La talaia d’Artrutx, la guaita del migjorn ciutadellenc

PalmaEl nostre objectiu és la talaia d’Artrutx (segle XVII) des de les platges de Son Saura. D’entrada, un aclariment, perquè no hem de confondre el punt d’inici d’aquesta ruta amb l’arenal de Son Saura, al nord del municipi del Mercadal, a la dreta de la talaia de Fornells, propietat, també, de la Fundació Comte de Torre-Saura –José María de Olives i Ponsich. A més de la caminada, proposam fer un capfico a Cala en Turqueta abans d’iniciar el camí de tornada.

Per tant, som a la ribera sud del municipi de Ciutadella, en els dominis del lloc de Son Saura Vell, un espai geogràfic de l’illa de Menorca gestionat per la fundació Comte de Torre-Saura. Passarem per les platges de Son Saura (el Banyul i Bellavista) fins a assolir la talaia d’Artrutx, bastida a començament del segle XVII per al control i vigilància de la pirateria. Uns segles més tard, en el XIX, aquesta mateixa construcció serví de baula del telègraf òptic d’ús militar que comunicava Mallorca i Menorca. Volem assaborir el valor patrimonial i històric de la talaia i de l’entorn natural on s’ubica, tot plegat mentre recorrem d’anada i tornada el tram final de l’etapa 12 del Camí de Cavalls.

Som a punt de posar-nos en marxa, a peu i amb la mirada atenta, caminant amb els cinc sentits. Tan sols ens queda recordar que disposam de transport públic per accedir a les platges de Son Saura. La L-66 cobreix la línia Ciutadella-Poblat talaiòtic de Son Catlar-Son Saura, tot i que només els mesos d’estiu, del 16 de juny al 14 de setembre.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de l’aparcament de Son Saura. D’aquí sortim a la mar, a la platja del Banyul, i ràpidament connectam amb el Camí de Cavalls (GR 223). Orientats cap a llevant, a la nostra esquerra, avançam seguint els indicadors de fusta en direcció a Cala en Turqueta. [05 min] El Banyul és una de les dues platges que configuren l’arenal de Son Saura del sud, a la banda de migjorn de Ciutadella i a l’ombra d’un extens i frondós pinar. Molt freqüentada per famílies amb infants, l’etimologia del topònim, probablement d’arrel llatina, ens remet a lloc de banys o d’aiguamolls.

De la platja del Banyul passam a la de Bellavista [10 min], una mica més llarga, amb un sistema dunar paral·lel a la platja i una interessant zona humida a la part interior. Per arribar-hi, travessarem el canal de les Abelles –que canalitza la sortida de l’aigua cap a la mar– per un petit pont de fusta. D’aquí prosseguim la nostra marxa per una passarel·la de fusta. [15 min] Atenció! Perquè a mitjan recorregut sortirem per l’esquerra, per unes escales que ens menen cap a un senderó que, per dins la garriga, ens permetrà adreçar el camí d’anada a la talaia d’Artrutx. Tornam a sortir a la mar a l’altura d’un vell búnquer de la Guerra Civil [20 min]. Travessam el GR i prosseguim la marxa per un senderó que avança per damunt del roquissar, a vorera de la mar, fins a la Cala del Talaier [30 min], ubicada entre la punta del Pinar i la punta de na Bruna. Aquí recuperam el Camí de Cavalls (estaca 158/etapa 12/GR 223).

Sortim de la Cala del Talaier i, dues estaques més endavant, a l’altura de la 160 de l’etapa 12, abandonam la ruta principal, que se’n va cap a la dreta, i seguim tot dret un caminet que discorre paral·lel a una paret seca, que tenim a la nostra esquerra. Anam ascendint suaument, amb la paret sempre com a referència principal. [50 min] Tot d’una hem assolit la cota més alta d’aquest tram, la talaia se situa a la nostra esquerra; tot i que per arribar-hi hem de seguir un poc més el camí, ara en clar descens i sempre amb la paret seca com a fita a seguir. Allà on el senderó es decanta a la dreta [1 h 00 min], gairebé invisible entre les mates, hi ha a l’esquerra un petit portell que ens treu a un camí ample i còmode, orientat cap a llebeig, que seguirem fins a sortir a una altra pista molt més ampla i clara [1 h 10 min]. Voltam a l’esquerra per encarar els darrers metres abans d’assolir l’objectiu principal de la ruta [1 h 15 min].

La talaia d’Artrutx, també dita de Cala en Turqueta, es troba dalt d’un promontori a poc més de 60 metres d’altura sobre el nivell de la mar. La seva datació no sembla clara; per a alguns investigadors se situaria entre finals del segle XVI i principis del XVII. La seva funció era de vigilància sobre una costa molt retallada, amb nombroses cales i entrants per on sovint entrava la pirateria. Durant el segle XIX, va ser reutilitzada com a punt de connexió del Telègraf Òptic Militar de les Illes Balears que funcionà entre els anys 1852 i 1880 entre Palma i Maó. Abans de deixar aquest lloc, repassem uns versos del sempre recordat ciutadellenc Joan Francesc López i Casasnoves (1952-2022): “Ni que ignoris el camí, / puja a dalt de sa Talaia. / Et coronaràs de llum / d’octubre, aquesta /seducció que el Mediterrani ostenta / avui migdia”. (De sol a sol, 1999).

Cala en Turqueta

Sortim de la torre i desfem passes fins a recuperar novament el camí que hem deixat abans de passar el portellet [1 h 30 min]. D’aquí continuam descendint pel caminet en direcció a la mar. Primer recuperam el GR i poc temps després sortim a Cala en Turqueta [1 h 55 min], on finalitza l’etapa 12 del Camí de Cavalls. Ubicats entre la punta dels Tambors i na Foradada, som al lloc ideal per fer un capfico: un entrant de mar d’uns 400 metres, envoltats de pinar, arena fina acaronant-nos els peus i una aigua cristal·lina on capbussar-nos. Què més hi podem demanar? “Verds desigs punxen granís en cancell lluminós, / goig de llum, estels donzells, envegen tan abundós. /… Flocalls incògnits du el mar amb el llaç de vent i clarors, / al·legories de faula i escumes de cotó”. (Els secrets de la Terra. Antoni Taltavull i Bosch, 1982).

Per a la tornada, la millor opció és seguir la senyalització del Camí de Cavalls en direcció a les platges de Son Saura del sud. El recorregut és gairebé pla i poc accidentat. El paisatge dominant consisteix, més clarament que a l’anada, en àmplies zones de roquissar litoral, alternades amb petites cales i arenals. Entre la cala del Talaier i la platja de Bellavista, el camí descriu una ampla corba entre la punta del Pinar i la punta del Governador [2 h 50 min], des d’on gaudim de belles panoràmiques de la costa sud ciutadellenca. En ser al primer gran arenal de Son Saura, el de Bellavista, hem de recórrer sencera la passarel·la de fusta que protegeix el sistema dunar.

A poc a poc ens acostam al final de la nostra passejada. Feim les darreres passes per la platja del Banyul abans d’abandonar el Camí de Cavalls i decantar-nos cap a la dreta, en direcció a l’aparcament de Son Saura, punt del qual hem partit i on tancam ara la nostra ruta [3 h 10 min].

@Fita_a_Fita