La cova dels Coloms, ‘la catedral’ de la prehistòria de Menorca

PalmaLa cova dels Coloms és un dels llocs més visitats pels excursionistes menorquins i forans, tant per la bellesa del paratge natural on es troba, el barranc de Binigaus, com per les seves espectaculars dimensions; no debades és coneguda popularment amb el nom de la catedral. Fa uns 25 metres d’alçada, uns 20 metres d’amplària i uns 110 metres de llargada.

Es Migjorn Gran es constituí com a municipi l’any 1989, moment en què aconseguí segregar-se del Mercadal, després de prop de dos segles d’estira-i-arronses polítics i institucionals. Té el seu origen a l’església Sant Cristòfol. Va ser l’any 1768 quan un grup de persones, encapçalades per Cristòfol Barber, iniciaren la construcció del temple al voltant del qual es va establir i expandir després l’actual nucli urbà. És el poble natal d’un bon grapat de personalitats del món de la cultura i de les arts, com el metge i folklorista Francesc Camps i Mercadal (Francesc d’Albranca, 1852-1929) i l’actor Àlvar Triay (1974), i de la bona salut i longevitat, com el sabater Joan Riudavets Moll (1889-2004), conegut com ‘el padrí del món sencer’. Però també fou la llar del mestre i folklorista artanenc Andreu Ferrer i Ginard (1887-1975) o del guitarrista escocès David Russell (1953).

Disposam de connexió amb el transport públic a través de les línies L-71 (Maó-Sant Tomàs), L-72 (Ciutadella-Sant Tomàs) i L73 (Maó-Alaior-es Migjorn Gran), les dues primeres només operen durant els mesos d’estiu. (consultau-ne els horaris i disponibilitat al web menorca.tib.org)

La ruta

[00 min] Des de la plaça del Pla de l’Església, caminam pel carrer Major, a l’esquerra del portal major del temple parroquial, orientats cap a tramuntana. Podem aturar-nos un moment al número 109 de l’esmentat carrer, davant la casa de Joan Riudavets Moll, el padrí de les Balears, que morí el 2004 a 114 anys. Ell ens revelà el secret de tota longevitat: “Arribar a vell ha de venir de jove”. A uns 300 metres del poble [10 min], a mà esquerra, hi ha una entrada amb dos camins, el de la dreta és el camí del Pou Vell. Parteix entre cases, asfaltat, però ben aviat es fa estret i de terra, alhora que es llança al buit del barranc de Binigaus. A partir d’aquí, el camí es troba ben senyalitzat, amb estaques i plafons instal·lats pel mateix ajuntament.

Arribam al fons de la coma. Poc abans [15 min], a banda dreta del camí, podem veure la creu i la placa que ens recorda la mort en aquest indret i en tràgiques circumstàncies de Joan Melià, l’any 1840. Tot seguit, superam un coster esglaonat que ens condueix a una cruïlla important i ben senyalitzada. El camí gira aquí a l’esquerra i s’orienta cap a migjorn. Seguim la camada fins a topar amb la carretera de Ferreries al Migjorn Gran (Me-20). Abans, però, a la nostra esquerra tenim la continuació de la ruta [35 min]. Ja és visible des d’aquest punt el talaiot de Binicodrell, a la dreta del cementeri municipal. Aquest bell camí ens ha de dur a la vila per l’Engolidor i el Pou Vell. [45 min] Entram al Migjorn Gran pel vessant de ponent, conegut com el Cap de la Vila. Continuam la caminada pel carrer de Malagarba, cap a llevant. Deixam a la dreta l’escola pública Francesc d’Albranca i tot seguit, a l’esquerra, el poblat talaiòtic de Binicodrell de Darrera. Així arribam al cementeri municipal [1 h 00 min], punt de referència a la nostra ruta. Davant nostre, el camí de Binigaus, per on tornarem de la cova dels Coloms. Ara, giram a l’esquerra pel camí vell de Santa Clara. Abans, si volem, podem contemplar al jardí del fossar la Pedra del Mil·liari, trobada al lloc d’Alcaidús i regalada al metge Camps. Els romans posaven aquestes pedres a les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància existent entre aquell punt i Roma, o una altra ciutat important de l’Imperi. A les Balears n’hi ha quatre, de mil·liaris, i tots es troben a Menorca.

Pel camí vell de Santa Clara sortim a la carretera del Migjorn Gran a Sant Tomàs (Me-18) [1 h 10 min]. Avançam una estona per la calçada en direcció a la mar, tot i que cinc minuts després l’abandonam per l’esquerra, pel camí que condueix a la depuradora municipal i el lloc de Santa Mònica. Just hem passat l’estació depuradora, deixam a l’esquerra Binicodrell de Baix i giram a la dreta [1 h 30 min], cap al lloc de Sant Tomàs. Passada una barrera, amb botador a la dreta, entram dins un bellíssim alzinar, tot seguit d’una generosa pineda. Així, envoltats d’una foresta abundosa, arribam al lloc de Sant Tomàs [1 h 50 min]. El camí, que continua a la dreta de les cases, ens mena directament cap a una barrera metàl·lica, que ens treu a un vial del nucli urbà. El seguirem fins a desembocar sobre el passeig de primera línia. Giram a la dreta i ens dirigim a la rotonda d’accés a Sant Tomàs [2 h 10 min], d’aquí sortim a la mar i enganxam el GR-223 en direcció a Cala Galdana.

El sender ens du ara a la platja de Binigaus [2 h 25 min], a la sortida del barranc cap a la mar. En aquest punt, el Camí de Cavalls abandona el litoral i s’arrecera pels comellars interiors. Som al final de l’etapa 14 del GR-223 (Cala Galdana-Sant Tomàs), que seguim un tram curt en sentit contrari, fins a trobar a la dreta els indicadors que assenyalen la pujada a la cova dels Coloms. Ens enfilam comellar amunt per un bell camí de ferradura. A la primera bifurcació, a la dreta. [3 h 05 min] Més endavant, deixam a la dreta l’accés a la cova Polida, actualment tancada. Seguim el camí de pujada i, a la següent bifurcació, prenem el camí de la dreta que mena a la cova dels Coloms [3 h 15 min].

Divinitat animal

La cova dels Coloms ha despertat l’interès no tan sols dels menorquins i les menorquines, sinó també d’experts historiadors i arqueòlegs des de fa dècades. Entre 1914 i 1915, el professor Antoni Vives Escudero (1859-1925) hi va fer excavacions a l’interior, en les quals va recollir materials arqueològics que permeten deduir que la cova es va emprar en el període talaiòtic com a lloc d’enterrament. La troballa més espectacular foren dues banyes de bou, fetes de bronze, que es vinculen amb la creença en una possible divinitat animal, semblant a les altres, especialment si les posam en relació amb altres troballes com el bou petit de bronze de Torralba d’en Salort. Les dimensions de la cova i el seu component simbòlic impressionen. Baixam i recuperam el camí principal, de Binigaus, que seguim coster amunt [3 h 20 min]. Al final, topam amb una barrereta que ens desemboca al camí de Binigaus Vell, que seguim cap a la dreta en direcció al Migjorn Gran. Finalitzam la caminada davant l’església parroquial de Sant Cristòfol [4 h 00 min].

@Fita_a_Fita