Les Fel·les, agosarada balconada sobre el ponent de l’illa

PalmaLa següent proposta d’itinerari, llarg i complex, ens acosta a una realitat de l’agricultura de muntanya, que, tot i ja haver passat, era de pura subsistència. De conreus sobre terra prima i pedregosa, sovint connectats per camins i viaranys de mala petja. L’objectiu principal, el puig de les Fel·les, espectacular i agosarada balconada sobre el ponent de Mallorca.

La parada del bus (L-121) es troba a la rotonda d’entrada a l’Arracó per la carretera de l’Estret. D’aquí hem de seguir a peu cap a l’interior del poble pel carrer de França. La via, autèntic carrer major, ens revela el caràcter d’aquesta vila andritxola constituïda al llarg del segle XVIII arran de la construcció de l’església del Sant Crist, el 1704. Si bé conserva l’encant de les cases tradicionals dels pobles de l’interior, també hi conflueixen altres arquitectures més contemporànies, derivades de l’evolució econòmica de la població migrada a l’estranger. Val la pena contemplar algunes construccions d’estil modernista, els números 98 i 58 del carrer de França i a la cantonada de la plaça de Toledo, devora l’església. En topar amb el carrer del Porvenir, voltam a l’esquerra. Ja som en ruta!

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada al carrer del Porvenir. A pocs metres trobam a l’esquerra el pou de Can Dames i a la dreta la senyalització de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221.1), que ens mena cap a les Basses, la Trapa i el coll de la Gramola. Els indicadors ens seran de profit per a la primera part de l’itinerari. Les primeres passes les feim pel barri de la Clota [10 min], per un camí asfaltat que ens va introduint progressivament pels afores arraconers.

Just on s’acaba l’asfalt i comença el camí de terra, a pocs minuts, trobam les cases de Can Corso [25 min]. Les cases velles, mig esbucades, es troben a l’extrem esquerre d’una construcció més moderna. A partir d’ara seguim el camí de les Rotes de l’Hereu, amb uns primers revolts que ens acosten a una mena de collet (en alguns mapes apareix grafiat com a pas d’en Guida), entre el puig d’en Guida (337 m), a la dreta, i el de Can Corso (237 m), a l’esquerra. Val la pena acostar-se un moment a aquest pujolet per gaudir d’una bella panoràmica de la vall de l’Arracó [35 min], però sobretot per contemplar les restes d’una estructura ciclòpia i una talaieta, un conjunt de construccions documentades per l’arqueòleg Javier Aramburu Zabala a l’Inventari Arqueològic d’Andratx de 2018.

Recuperam el camí principal i avançam ara en direcció al comellar dels Sabaters. La nostra caminada es desenvolupa pels costers suaus que s’estenen al voltant del torrent de Ca na Rosa, davall el coll dels Cucons, entre la paret del Moro –esquerra– i el puig d’en Guida –dreta. [50 min] Són les Rotes de l’Hereu que, juntament amb la de les Basses, constitueix una de les zones d’explotació agrícola més extenses i esforçades de la ruta. Les rotes, per regla general, conreus de terra prima, pobra i de poc profit, representen el vessant més dur de l’agricultura de supervivència del camp mallorquí. Uns revolts suaus ens pugen fins al coll dels Cucons [1 h 05 min] i, tot seguit, iniciam un ràpid descens fins al fons del comellar per on baixa el torrent de la font del Bosc. Som a un quilòmetre escàs de les Basses. Però tot just quan el camí remunta, [1 h 30 min] trobam una camada a l’esquerra, devora un forn de calç, que hem de seguir. Entram dins la coma de la Font i seguim el camí fins al coll (405 m) [1 h 55 min] que separa la paret del Moro, a l’esquerra, i el puntal del Forn, a la dreta.

Situats sobre el coll de la coma de la Font, orientats cap a llebeig, tenim de cara el puig de les Fel·les. D’entrada, hem de cercar un tirany que ens acompanyi de baixada fins al coll de les Fites [2 h 20 min]. Visible des de la nostra posició, s’estén a la banda dreta entre el puntal del Forn i les Fel·les. Un cop ubicats al coll, avançam cap a la paret que tenim davant amb una lleugera desviació cap a l’esquerra. Aviat, alguna fita esparsa ens guiarà fins a l’inici del pas dels Garballons [2 h 25 min]. Ascendim per un coster ben rost i, a trams, una miqueta descompost, fet que ens obliga a ser cautelosos i no fer passa sense estar-ne ben segurs. Amb l’ajuda de les mans i de les cames, empesos per tot el nostre coratge, assolim la carena, però no del tot, perquè el cim es troba un poc més a l’esquerra. Alguna fita i tota la nostra intuïció ens guien cap a un collet, després del qual ja som a dalt del puig de les Fel·les [3 h 00 min].

Tot i que en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (Notib) no el recull, sembla que la forma correcta d’aquest topònim seria Ferles. És a dir, podria tractar-se d’un fitònim relatiu a ferla o canyaferla, coneguda també amb el nom de fenollassa o fèl·lera. Aquesta és una planta de la família de les apiàcies, nativa de la regió mediterrània. El seu hàbitat es troba a les praderies seques, garrigues, costers rocosos, voreres de camí i camps abandonats, sempre sobre terrenys de roca calcària.

Puig d’en Farineta

Iniciam el descens des de la fita del cim, seguint carena a baix amb el puig d’en Farineta de cara. A poc a poc, es fa visible un tirany que ens facilita (clarifica, per entendre’ns) la baixada. A mesura que ens acostam al coll dels Coloms, també el viarany s’hi orienta més clarament. [3 h 35 min] De tot d’una aterram sobre una plana amb restes de construccions, antigues rotes i ranxos de carboner. Ens mantenim sobre la mitjana del coll, sense prendre partit per un vessant o l’altre. Així com ens resulti més clar i còmode hem de poder arribar fins a baix de la paret del puig d’en Farineta [3 h 50 min]. A la nostra esquerra es planteja una bifurcació, hem de prendre el tirany de més a l’esquerra. L’altra parteix a cercar un pas de pujada al puig. Trobam fites que ens orienten més a prop de la paret, no és el camí original però sí el més net. Després d’una baixada rosta i pedregosa, a la fi tocam el torrent de Ca na Rosa. Giram a la dreta, coster a baix. Aviat trobam un camí que seguim paral·lels al torrentó fins a la següent bifurcació [4 h 00 min], on prenem el camí de la dreta que pel mig d’unes altres rotes ens ha de menar fins al cementeri de l’Arracó, a pocs metres del coll de la Palomera [4 h 20 min].

Des de l’aparcament del cementeri seguim per la carretera (Ma-1030) en direcció a Sant Telm, tot just un centenar de metres. Aviat abandonam l’asfalt per l’esquerra per seguir el camí de terra que ens ha d’acompanyar fins al barri de Son Tió en direcció a l’Arracó, pel pou de Ca na Rosa, a curta distància de la rotonda, on tenim la parada del bus [5 h 05 min].

@Fita_a_Fita