Federer i Djokovic, favorits per fer història a Melbourne

BarcelonaUn any més, Melbourne acull l’Open d’Austràlia de tenis i dona el tret de sortida a la temporada de Grand Slam. La 107a edició del torneig se celebrarà entre avui i el 27 de gener i, com és habitual en aquestes dates, el que passarà és tota una incògnita, tant en el quadre masculí com en el femení. Al tractar-se del primer Grand Slam de la temporada, molts jugadors l’afronten amb poc rodatge, després d’un mes de desembre de pretemporada, i competint en les altes temperatures que s’hi registren en aquesta època. El Rod Laver Arena de Melbourne Park, pista de superfície dura, últimament ha sigut un bon escenari pels denominats Big Four, que s’han emportat el trofeu en 13 de les últimes 15 edicions: Djokovic (6), Federer (6), Nadal (1) i Murray (5 finals però cap victòria). Només el rus Marat Safin (2005) i el suís Stan Wawrinka (2014) han aconseguit colar-se en aquest grup d’escollits.

Si Roger Federer o Novak Djokovic s’enduen el torneig, superaran l’australià Roy Emerson com a màxim guanyador del torneig i trencaran el rècord amb 7 títols. El moment en què arriben uns i altres fa difícil tenir un pronòstic clar. El serbi sembla que és el que arriba en millor forma a la cita, després de guanyar els dos últims Grand Slams (Wimbledon i Open EUA) i d’arribar a la final del Màsters ATP del 2018, malgrat perdre amb Alexander Zverev, un dels futurs números 1 del món juntament amb Domnic Thiem però que arriba tocat per afrontar la competició amb màximes garanties.

Aquest bon estat de forma de Djokovic ve, però, després d’un període en el qual ha viscut al pou. Després de dos anys amb problemes al colze i de perdre ara fa un any a quarts del mateix Open d’Austràlia contra Hyeon Chung, actual número 25 del rànquing ATP, va decidir passar pel cirurgià. El seu retorn no va ser fàcil, amb decepcions sobre terra batuda. Tot va canviar sobre herba, amb la final a Queen’s i el triomf a Wimbledon, on va derrotar Kevin Anderson a la final (6-2, 6-2, 7-6). Les victòries van continuar al Masters de Cincinnati, en què es va convertir en el primer tennista en guanyar els 9 Masters 1000, i al US Open, en què va arribar a la xifra de 14 Grand Slams i va igualar Pete Sampras, un dels seus ídols. El següent pas va ser recuperar el número u del món. I, quan Nadal es va retirar de París, Djokovic el va rellevar. Ara torna, des del lloc més alt, al torneig que ha guanyat en sis ocasions.

També sis vegades ha guanyat l’Open d’Austràlia l’incombustible Roger Federer, que encara aquesta nova edició amb la intenció de revalidar el títol per tercer any consecutiu. Als seus 37 anys, considera que està en un dels millors moments de la seva carrera: “Mai m’ho he passat tan bé al circuit com ara”, i posarà a prova novament la seva resistència al millor de cinc sets en unes condicions de calor i humitat extremes, però en una pista extremadament ràpida on se sent del tot còmode. Federer admet, però, que “el gran favorit és Djokovic. El que ha fet aquests últims cinc o sis mesos d’any ha sigut increïble”.

Melbourne no és un lloc de bons records per a Rafa Nadal, que només hi ha guanyat un cop, el 2009, en la que probablement sigui la final més recordada de la història recent, amb un duel èpic contra Roger Federer i una no menys apassionant semifinal contra Fernando Verdasco. Des de llavors, tot el seu bagatge són tres finals perdudes, l’última el 2017 precisament contra el suís, que es va prendre la seva particular venjança. En un torneig que requereix la millor forma física possible, Nadal torna a Austràlia sense jugar cap partit oficial des de la seva retirada al US Open davant Del Potro, però amb la intenció de trencar la maledicció que el persegueix durant l’última dècada.

El comiat de Murray

Molt pitjor són les sensacions d’Andy Murray, que reapareix a les pistes després de més d’un any i mig amb problemes al maluc que l’han obligat a passar per quiròfan i replantejar-se el seu futur. “No vull seguir jugant d’aquesta manera. No estic disposat a seguir amb aquest dolor”, explicava. La seva intenció és retirar-se després de Wimbledon 2019, tot i que, si persisteix el dolor, no descarta que el d’Austràlia sigui l’últim de la seva carrera professional: “Jugo amb limitacions i això no em permet fer coses bàsiques com entrenar i jugar. I jo estimo el tenis”, es justificava entre llàgrimes. Des de Wimbledon 2017, Murray tan sols ha disputat 15 partits (8 victòries).

Fora del Big Four, caldrà tenir en compte joves com Alexander Zverev, Dominic Thiem o Nick Kyrgios, mentre que Juan Martín del Potro i Richard Gasquet seran baixes destacades.

Quadre femení incert

Tampoc hi ha cap favoritisme clar en el quadre femení. Simona Halep, número 1 del món, arriba a la cita sense entrenador. La campiona de l’última edició, la danesa Carolina Wozniacki, no està en unes condicions gaire millors després que anunciés recentment que pateix artritis reumatoide, una malaltia que provoca inflamacions cròniques a les articulacions. Amb aquest panorama, una altra incombustible com Serena Williams torna a treure el cap. Sempre hi és, però als seus 37 anys el seu físic serà clau per saber fins on pot arribar.

Tot i la seva retirada en el torneig de Sidney de la setmana passada, la presència de Garbiñe Muguruza no perilla. La seva renúncia va ser provocada per un quadre de gastroenteritis aguda, segons el seu cap de premsa, i la decisió va ser presa precisament per arribar amb les millors condicions a Melbourne. L’hispanoveneçolana, formada a Catalunya, també va explicar que les molèsties físiques que pateix a la cuixa van disminuint i que les seves sensacions “són molt millors”.