FITA A FITA
Esports 27/11/2020

Trescant pels voltants de Banyalbufar entre marjades, safareigs i síquies

La volta al Rafal per la xarxa de camins reials ens permet assaborir l’empremta del paisatge cultural en aquest sector de la Tramuntana

Joan Carles Palos
4 min
Trescant pels voltants de Banyalbufar entre marjades, safareigs i síquies

PalmaUna volta tranquil·la i reposada pels voltants de Banyalbufar. Per camins, terres i possessions que ens transmeten el valor de la història, l’empremta del paisatge cultural sobre el territori de la serra de Tramuntana. Un itinerari que s’inicia pel camí del Rafal i que clourem pel camí del Correu, i que ens permetrà gaudir del complex sistema de reguiu entre marjades, síquies i safareigs, el Ma’jil, el llegat musulmà de Bany-Al-Bahar, la via construïda vora el mar. El punt de partida se situa a la mateixa parada del bus TIB (L200 Estellencs-Palma), just darrere l’església de la Nativitat de Maria.

La ruta

[00 min] Des del mateix punt on fa parada el correu -forma popular banyalbufarina per referir-se al bus o ‘camiona’- de camí a Palma, rere l’església parroquial i al costat de la placeta de la Canal -on una escultura dedicada a les collidores de tomàtigues substituí a principi del segle XXI la creu dels Caídos -, començam a caminar cap als afores del poble, en direcció a Estellencs. [05 min] Aviat trobam els indicadors del GR-221 (Estellencs pel camí del Rafal i Planícia) que ens treuen de la carretera i ens menen per un coster rost i asfaltat. Es Revolt i Sa Costa són dues cases que trobam pel camí, i els seus noms descriuen al detall aquest primer tram, dret i amb moltes corbes.

[15 min] Desapareix l’asfalt i comença el clàssic camí de ferradura de la serra de Tramuntana. Ara, el camí del Rafal, d’origen medieval, és més clar i ens mostra el seu aspecte més genuí: l’empedrat encara visible a trams. Passam un portell de ferro i [30 min] uns minuts després arribam a les cases del Rafal (antigament Rafal de Planícia, sota les famílies Joan, Sunyer, Pueyo i Rotten -marquesos de Campofranco-).

Mentre vorejam les cases i ens dirigim a la primera gran fita de l’itinerari, recordam la llegenda vinculada a aquestes cases: Sa por des Rafal, una narració popular recollida per l’arxiduc Lluís Salvador en el seu aplec de rondalles del 1895; un relat breu que ens parla d’ànimes en pena transitant per les estances de la casa, fent la vida impossible als seus residents. Tot i que la ‘por’ real i més important del Rafal ja s’ha vençut per via judicial: es tracta del reconeixement legal de la titularitat pública del camí que unia Banyalbufar i Estellencs per Planícia i Son Serralta.

Un centenar de metres després de les cases, a la dreta, tenim l’era de la Talaia i una esplèndida miranda natural, la Talaia del Rafal (309 m), que ens permet guaitar sobre la torre del Verger -per als banyalbufarins, la Torreta. [45 min] Arribam a una cruïlla important, deixam el GR-221 i voltam a l’esquerra per continuar per un camí de terra, ample i planer, en direcció a l’Arboçar i Son Sanutges, banda amunt del Rafal. Deixam a la dreta també el camí vell de Planícia pel portell de na Maiola i l’Era Vella.

Poc després el nostre camí s’uneix amb el que puja de les cases. [55 min] A la barrera del Rafal connectam amb la carretera vella de Planícia. Arran de la construcció de la carretera d’Esporles a Banyalbufar -un tram de l’actual Ma-10-, l’any 1851, es planteja la necessitat de la construcció d’un camí de carro que uneixi aquesta nova carretera amb Son Sanutges, l’Arboçar i Planícia.

Per aquest camí de carro fet l’any 1868 entram dins la possessió de l’Arboçar. De tot d’una travessam unes terres senyades per un topònim prou significatiu, els Bandejats, un penyalar abrupte i sobrealçat que dona nom a un mirador, un pla i unes coves. Tomàs Vibot, al llibre Sa Mola de Planícia (El Gall Editor / GEM 1999), ens conta que “el possible origen del topònim resulta difícil d’esbrinar. Es poden esmentar tres hipòtesis: un vincle metafòric entre la fisonomia de les penyes i un bandejat -persona fora de la llei que habita i s’amaga a llocs despoblats-; un lloc on s’amagaven o eren conduïts els bandejats i, per contigüitat, hi quedà fixat el topònim, o bé un lloc on eren vigilats els bandejats que fugien per via marítima”.

Passam per davant les cases de l’Arboçar [1h 25 min], a la nostra dreta. Entre els segles XVIII i XX, la història d’aquesta possessió restà vinculada a les propietats de Son Sanutges i Planícia, fins a la seva segregació definitiva el 1986. [1h 35 min] Param atenció, perquè un indicador de fusta ens indica una sortida en direcció a Esporles que prenem i que ens permet assaborir un altre tram de camí empedrat, entre les possessions de l’Arboçar i Son Sanutges, on ens topam de bell nou amb l’encant de les velles vies de comunicació de la Serra, mentre caminam per davall dels esfereïdors cingles del puig de la Mola.

[1h 45 min] Sortim al camí del Correu, voltam a l’esquerra i baixam cap a la guixeria de Son Sanutges, just on travessa la carretera vella de Planícia. Nosaltres continuam tot dret en direcció a Banyalbufar, a partir d’ara per asfalt. El camí inicia un descens molt ràpid, amb revolts tancats i molt rosts. [2h 05 min] Arribam a la font de la Vila, que “proporciona aigua de consum a tot el municipi, així com a dues importants síquies de regadiu: la síquia de Dalt i la de Baix” ( Fonts de Tramuntana ).

Abandonam aquest racó on es respira vida i frescor, i ens dirigim cap a la vila envoltats del Ma’jil de Banyalbufar, un complex i agosarat sistema de marjades, síquies i safareigs d’origen musulmà que encara ara possibilita els diferents conreus que s’estenen pels impressionants costers d’aquest vessant de la Tramuntana. Entrant dins el poble, [2h 20 min] Son Vives, un important casal d’aires eclèctics de començament del segle XX, on destaca la balustrada, formada per un seguit de lires obrades en pedra. Aquesta bella construcció ens anuncia que ja som a l’entorn més antic i ensenyorit del poble. Poc després vindran Son Borguny i Cas Batle Negre -el nom prové d’un batle del poble que era molt bru de pell. [2h 25 min] Acabam a la plaça de la Vila, entre l’ajuntament i l’església, a prop de la parada del bus. Si tenim temps, val la pena guaitar un moment a la Baronia, bell exemplar de l’arquitectura del segle XVI, “un dels eixos històrics i característics del poble, centre de la vida feudal d’altres èpoques” ( Guia dels pobles de Mallorca. Consell de Mallorca/Grup Serra 2000).

@Fita_a_Fita

stats