Barça

La garantia de començar amb ple de punts a la Lliga

En l’última dècada, qui comença guanyant els quatre primers partits del campionat es proclama campió

Sembla mentida, però en un campionat amb 114 punts en joc resulta que els primers 12 són els més decisius. És la conclusió a què s’arriba quan s’analitzen els inicis de les últimes deu Lligues disputades: en els set anys en què algun dels equips ha aconseguit arrencar la temporada amb ple de victòries, ha acabat aixecant el títol. El Barça s’ha beneficiat d’aquesta mena de premonició estadística en cinc ocasions i ha experimentat, també, l’única excepció de la teoria: en l’única temporada de Gerardo Martino al Camp Nou també es va sumar un valuós 12 de 12 en l’inici del campionat, però l’equip va acabar sucumbint davant l’Atlètic de Madrid, finalment campió. L’emoció pel títol es va allargar fins a l’última jornada, però l’èxit va ser per als matalassers. Aquest curs 2013/14, però, no trenca la lògica del 4 de 4, perquè el conjunt del Cholo Simeone també havia començat la Lliga amb ple de victòries. L’altre cas de no augmentar la vitrina malgrat guanyar-ho tot a l’inici la va patir el Madrid de Pellegrini al segon any de Guardiola, que tampoc havia cedit ni un sol punt en les primeres jornades.

Dubtes entre els equips ‘europeus’

Potser és la gran victòria que s’endú el Barça aquest cap de setmana. Després de quatre jornades, i encara que s’hagin resolt amb més dubtes que garanties els dos desplaçaments a Valladolid i Sant Sebastià, l’equip blaugrana és l’únic de la Lliga que no s’ha deixat punts. Quan tot just s’està a la meitat del mes de setembre ja han punxat el Reial Madrid, l’Atlètic i el València -els xe, de fet, encara ni han guanyat-, els tres màxims rivals de la temporada passada. Tampoc han acabat d’enlairar-se el Betis, el Sevilla o el Vila-real, amb dificultats per traduir el joc a resultats.

Amb tot, el Barça pot presumir de ser l’únic dels que tenen ocupacions europees que sap mantenir la concentració -o la competitivitat- focalitzada en el dia a dia. En el títol domèstic. Quan demà s’obri el teló de la Champions es podrà mesurar si la solvència en les dues competicions és sostenible o si les irregularitats dels altres té a veure amb el fet que es reserven forces. Les alineacions de l’Atlètic o el Madrid, pràcticament amb la totalitat dels cracs a l’onze inicial, no insinuen aquesta segona opció, mentre que la situació d’inestabilitat del València està complicant la feina de Marcelino, que encara no ha trobat l’equip tipus.

Ensopegada blanca a San Mamés

Al final, la quarta jornada acabarà rodona per al Barça, que ha vist com els seus tres -teòrics- grans rivals empataven: Madrid (1-1 davant l’Athletic), Atlètic (1-1 davant l’Eibar) i València (0-0 contra el Betis). I van patir per sumar fins i tot el punt.

Dissabte, a Bilbao, el Madrid només va poder neutralitzar la diana inicial de Muniain amb un gol d’Isco a la segona meitat. L’equip de Julen Lopetegui no acaba d’arrencar i ha encaixat gol en els tres últims partits. A Montilivi, d’on va treure la victòria més àmplia fins ara (1-4), va marxar al descans amb un perillós empat que despertava els fantasmes de la temporada anterior, i a San Mamés el pas per vestidors va servir per recórrer a Casemiro i descartar una alineació més tècnica, amb Ceballos al triangle amb Kroos i Modric. El tècnic dels madrilenys segueix tocant tecles però encara no troba el botó competitiu que portava de sèrie Cristiano Ronaldo.

Al Wanda Metropolitano, l’Atlètic va reviure gràcies al jove de 19 anys Borja Garcés, que, quan el partit ja s’acabava, va caçar una pilota solta a l’àrea per posar l’1-1 al marcador. Encara que fos amb patiment i a l’última acció del partit, el conjunt matalasser va evitar el que hauria pogut ser una segona derrota consecutiva -una mala ratxa que amb Simeone l’Atlètic només ha patit dos cops, el 2016 i el 2012, i sempre amb un derbi contra el Madrid pel mig-, perquè en la jornada anterior ja havia caigut contra el Celta a Balaídos.

A Mestalla la situació d’enguany és tan oposada a la del passat que en lloc de comptar victòries seguides, com les 9 que precedien l’enfrontament amb el Barça, esperen la primera. “L’única situació que ens pot treure tranquil·litat és la falta d’una victòria”, admetia Marcelino. De tota manera, l’entrenador xe no hi veu símptomes d’alerta perquè diu que té un vestidor unit i amb ganes de treballar. “Res em fa pensar que aquesta situació no tingui solució. En cap cas hem perdut la més mínima possibilitat d’aconseguir els nostres objectius al final de temporada”, deia. Seguint la lògica del 4 de 4, i la contundència de la frase, el València s’ha autodescartat de la lluita per la Lliga.

A l’espera de sentir la tòpica però certa advertència que guanyar una Lliga reclama ser fiable durant molts mesos i molts partits, el Barça va sumant punts. “En aquests tipus de partits és on es decideixen les lligues”, deia Suárez després de remuntar a Anoeta. No devia ser conscient que per la màgia de la jornada 4, potser estava sent literal.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF