Mor Justo Tejada, el futbolista que va ser company d'equip de Kubala i Di Stefano

El barcelonisme plora la mort de Justo Tejada. En una època on el Barça reviu el seu passat, amb lluites caïnites i pocs diners a la caixa, marxa un dels futbolistes que va defensar els colors del club sense escapar als debats, ja que va provocar un bon enrenou que va decidir fitxar pel Reial Madrid. «el Barça renovava la plantilla i ja no em volia, que havia de fer» explicava a l’ARA fa uns anys.  Tejada ha mort als 88 anys i el Barça guardarà un minut de silenci contra l'Athletic Club al Camp Nou, on ell va ser l'autor del segon gol de la història de l'estadi.

Tejada, nascut a Barcelona el 6 de gener del 1933, era fill d’un paleta. Els Tejada vivien a Sant Gervasi, treballant tots, sense imaginar que qui acabaria per portar més diners seria en Justo, qui ja perseguia pilotes pels carrers de la ciutat de nen. Format al CE Europa, va destacar com a juvenil. Va ser llavors quan el Barça va fixar-se en aquest jugador ofensiu de banda que brillava al club escapulat, enduent-se’l al Barça, on va passar per l’equip amateur i per l’Espanya Industrial, llavors el filial del club blaugrana. Daucik, el tècnic del primer equip i sogre de Kubala, es fixaria en el seu estil elèctric i el seu caràcters. I li donaria la oportunitat de començar a entrenar amb el primer equip, tot i que inicialment el van cedir la temporada 1952/53 al Múrcia, tornant a casa per poder debutar al primer equip del Barça encara al vell estadi de Les Corts, en un triomf contra el València a la lliga (2-0) on ja seria company de Kubala, Basora, César i Manchón. Tejada jugaria a Primera del 1953 al 1961, guanyant sis títols i marcant 91 gols en 194 partits. De blaugrana, Tejada va guanyar dues lligues amb Helenio Herrera a la banqueta, dues Copes i dues Copes de Fires. Tejada explicava fa poc a la web del Barça que Herrera "va ser el millor entrenador de la meva vida. Tothom l’anomenava ‘El Mago’ perquè anava 15 anys per davant de la resta. Era un geni. Sabia molt de futbol i, a més a més, era un gran psicòleg. Amb ell a la banqueta el Barça va viure dues temporades inoblidables".

Justo Tejada va viure anys de canvis, formant part de l’equip titular el dia del primer partit al Camp Nou, estadi que anava a veure després dels entrenaments amb jugadors com Biosca «imaginant com seria jugar-hi». De fet, Tejada, va donar l'assistència del primer gol de la història de l'estadi a Eulogio Martínez i va marcar el segon, en el triomf per 4-2 del conjunt blaugrana davant un combinat de jugadors de Varsòvia. Va formar part d'aquell Barça de llegenda, juntament amb jugadors com Kubala, Antoni Ramallets, Estanislau Basora, Evaristo de Macedo o el ja esmentat Eulogio Martínez.

Del Camp Nou al Bernabéu

Era un Barça que volia regnar a Europa, amb Helenio Herrera de tècnic i una directiva que va gastar massa, entre les obres i alguns fitxatges. Així, quan va arribar la fatídica final de la Copa d’Europa perduda contra el Benfica, partit on Tejada va ser suplent, la directiva va iniciar una neteja del vestidor decidint no renovar homes com Czibor, Kocsis o Villaverde. I Tejada, és clar, qui va marxar al Reial Madrid, on jugaria dues temporades, recordant com va fer-ho ja que Alfredo Di Stefeno va defensar el seu fitxatge en veure com havia quedat sense contracte. Enric Llaudet, el president del Barça, va voler evitar que marxés als blancs, però ja era massa tard. I la jugada no li va sortir del tot malament a Tejada, doncs va guanyar dues lligues vestit de blanc. El Madrid necessitava un jugador com ell ja que el brasiler Canario no rendia prou bé, motiu pel qual Tejada va allargar la seva carrera al Bernabéu, quedant-se de nou a un pas de guanyar la Copa d’Europa, perdent la final d’Amsterdam contra el Benfica. El club portuguès va negar-li la glòria tant amb el Barça, com amb el Reial Madrid. I Tejada encara somiava amb un gol que va fallar en els darrers minuts del partit.

Tejada va tenir la sort de ser company de Kubala i Di Stefano, doncs. En una conversa amb Pere Escobar, recordava "els llançaments de falta de Kubala. Fins aleshores eren un burxot que sortia recte i intentava superar el porter que era l’últim obstacle. Amb el Laszi els llançaments agafaven efecte, la línia ja no era recta i mirava de saltar la pilota per sobre de la tanca. Amb aquelles pilotes i aquelles botes que duiem era gairebé impossible. Però també això va canviar. Quan ells van arribar la pilota pesava un mig quilo i les botes eren molt rígides, amb uns tacs... Ells van fer que tot canviés. I el Di Stéfano... era el futbol total. Igual te’l trobaves traient una pilota sota els pals que, en la mateixa jugada, arribava a la rematada. Recordo que, quan estava jo al Madrid, vaig coincidir amb un brasiler que volia jugar la pilota, sobarla... I l’Alfredo li deia que allí s’havia de córrer, que de pasturejar res. Pobre de qui no ho fes amb ell a l’equip!”.

El 1963 va tornar a casa. Però per defensar els colors d’un Espanyol on va coincidir amb Di Stefano. Van ser els seus darrers anys com a futbolistes, planificant un futur darrera de la barra del bar-restaurant que va obrir a prop del Parc de Turó amb el seu cunyat. «Havia jugat amb els millors, però no em va fer mandra posar-me darrera la barra servint» recordava. Durant anys, el Casa Tejada va ser un punt de trobada de la gent del futbol de Barcelona. Exjugadors del Barça i l’Espanyola la feien petar amb el Justo, menjant sempre bé. Kubala i Di Stefano hi van passar molts cops, com no.