D’Alaró a Lloseta per Tossals Verds i camins amb història

PalmaEn el següent itinerari proposam una tresca llarga i exigent per vells camins de la serra de Tramuntana, antigues rutes amb molta tradició que uneixen Alaró i Lloseta per possessions amb història, com Solleric, Tossals i els Rafals, entre d’altres, i un paisatge cultural farcit d’històries i llegendes. Tant per a l’anada com per a la tornada, recomanam fer servir el tren. Consultau-ne les rutes, horaris i disponibilitat de les diferents línies de servei públic als webs tib.org i trensfm.com.

La ruta

[00 min] Des de la parada del bus, a l’inici del carrer de Joan Alcover, ens dirigim cap a l’interior del poble per l’avinguda de la Constitució. Passam per davant la torre d’electricitat. A la dreta, l’únic element que es conserva de la primitiva fàbrica d’electricitat d’Alaró, la primera de Mallorca, inaugurada el 1901. Propers a la plaça de la Vila, el vial muda de nom i esdevé carrer d’Alexandre Rosselló. Al final, voltam a la dreta pel carrer de Can Ros i prosseguim la caminada orientats a gregal. Abans de sortir de la vila, tenim la posada de Bànyols, que fa cantonada amb els carrers de Can Manyoles, a la dreta, i el del Pontarró, per on continuam la marxa. Uns metres més endavant, a l’esquerra, Can Jaumico, casal modernista de finals del segle XIX. Finalment, a l’enfront de les cases de Son Puça s’hi troben els rentadors del Pontarró, uns rentadors públics d’estil popular construïts cap al segle XIX. Aquí era on antigament s’anava a fer la bugada, i també disposa d’un abeurador per a les bísties [10 min].

Pel carrer de Solleric ens anam capbussant pel foravila alaroner, fent passes tot seguit per la carretera d’Alaró a Bunyola per Orient (Ma-2100). [25 min] Passat el PK 18, sortim de la via per la dreta, pel camí de Solleric, guiats pels indicadors de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221) que ens assenyalen la direcció al refugi de Tossals. Després de deu minuts d’asfalt, el camí esdevé de terra i evoluciona entre antics sementers, custodiats per les dues muntanyes bessones, el castell d’Alaró i l’Alcadena. Travessam el torrent de Solleric, que neix a la vall de Comassema i surt a la mar per l’Albufera. Començam a guanyar altura per un tram de camí bellament empedrat. Així arribam a l’altura de les cases de la font Figuera [1 h 00 min], bastides el segle XVIII i inicialment anomenades Sant Miquel de la Carena. Aquestes terres es trobaven integrades dins l’extensa possessió de Solleric. La nostra caminada les voreja, ben per davant les cases [1 h 15 min]. Miquel Vallès Reus de Berga i Canals (1723-1790), marquès de Solleric i vescomte d’Almadrà, va escometre un gran pla de millores a la possessió a mitjan segle XVIII, entre les quals trobam la neteja i condicionament pel conreu d’una àrea de cent quarterades en els costers orientals del puig de Sant Miquel, antigament anomenat de la Carena, on es feren 10.000 empelts d’olivera.

Assolim un collet, anomenat Placeta d’en Sion [1 h 35 min], entre el puig de la Font Fresca (833 m) i la Corona (575 m), on se situa una caseta reformada com a refugi de caçadors, però que antigament just era un petit aixopluc per a les collidores d’oliva. Aquest indret, lloc de trobada de diversos i importants camins, és conegut des dels anys 60 amb un topònim que fonts orals alaroneres relacionen amb un mestre marger de Solleric que, segons expliquen els mateixos informants, era bon parador de lloses.

Guiats per les fites de fusta del GR, iniciam el descens al torrent d’Almadrà per un camí que travessa el sementer de l’Ombra de les rotes de la Casa Nova. Documentades des de l’any 1638, aquestes cases –ubicades a l’esquerra del camí– són producte de l’expansió del conreu de l’olivera a Solleric. Integrat dins la Ruta de Pedra en Sec, el camí constitueix una joia del patrimoni etnològic. Unia les valls d’Almallutx i Cúber amb el Pla i el Raiguer, i durant segles va ser el camí de pelegrinatge cap a Lluc des d’Alaró i Bunyola. Els marges de braó, de doble mur per augmentar la resistència en comellars més inestables, són únics en tota la serra de Tramuntana.

[1 h 55 min] Sortim al camí asfaltat que des del Clot d’Almadrà puja al refugi de Tossals, ja al terme municipal d’Escorca. Els indicadors ens recondueixen pel vell camí de ferradura, molt més bell i agradable. Ràpidament, ens situam als peus de les antigues cases de la finca pública de Tossals Verds [2 h 15 min], construïdes el segle XIX, adquirides pel Consell de Mallorca el 1986 i transformades en refugi el 1995. La continuació del camí és a l’esquerra del refugi. Seguim els indicadors de les Cases Velles i la font del Prat, i obviam tots els que apunten cap a la Coma. A mesura que guanyam alçada, disposam d’una major perspectiva de tot el camí recorregut fins ara. [2 h 35 min] Passam un portell sense barrera i trobam un indicador de fusta a l’altura d’una mena de collet. Sortim del camí per la dreta i ens orientam cap a llevant, per on continua ara la nostra ruta. El senderó volta planer un coster de gran inclinació –el Rost– que apunta al clot d’Almadrà. Avançam en direcció a la barrera dels Carritxers [2 h 45 min], per on accedim al camí de Mancor, novament dins el terme d’Alaró.

Camí dels Pinetons

Recorrem una part de l’antiga ruta que comunica Mancor amb les terres d’Almallutx per Tossals Verds. És un camí de ferradura majoritàriament empedrat, registrat com a camí dels Pinetons en el Catàleg dels antics camins de la serra de Tramuntana (Consell de Mallorca, 1993). Actualment, molt malmès per l’acció dels incendis forestals i la nul·la tasca de manteniment. Ens hem de guiar per les fites, sempre cap a llevant. No obstant això, el camí és bo de seguir. Topam amb una barrera [3 h 15 min], la passam i entram dins el terme de Mancor. El camí continua paral·lel a la paret seca que tenim a la dreta i poc després s’uneix amb una pista de terra que seguirem, orientats a xaloc, en direcció als Rafals [3 h 45 min]. A partir d’aquest punt, comença un camí asfaltat que seguirem fins a Mancor de la Vall, on entrarem pel carrer de Bartomeu Reus [4 h 05 min]. Travessam el poble en direcció al camí de Biniamar i Biniatzent pels penyals de Montaura, a l’altura de Can Vellut, també conegut com Villa Conchita, la casa amb por de Mancor, i per davant el centre de salut.

[3 h 55 min] A la primera bifurcació, a l’esquerra, pel camí de Biniamar enfilam el collet de Son Rosselló i continuam pel camí vell, que voreja les antigues mines de lignit de Son Odre. Tot seguit, seguim tot dret per camí ample fins a Biniamar, on entram per davant les cases de Son Odre. Pel carrer del Vent sortim de la vila per la plaça de la Quintana [4 h 25 min]. A partir d’aquí, continuam per la carretera (Ma-2113) fins a l’estació de tren de Lloseta [4 h 50 min], on acaba la nostra llarga i esforçada ruta.

@Fita_a_Fita