ESPÈCIE PROTEGIDA

Els dijous, paella, article i partit

Qui tindrà els dijous lliures serà Borja Iglesias, que no jugarà competició europea 

Ja ha passat un mes i han passat moltes coses. A casa estem tristos perquè ens ha deixat fa pocs dies l’única persona per qui havia celebrat gols del Barça. Un bon home a qui li va tocar la desgràcia que tant temia l’alcalde Trias i que la va saber portar amb esportivitat i alegria.

En aquestes setmanes de descans, s’han complert les previsions (Borja ha marxat) i s’han complert els meus desitjos (vius a la UEFA i el Marc i l’Oscar segueixen a casa). Les coses se segueixen fent bé.

Aquesta temporada canvio de dia. Perquè els dijous, després de la paella, hi haurà partit. Qui sí que tindrà els dijous lliures serà Borja Iglesias. Tot i que fa un mes ja veia Iglesias com a jugador del Betis, l’atzar ha volgut que la concreció de la seva marxa coincidís amb la meva tornada. No estic gens afectat. Perquè aquest és el camí: vendre per créixer. O millor: vendre bé. Perquè malvenent hi portem tota la vida. Generalment, per necessitat. Sovint, per mala gestió. La de Borja Iglesias és una bona venda, la més gran de la història del club. 28 milions d’euros, amb una plusvàlua propera al 200%. Un bon jugador, un gran golejador. Però perfectament substituïble. Un jugador, això sí, carismàtic. Des de la distància (no tinc cap interès especial en conèixer personalment els futbolistes) sembla un bon tipus: simpàtic, senzill i amb interessos més enllà de la pilota i la Play. Però també (i especialment) té un bon equip de comunicació. Una d’aquestes noves modes del futbol modern que tampoc no m’interessen. Perquè Panda no és un sobrenom, és una marca. I el marxandatge que el rodeja és tot un gran negoci en què el que menys importa és l’Espanyol o el Reial Betis. Cap ressentiment cap a Borja Iglesias. No ens ha traït: mai va dir que fos perico, ha sigut un bon professional i ens ha ajudat molt a ser on som. Amb els seus gols i amb els diners que deixa a la caixa. Això sí: aquesta temporada els dijous tindrà temps per menjar paella, llegir els meus articles i veure els partits de la UEFA per la televisió.

Però centrem-nos: aquesta nit hem de veure si tenim fons d’armari contra el Lucerna. David Gallego farà jugar els menys habituals amb la voluntat que tota la plantilla se senti important. I diumenge comença la Lliga. Contra el Sevilla. Un equip amb qui tenim una història d’amors i odis però al qual aquest estiu, i per derivada negativa, molts pericos hem agafat una certa simpatia.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF