Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

La cursa del 'codi 21', el dia dels emprenyats

El lliurament de premis de Sepang semblava un enterrament de tercera. Allà on normalment tothom explota d'alegria després de 300 quilòmetres de tensió, ahir tot eren cares llargues. Vettel estava emprenyat per la reacció de Webber en acabar. L'australià també, perquè el seu company no havia respectat l'anomenat codi 21 , un pacte de no agressió: el segon no atabala el primer si tots dos són del mateix equip. I Hamilton, tot i fer el seu primer podi amb el nou cotxe, tampoc semblava gaire satisfet per la contundència amb què l'havia marcat Rosberg.

Mentrestant, Alonso també estava disgustat després de l'errada que havia comès al segon revolt. Esclar que Alonso sempre està empipat. Per evitar explotar en calent va trigar més de dues hores a donar explicacions oficials; això sí: li va faltar temps per justificar-se a través del Twitter, un refugi plàcid davant de preguntes incòmodes.

Tot plegat feia la sensació que als segons pilots els havia tocat fer un paper una mica galdós. Fins i tot Massa -només faltaria- es va haver de sentir dir que per què no li havia obert la porta de bat a bat a Alonso a la sortida. Tots aquests xicots són molt professionals. Per això, després Vettel va demanar excuses públicament per la seva gosadia i Hamilton va reconèixer que qui hauria d'haver pujat al podi era el seu company. Molta educació, moltes formes i molt màrqueting... però Vettel ja és el líder del Mundial.

Les escuderies de la F-1 ja fa temps que no les gestionen com un equip esportiu, sinó com una empresa. Cada moviment és validat -o no- en funció de la rendibilitat que pugui aportar. Això de la lluita, del cos a cos, de l'espectacle, ja només és una relíquia del passat. Que ara imperi aquesta filosofia és coherent amb el criteri sobreprotector que mana a la F-1 actual. Ho vam veure a Melbourne quan van ajornar la qualificació per la pluja. I les curses? Bé, això ara ja no importa, però entre ordres, pactes i decisions descafeïnades, estaria bé no perdre el respecte als aficionats.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF