La fidelitat eterna de Navarro
Tot i que va ser baixa i es va perdre el partit contra l’Iberostar Tenerife, Joan Carles Navarro es convertirà ben aviat en el jugador de la història que més partits de Lliga ha disputat amb un mateix equip. La relació de fidelitat de l’escorta amb la samarreta del Barça és brutal i mereix ser posada en valor, però ell encara no vol pensar en homenatges. Prefereix concentrar-se en una temporada que considera clau. Les seves dues grans motivacions són guanyar-se per mèrits propis una plaça a la selecció espanyola que disputarà els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro i tornar a sentir-se important en els partits decisius de l’equip blaugrana. Últimament les lesions l’han deixat fora de massa finals.
Juanqui intenta no canviar el seu estil de joc, però sap que ja no té la mateixa rapidesa que abans i s’ha vist obligat a llegir una mica millor el joc. La dificultat augmenta perquè els rivals han millorat físicament i els scoutings són més complets que abans, però ell continua sortint-se’n. Aliè als debats que genera el seu rol, la satisfacció del tirador culer és veure que es continua generant els seus llançaments. La clau és treure el mateix avantatge en menys temps.
Joan Carles Navarro és un personatge únic. Agustí Cuesta, l’entrenador que el va batejar com la Bomba, el compara amb Picasso. També fora de la pista és un tipus especial. Té la seva manera de ser i això no l’hi canviarà ningú. Quan ha de dir les coses, les diu. Liderar el vestidor és important, però ell ho delega sovint i deixa que tothom s’expliqui. No vol ser com altres estrelles que han passat pel Barça i l’única opinió que li importa és la del seu entorn, un petit oasi en què se sent còmode, un dels pocs espais en què es mostra tal com és.
Joan Carles Navarro és una llegenda i fa anys que es mereix una estàtua. Si Magic Johnson va anotar la primera cistella del Palau Sant Jordi, no fa falta recordar qui ha d’inaugurar les xarxes del nou Palau Blaugrana, oi?
