Al soci no se'l pot enganyar

L’error de l’última dècada

Messi, Griezmann, Dembélé, Coutinho, Pedri, Trincao, Braithwaite i fins i tot l’oblidat Riqui Puig. Després de perdre Ansu Fati dissabte per una lesió que el tindrà uns quants mesos allunyat dels terrenys de joc, al Barça encara li queden fins a 8 futbolistes per jugar a les quatre posicions d’atac. Certament, més enllà de Messi, cap d’ells podrà aportar la quota de gol que tenia el jove jugador del planter, però tampoc ho farien la majoria de futbolistes que aterressin al Camp Nou en aquest mercat d’hivern: la relació amb el gol d’Ansu és especial, a l’altura dels escollits.

Per això, després de prendre consciència del que significa perdre Ansu i a les portes del mercat de fitxatges, l’opció d’incorporar Memphis Depay em remou l’estómac. Si el Barça fitxa el davanter holandès tornarà a buscar fora una solució que hauria de venir de casa, tal com ja va passar amb Martin Braithwaite. És l’error permanent de l’última dècada. I ja no serveix d’excusa la sanció de la FIFA que va debilitar el planter, a la qual va aferrar-se el club ara fa uns anys. Si el primer equip no comença a nodrir-se de futbolistes de La Masia (i no parlem de jugadors fitxats directament per al filial), s’haurà d’assumir que el planter no funciona. Això, o que falta valentia als entrenadors que han anat desfilant per la banqueta del Camp Nou.

Són massa anys ja sense que es consolidi un futbolista de la casa al primer equip: l’últim abans d’Ansu havia sigut Sergi Roberto. Insisteixo en el que plantejava fa una setmana: Koeman està apostant pels joves, però encara no per La Masia. Falta que els nois de la casa tinguin oportunitats i se sumin a la (re)evolució que han de fer els Pedri, Dest, Trincao, Araujo i companyia.

Així doncs, si es mira cap a baix, queda clar que el forat que deixa Ansu l’hauria d’omplir Konrad de la Fuente. I omplir vol dir tenir presència al primer equip, ni molt menys que passi d’un dia per l’altre a ser titular cada cap de setmana. El més descoratjador de tot plegat, però, és que la llista de substituts comença i acaba pràcticament en Konrad, perquè quan mires la nòmina de davanters del filial t’adones que més enllà de l’extrem nord-americà –que ja porta una pila d’anys a La Masia– la resta (amb el perdó de Nils Mortimer) són fitxatges recents, apostes de risc, a vegades difícils de justificar: Rey Manaj, Gustavo Maia, Hiroki Abe, Joaquín Zeballos. Tot molt nostrat. I no parlo de l’origen dels jugadors.

L’opció Depay només tindria un sentit: vendre Braithwaite i assumir la ruïnosa operació que es va fer a principis d’any amb l’exdavanter del Leganés. Però abans, sempre abans, que Koeman i Ramon Planes mirin al planter.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF