Talaia de Torret, la guaita degana de la costa sud de Menorca
Caminada de Sant Lluís a la costa per descobrir l’empremta del passat, del paisatge agrari, dels talaiots i de la defensa litoral
PalmaAquest itinerari traça una línia d’anada i tornada perpendicular a la mar, des del poble de Sant Lluís, originari del segle XVIII, fins a les modernes urbanitzacions de Binibèquer i Biniancolla, en el litoral del migjorn de Menorca. Pel camí descobrim l’empremta gairebé esvaïda del passat talaiòtic, d’un antic paisatge agrari i de la vigilància i defensa litoral en segles especialment convulsos per la població menorquina, entre el XVI i el XVIII. Tot plegat, una tresca per camins de toponímia diversa i reveladora d’aquesta realitat, com el camí de la Vigia, o que apunten a la històrica titularitat pública, com el camí reial del Pou Nou.
El punt de partida i arribada és el poble de Sant Lluís, fundat pels francesos durant la dominació de l’illa de Menorca, entre el 1756 i el 1763. A Les Illes Venturoses (1911), l’escriptora escocesa Mary Stuart Boyd afirma que “exteriorment, Sant Lluís té tot l’aspecte d’un poble francès. Fins i tot l’església sembla francesa, és clara i espaiosa, en sorprenent contrast amb els ombrívols interiors de les esglésies mallorquines. Els carrers del poble eren amples i els camins que hi conduïen tenien ambdós costats plens d’arbres”.
Pels incondicionals del transport públic, heu de saber que les línies L3, L25, L91, L92, L93, L94 connecten Sant Lluís amb el seu entorn. Algunes d’aquestes són exclusivament de temporada, per la qual cosa recomanam consultar prèviament el web del Consorci de Transports de les Illes Balears (menorca.tib.org) per saber la disponibilitat i horaris de totes les línies.
La ruta
[00 min] Iniciam la caminada des del Pla de la Creu (plaça de l’Ajuntament), davant el portal major de l’església de Sant Lluís, d’estil neoclàssic, començada pels francesos el 1762 i acabada pels espanyols el 1783. Una obra llarga i costosa, només interrompuda per les anades i vingudes dels anglesos, en un segle especialment convuls pels menorquins. Prenem el carrer de Sant Jacint, a la dreta del temple parroquial, en direcció a l’avinguda de la Pau. Avançam uns metres cap a migjorn per aquest vial de circumval·lació fins a veure a l’esquerra el camí del Consell [05 min].
Iniciam ara un petit recorregut per la perifèria del nucli urbà, farcit d’habitatges unifamiliars i d’hortals. [20 min] Sortim a la carretera (Me-8) que connecta Maó i Sant Lluís amb els nuclis costaners de Punta Prima i Alcalfar. Travessam amb precaució aquesta via, a l’altura de l’entrada, al lloc de Camp Sarc (antiga Torre Blanca) i continuam la caminada pel camí del Pujol. Aviat feim la primera aturada al jaciment arqueològic de la Talaia de la Pedrera del Pujol. Es tracta d’un talaiot que en els darrers segles s’ha vist molt alterat per la transformació del seu cim; primer, en una era i, després, en un berenador. Recuperam el camí principal, orientats a llebeig, en direcció al llogaret de Torret, per un tram de pujada suau i còmoda.
[30 min] Sortim al camí de Torret, que seguim per l’esquerra. Aviat, però, l’abandonam, novament per l’esquerra, per continuar la nostra ruta pel camí de la Vigia. Abans de continuar la marxa, podem badocar una mica al nostre entorn, vora el mateix camí, i observarem una bella casa dotada de torre de defensa, coneguda com a Torret de la Talaia. Es tracta d’una possessió nascuda d’una segregació de mitjan segle XVI i que a l’actualitat resta com a testimoni del difícil passat d’aquesta illa. Avançam pel camí de la Vigia, envoltats de paret seca, en un tram de camí asfaltat sense sortida a la mar, tranquil i amb poc trànsit. Després d’una llarga caminada [55 min], arribam a la talaia de Torret, més coneguda com la talaia Grossa, del segle XVI, usada a mitjan segle XIX com a baula de la xarxa telegràfica òptica d’ús militar de les Balears, que unia el palau de l’Almudaina de Palma amb la talaia de la Mola de Maó, dalt d’un turó dins l’estació naval del port de Maó, a la vista del palau, habitatge del governador.
Talaia de Torret
Àngel Aparicio descriu la talaia de Torret en el seu llibre La telegrafia òptica a les Balears (Documenta Balear, 2020) de la següent manera: “Ubicada a un quilòmetre al nord-est de cala Torret, es tracta d’una torre cilíndrica amb repeu atalussat construïda amb pedra i morter, acabada a finals del segle XVI. A mitjan cos hi ha un portal al qual actualment s’arriba per una escala graonada adossada al parament de la torre, d’execució posterior. L’interior és una cambra circular coberta per volta de mitja esfera. Un buit practicat al parament permet accedir al terrat. Adossada a la torre, hi podem contemplar una barraca coberta per una teulada de dos aiguavessos, antic habitatge dels torrers i posteriorment usada pels telegrafistes.” El militar i historiador maonès Francesc Fornals Villalonga (1924-2018) hi afegeix que quan aquesta torre “es va lliurar a Hisenda l’any 1867, disposava d’un telègraf aeri militar que gaudia d’un cos de guàrdia adossat a l’edifici”. Del Ministeri de Defensa passà a mans particulars el 1966.
Deixam la talaia de banda i seguim el camí que volta per la dreta de les cases, que connecta amb la part alta de la urbanització de Torret de Baix [1 h 10 min]. A partir d’aquí, hem de seguir cap a l’esquerra pels vials asfaltats en direcció a la urbanització de Biniancollet. Convé anar sempre vorejant per la part superior dels vials fins a assolir la ruta de retorn a Sant Lluís. Després de 2 quilòmetres urbans [1 h 40 min], trobarem els indicadors del camí vell de Biniancolla, un antic camí de carro convertit ara en un vial per a bicicletes i vianants que tira tot dret cap a l’interior. A mitjan recorregut deixam a la dreta l’EDAR de Sant Lluís [2 h 00 min].
El camí vell de Biniancolla desemboca sobre la carretera de Maó a Alcalfar (Me-8), que travessam per continuar la nostra marxa pel camí de l’Olivera. Avançam entre cases de nova planta i un paisatge agrari antic, fins que transcorregut un quilòmetre giram a l’esquerra pel camí de Rafalet. Poc després topam amb una bifurcació: cap a la dreta, el camí de Trebalúger; cap a l’esquerra, el camí reial del Pou Nou, que ja no deixarem fins a tancar circuit a la vila de Sant Lluís [3 h 00 min].
Dificultat 2 sobre 5
Distància 12,30 km
Desnivell 108 m
Durada 3 h 00 min
Altitud màxima 87 m
Ruta circular
@Fita_a_Fita