Fita a fita
Esports 18/08/2023

D'Inca a l'oratori del puig de les Coves d'en Galileu pel GR-222

L’itinerari ens permet conèixer el paisatge i el patrimoni històric de Selva, municipi del Raiguer i portal major de la Tramuntana

Joan Carles Palos
5 min
RUTA nova

PalmaLa proposta de ruta per a aquesta setmana es divideix en dues parts: la primera seria anar d’Inca fins a l’oratori de Crist Rei, al costat de Selva, a través d’un tram del GR-222 (Artà-Lluc), i la segona es tractaria d’acabar la volta arribant fins a Caimari per completar l’experiència d’una caminada llarga al voltant del ‘portal major’ de la serra de Tramuntana.

El puig de les Coves d’en Galileu és un turó de 250 m d’altura sobre el nivell de la mar que ens acostuma a passar totalment desapercebut. El trobam a l’esquerra de la carretera Ma-2130, que uneix Inca amb el coll de la Batalla, poc abans d’arribar a Selva. El seu interès és triple, perquè, a més de l’oratori de Crist Rei (1927), hi trobam les restes d’un poblat d’època posttalaiòtica (que actualment actua com a base de l’oratori) i una torre que formava part d’una prova de telègraf òptic a la zona del Raiguer en el segle XVIII.

L'oratori de Crist Rei, en el puig de ses Coves d'en Galileu, fou beneït el 1927

El punt de partida el fixam a la plaça del Bestiar d’Inca, lloc emblemàtic i de fàcil accés des de l’estació de tren i de busos. Per a més comoditat, en podeu consultar els horaris als webs trensfm.com i tib.org.

La ruta

[00 min] Des de la plaça del Bestiar prenem per l’avinguda de Lluc en direcció a Selva. Uns minuts més tard, els indicadors del GR-222 ens desvien a l’esquerra de la via principal, que travessa la barriada de So na Monda. Marxam cap als afores de la ciutat pel carrer d’Escorca, als peus del Serral de les Monges, dit també sa Muntanyeta o es Molins. [10 min] En arribar a l’altura del carrer de Velázquez, perpendicular al nostre, tenim l’oportunitat d’acostar-nos a sa Pota del Rei, un lloc de llegenda, tot just travessant en diagonal el parc del Serral (oest) fins al carrer de la Muntanyeta [20 min]. “Darrere es convent de ses monges d’Inca, a sa costa des molins, surt una timba a flor de terra i fa una regata, una espècie d’arregussai...” (Rondalles Mallorquines, tom V). És la marca de la pota del cavall del rei En Jaume després del bot que pegà del puig Major fins a Inca “com perseguia es moros per esvair-los de Mallorca”. I qui no ho cregui que ho vagi a cercar...

Tornam al carrer d’Escorca i continuam la nostra marxa en direcció a Selva. Recuperam el camí vell de Lluc i aviat deixam enrere el nucli urbà [35 min]. Hem de marxar amb precaució perquè es tracta d’un camí asfaltat i estret per on també passen tota casta de vehicles. [40 min] Poc abans que la senyalització de la Ruta de Pedra en Sec ens obligui a creuar la carretera (Ma-2130), trobam a la dreta una altra sortida on destaca una pica amb la inscripció “Aigües Can Bosch al poble de Selva”, segurament un gest als marxaires que transiten per aquella zona. Abans de creuar la calçada ens topam amb la moderna creu del camí de Selva, que en substituí una altra de més antiga destruïda durant la revolta anarquista de 1932.

La ruta ens du ara pel camí del Pedregar fins que els indicadors ens fan girar a l’esquerra [50 min], orientats clarament al nord. Ens acostam al torrent de Massanella, que vorejam una estona curta per finalment creuar-lo per un gual empedrat i prosseguir la ruta pel camí de Son Bonet, possessió que ens rep a l’entrada de Selva, al costat esquerra de la font de Valella [1 h 20 min]. S’hi accedeix a través d’una escalonada de pedra que davalla fins a la font, coberta per una paret i accessible a través d’una senzilla obertura. Aquesta captació d’aigua pren el nom d’una de les tres barriades en què es divideix el poble. Les altres dues són es Puig i Camarata.

L’oratori ens queda a mà esquerra; per accedir-hi ens hem de desplaçar cap a la creu de Valella, de 1710. Des de la carretera, prenem el carrer de la Creu (oest) i pujam fins a la cantonada amb el carrer de Sant Josep, al bell mig del barri, on trobam la creu [1 h 25 min]. Giram a l’esquerra per aquest últim carrer i sortim de la vila pel carrer de Crist Rei. Passam per davant les cases de Sa Tanca d’en Nofre, a banda esquerra del camí, i uns minuts més tard [1 h 35 min], gairebé al final d’una costeta, giram a l’esquerra per un camí asfaltat que ens durà fins a dalt del puig de les Coves d’en Galileu, on trobam l’oratori de Crist Rei. Abans farem una aturada davant les cases de Son Penya, a la dreta, per veure una torre ben curiosa.

Telègraf i oratori

Es tracta d’una de les cinc torres que suposadament formaven part d’un sistema de comunicacions militars, datat a mitjan segle XVIII, per comunicar la capitania general de Ciutat amb la guarnició d’Alcúdia. De les cinc torres localitzades, tres es troben dins el terme de Selva i dues més, dins el de Campanet. A Selva es poden veure la de Son Penya i la de Santiani, vora la partió dels termes de Selva i Campanet. Una tercera, la de Son Sastre (sa Torreta), va desaparèixer fa temps (font: ajselva.net).

Seguim la carretera fins al final [1 h 45 min], on una àmplia esplanada amb mirador i una àrea recreativa ens conviden a gaudir d’una bella panoràmica del Raiguer i el Pla de Mallorca, a més d’una bona i gustosa berenada. L’origen de l’oratori es remunta a l’any 1925, moment en què Mancor de la Vall s’independitzà de Selva i deixà els seus habitants sense l’ermita de Santa Llúcia, on celebraven el tradicional pancaritat els dimarts de Pasqua. El nou oratori, beneït l’any 1927, es va fer per iniciativa del rector Antoni Nadal Galmés i fou edificat sobre un jaciment d’època posttalaiòtica. La proximitat d’unes mines i uns moviments de terra succeïts els anys 60 del segle XX l’abocaren a l’abandonament.

Fins aquí la primera part de la ruta. Si ens hem quedat amb ganes de més, podem tornar a Valella i dirigir-nos a l’església parroquial de Sant Llorenç (nord-est) [2 h 10 min], dalt de la barriada del Puig. Bastida sobre una antiga església del repoblament (1248), el temple actual és conseqüència de les obres fetes entre els segles XIX i XX després de l’incendi de 1855, que destruí bona part de l’antiga construcció. Pel carrer dels Cirers avançam fins al cementeri de Selva, de 1810. Passat el pont sobre la carretera, a pocs metres del fossar, trobam unes escales a mà esquerra que ens permetran baixar fins al torrent del Pont d’en Blai [2 h 25 min] i continuar fins a Caimari per un passeig per a vianants habilitat sobre el torrent de les Mosqueres, tributari de l’anterior. En ser a sa Creu [2 h 35 min], obra de Llorenç Ferrer (1888), just a l’entrada del poble, tombam a la dreta per desfer el camí fins a Selva seguint els indicadors del GR-222. Entrarem a la vila per So n’Arnau i passarem per la font de Camarata [2 h 55 min]; d’aquí a la de Valella, on tancam el circuit de la ruta, que conclou a la plaça del Bestiar d’Inca [4 h 00 min].

Les dades

Dificultat 2 sobre 5

Distància 16,89 km

Desnivell 225 m

Durada 4 h 00 min

Altitud màxima 250 m

Ruta no circular

@Fita_a_Fita

stats