AL SOCI NO SE’L POT ENGANYAR...

El final de Messi i Cristiano

L’era de l'argentí mereix una final de Champions contra el portuguès

L’era Messi mereix una final de Champions contra Cristiano Ronaldo, l’home capaç de mirar l’argentí als ulls durant l’última dècada. Abans que els dos futbolistes desapareguin hauríem de poder gaudir - patir segurament és un mot més adient- d’un escenari de Barça-Madrid a la final de la Lliga de Campions. Seria l’epíleg perfecte a la carrera de dos monstres que han sabut convertir la seva rivalitat futbolística en un estímul per créixer.

I això que el davanter del Madrid només és el millor en una cosa: ningú remata com ell. Probablement, és un dels millors golejadors de la història d’aquest esport. La seva voracitat -revestida d’egolatria molts cops per culpa del seu caràcter- li ha permès competir amb un Messi que domina totes les facetes del joc. Mentre que Cristiano s’ha refugiat a l’àrea, l’argentí regna en qualsevol hàbitat del camp: és el millor assistint, tirant faltes, desequilibrant i, fins i tot, dirigint l’equip. A mesura que han passat els anys, Cristiano ha sabut reinventar-se per convertir-se en un especialista. Messi, en canvi, ha sabut fer d’Iniesta i de Xavi, de Koeman i de Laudrup, tots alhora sense deixar de ser mai Messi.

Més enllà de les fílies i fòbies de cadascú, cal acceptar que la gesta del portuguès des que va aterrar a la cort madrilenya és enorme. D’acord que compta amb uns altaveus de potència il·limitada que li han permès posar-se al nivell de Messi quan en realitat el seu futbol és incomparable. D’acord que Florentino sap moure fils com ningú, que el Madrid sí que és una veritable estructura d’estat, alineada perfectament amb un règim i una manera de pensar el món on tot gravita al voltant de la Castellana - ergo, el Bernabéu-. Però més enllà del camí que el constructor ha aconseguit aplanar -d’això en sap, Florentino-, el mèrit del portuguès és innegable. La majoria dels mortals, tot i tenir un imperi al darrere, haurien capitulat. Cristiano, en canvi, va saber-se rebel·lar, i quan el seu futbol no donava per a més, la FIFA va sortir al rescat pressionada per l’entramat de Florentino i Jorge Mendes.

Malgrat que el moment polític no convida a situacions de tensió fàcilment inflamables, l’era Messi hauria de coronar-se amb aquest duel. No pot ser que el Barça del millor futbolista de la història hagi vist com el Madrid no es cansa d’aixecar Champions. Aquesta final compensaria aquest error del sistema amb escreix.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF