'una dècada en què diferents entrenadors com Antonio Conte, Luciano Spalletti, Walter Mazzari, Eusebio di Francesco o Gasperini es van formar admirant l'escola neerlandesa i la del Barça. Noms que han repensat la filosofia futbolística de la Serie A, fent-la una lliga ofensiva amb més gols que altres campionats. "Que encara ens preguntin si som defensius és ridícul", ha arribat a admetre públicament l'entrenador del rival del Barça. Qui pensi que a Itàlia encara es busca guanyar per 1-0 s'ha quedat al segle XX.

Gasperini, de 67 anys, ha treballat molt fins a tenir el reconeixement de gairebé tothom, al futbol europeu. L'Atalanta competeix de tu a tu amb gegants de la Champions, convertit en un equip de moda que sol passar dels 100 gols marcats cada any. A Bèrgam es freguen els ulls, de fet. L'Atalanta, club batejat així en honor d'una deessa clàssica, només era conegut per la fidelitat dels seus aficionats, gent tan passional que van arribar a fer entrar un tanc a una festa, passant per sobre de cotxes pintats amb els colors del Brescia, el seu etern rival. Bèrgam, ciutat llombarda que durant dècades aportava mà d'obra per a les obres de Milà, és una vila preciosa de gent molt orgullosa. Costa trobar algú a Bèrgam que no sigui aficionat de la Dea, com es coneix un club que tenia tot just una copa guanyada els anys 60. Un club ascensor, que anava entre Primera i Segona, fins que un exjugador convertit en empresari, Antonio Percassi, va arribar a la presidència. Sobre la base d'una escola de futbol sempre reeixida, va anar fent bons fitxatges fins a trobar en Gasperini el tècnic que els ha fet tocar el cel: han jugat els quarts de la Champions, finals de Copa i el 2024 van alçar l'Europa League fent miques a la final el Bayer Leverkusen de Xabi Alonso (3-0).

Format a la Juve i enamorat de Cruyff

El binomi Percassi-Gasperini ha revolucionat el futbol italià. Han modernitzat l'estadi, fitxen barat per vendre car i fan més gols que la major part de clubs europeus. Per a Gasperini, Bèrgam és la seva nova llar. De fet, l'han fet fill honorífic de la ciutat. Però ell és piemontès, nascut a Grugliasco, un poble que amb el pas del temps ha acabat convertit gairebé en un barri de Torí. De jove va jugar a la seva estimada Juve, compartint equip juvenil amb Paolo Rossi.

Quan era jove, Gasperini sí que va conèixer el futbol defensiu italià. De fet, va debutar al primer equip del Juventus en un partit de Copa a les ordres de Giovanni Trapattoni, un tècnic de la vella escola, a mitjans dels anys 70. Però no tenia lloc en un equip amb jugadors internacionals, així que va marxar a Palerm. Durant més de quinze anys va ser un bon migcampista en clubs com el sicilià i especialment el Pescara, on va deixar bon record. Després va tornar a casa, a la Juve, per començar a entrenar en categories inferiors, època en què va coincidir amb Carlo Ancelotti, que en diu meravelles. "És un dels millors entrenadors que conec", afirma el tècnic madridista.

Gasperini es va enamorar de l'escola neerlandesa gràcies al Barça de Cruyff i el Milan de Sacchi. Va visitar entrenaments del Barça i l'Ajax, bastint una filosofia futbolística ben clara: atacar. "A l'escola de la Juve vaig començar a jugar amb tres centrals i em van dir defensiu. En veritat era més ofensiu, perquè els laterals feien d'extrems i demanava als centrals iniciar les accions", raona. "No entenc això d'esperar l'errada del rival. Vull ser protagonista", afegeix un home que aconseguiria un ascens de Tercera a Segona amb el modest Crotone calabrès, abans de començar a brillar al club més antic d'Itàlia, el Genoa. Va entrenar el club genovès dos cops, portant-lo a Europa i encadenant una bona ratxa de victòries al derbi contra el Sampdoria. Pel mig va ser fitxat per l'Inter, però hi va durar dos mesos. Volia revolucionar-ho tot i encara no tenia prou nom. Guardiola, per cert, el va convidar en aquella època a Barcelona, atret per la manera d'entendre el joc del piemontès, que sempre juga amb tres centrals. Més endavant el tècnic de Santpedor va declarar que jugar contra ell era com "anar al dentista".

Dels problemes a Gènova a ser un referent a Bèrgam

Gasperini va acabar tornant al Genoa i va aconseguir plantar cara a l'Inter de José Mourinho. El portuguès el va definir com el tècnic més ben preparat de la Serie A. Malgrat els bons resultats, Gasperini va acabar fent les maletes per culpa d'un cas que va acabar als jutjats. El Genoa vivia una guerra llavors entre els aficionats i el propietari, Enrico Preziosi. Dins les legítimes protestes dels aficionats contra un empresari que va arribar a ser condemnat per intentar subornar rivals, alguns ultres radicals van aprofitar l'avinentesa per demanar diners als jugadors, als directius i a Gasperini a canvi de no insultar-los. El tècnic es va plantar, denunciant-ho en roda de premsa.

La major part de l'afició no entenia per què alguns radicals es ficaven amb un entrenador que va portar l'equip fins a la sisena posició, tot i els problemes interns. De fet, els van denegar la llicència per jugar l'Europa League tot i haver-s'hi classificat. Tip dels violents i de la mala gestió, Gasperini va deixar el club i va aterrar a l'Atalanta, on tot canviaria. A Bèrgam ha trobat l'espai ideal per tirar endavant les seves idees. Tot i que cada tres per quatre el club ven els seus millors jugadors, es refan i continuen competint. Aquest any són tercers a la lliga i visiten Barcelona amb el repte de guanyar, per poder acabar entre els vuit primers de la Lliga de Campions. L'equip que jugava derbis locals de Bèrgam amb l'Albinoleffe a la Serie B el 2003 ara seu a la mateixa taula del Barça gràcies a un tècnic sense por de res. Ni dins ni fora del camp.

stats