Esport
Esports 06/08/2021

Fer esport a l'aire lliure (sense necessitat de ser Rocky)

Escalada, 'skate', petanca o tenis de taula, la llista d'esports que es poden practicar en espais oberts a Barcelona és quasi interminable

Mar Calpena
5 min
Un home fent esport per l’avinguda Tibidabo de Barcelona durant la franja horària permesa.

BARCELONAL’esport a l’aire lliure guanya adeptes, i no només a causa del covid. Si anys enrere eren tan sols els corredors els que, a la manera de Rockys nostrats, feien seus els carrers per entrenar, cada cop són més els que han optat per deixar de pagar la quota del centre esportiu i aprofitar l’espai públic per posar-se en forma i, de pas, recarregar vitamina D i submergir-se en la natura.

De fet, el fenomen no és nou. Durant la crisi econòmica del 2008 ja es va notar un lleuger descens de la despesa de les llars en concepte d'esport, que va tocar mínims el 2014 i es va anar recuperant fins a assolir màxims històrics el 2018, segons dades de l’INE. A la pràctica això no era tant un indicador que haguéssim decidit descuidar-nos com que, en general, vam optar per formes més barates de cuidar-nos. La prova està en el fet que altres indicis, com el nombre de sabatilles venudes o el d’inscrits en curses populars, també es van disparar a partir de llavors. I ara sembla que la tendència es mantindrà, després d’un any de tancament intermitent dels gimnasos, amb una crisi econòmica que encara dura i una població que té moltes, moltes ganes d’aire lliure. I és que, com diu el fisioterapeuta i professor de fisioteràpia de la Universitat de Lleida Manel Domingo, “fer esport en exteriors és per al que el nostre cos està preparat naturalment. És un factor preventiu, perquè és el que estem dissenyats per fer. La natura és un immens gimnàs”. 

Què hem de saber abans de posar-nos-hi?

Malgrat que l’activitat física a l’aire lliure té un munt d’avantatges, també poden sorgir problemes. D’entrada, l’esportista de ciutat cal que eviti les zones i les hores més contaminades, una cosa que no sempre és fàcil. I, com en tota activitat física, sempre hi ha el risc de lesions. “Les primeres setmanes no solen donar-se”, comenta el podòleg i professor de la UB del màster de podologia esportiva Joan Térmens, “i quan un començar a agafar fons, el cor i els pulmons ja no es cansen tant, però llavors és quan l’aparell locomotor es queixa”. 

Térmens explica que “l’asfalt és un terreny molt dur i molt pla, i les trepitjades sempre són iguals i les repetim molt. Potser quan caminem pronem una mica excessivament el peu cap a fora, és a dir, el recolzem en la seva cara interna, i això no té més importància. Però al córrer, tot es porta més al límit, i aquest impacte repetit pot conduir a dolors a l'esquena, el maluc… En canvi, corrent per muntanya, per exemple, això no passa, perquè anem adaptant-nos al terreny”. L’expert comenta que, idealment, si volem practicar la cursa sobre asfalt estaria bé fer-nos fer un estudi de la petjada de mans d’un professional, però que com a mínim és important que triem un calçat adequat per a l’activitat que volem dur a terme. “Per exemple, si hem de fer exercici de musculació, necessitarem un taló més reforçat, etc, i sobretot no fer servir unes úniques sabates per a totes les ocasions”.

Domingo, per la seva banda, recorda que “hi ha una frase que no per coneguda deixa de ser certa, i que és que, quan tens set és que fa estona que ja hauries d’haver begut. El cos no dona senyals fins que ja és tard, i està demostrat que no estar correctament hidratat genera moltes lesions de caràcter tendinós i muscular, així que cal pensar en beure si fem exercici al sol”. El fisioterapeuta resta importància a estirar, i en canvi emfatitza la necessitat de fer un bon escalfament abans de començar per evitar problemes posteriors. Som-hi, doncs.

Triar una activitat

Tot a punt? Tot i que córrer és la possibilitat més fàcil per a l’esportista de carrer, en teniu moltes d’altres per triar! De fet, el simple hàbit de caminar regularment és un bon exercici, i hi ha tot un cicle de caminades, el Barnatresc, que convida a explorar la ciutat en sortides regulars o apuntar-vos a descobrir la marxa nòrdica a través de les sortides de centres cívics i associacions especialitzades. Però si insistiu a emular Rocky Balboa, podeu iniciar-vos en l’atletisme a través d’algun dels molts programes d’iniciació al running que trobareu a la xarxa i que combinen intervals de caminar amb altres de trotar o ajuntar forces amb algun grup d’entrenament, com els que proposa La Bolsa del Corredor (bcteam.club).

Els que busquin alguna cosa més similar a les activitats clàssiques d’un gimnàs poden optar pels circuits que hi ha en diversos jardins i platges de la ciutat amb bancs d’abdominals i barres d’equilibri, de flexions i de salt. La llista completa és a la web de l’Ajuntament, però potser destaca el de l’Espigó del Gas, el Nike Outdoor Training Project, que té divuit elements on fer diverses menes d’entrenament funcional i de carrer. 

A parcs i platges també és habitual trobar-hi grups que fan activitats dirigides sota la supervisió d’un entrenador personal o un monitor de ioga, però cal vigilar que es tracti de professionals qualificats i amb assegurança, i s’ha de vigilar que en tot cas respectin les mesures de prevenció del covid. D’aquestes classes dirigides se’n poden contractar a través d’aplis com Urban Sports Club o de pàgines de trobades, com Meetup, o fins i tot directament en alguns parcs grans durant el cap de setmana. Però si sabeu què esteu fent, res no us impedeix practicar pel vostre compte. De setembre a juliol el programa Activa’t als parcs organitza setmanalment classes de taitxí i txikung en alguns parcs de la ciutat (com, per exemple, el de la Maternitat), que tot i que estan encarades a la gent gran són obertes a tothom.

A les platges també podeu formar-vos en disciplines com la vela, el SUP o la natació en aigües obertes, en escoles com el Centre Municipal de Vela (Moll de Gregal, 33) o l’Espai de Mar (passeig Marítim, 5, baixos). De la mateixa manera, les piscines municipals a l’aire lliure (com ara la de Montjuïc, a l’avinguda Miramar, 31, o les Picornell, de l'avinguda de l’Estadi, 30-38) que pel preu de l’entrada no només us permetran nedar sinó també gaudir d’algunes de les millors vistes de la ciutat. 

La febre dels rocòdroms.

I a la mateixa muntanya teniu altres opcions: la sala d’escalada Climbat, de La Foixarda, diuen les males llengües que s’ha convertit en un dels llocs preferits per a les primeres cites, potser perquè enfilar-se en els seus 15 metres de paret vertical és una manera segura d’accelerar el cor! Per als amants d’activitats més tranquil·les -o no- molt a prop teniu l’Escola Municipal d’Hípica La Foixarda (avinguda Montanyans, 1), un món màgic dins la muntanya.

D’altra banda, sense entrar gaire a fons en el món dels esports d’equip -aquí parlem més aviat de la pràctica individual-, cal esmentar també tota la munió de pistes de bàsquet i futbol que hi ha disperses per tota la ciutat, i on podreu fer fàcilment partidets improvisats, així com jugar a tenis de taula i a petanca. En aquest últim cas, si voleu aprendre’n bé, la recomanació és que us apunteu a algun dels clubs de la ciutat, com el del Carmel (Gran Vista, 27), on descobrireu un món insospitat, molt familiar, amb els seus propis Messis i derbis d’alta rivalitat. I en els llocs on estigui permès, els amants dels patins i l'skate teniu molts llocs on rodar. Un dels més interessants és la Pista Skater de La Marina, un skate park de 3000 metres quadrats que es va inaugurar fa un parell d’anys. Gairebé tots aquests equipaments ofereixen també activitats i cursos per a infants, molts són gratuïts o tenen un preu mòdic, i permeten l’entrada puntual. No teniu excusa!

stats