Fita a fita
Esports 30/04/2021

Cornavaques, la muntanya pelada, hostil, remota i erma

Tot i la duresa de l’itinerari, cada passa ens regala a la vista unes imatges meravelloses en un dels entorns més seductors de la Serra

Joan Carles Palos
4 min
Ruta Cornavaques.

Palma“El puig de Cornavaques, situat a ponent de Cala Sant Vicenç (Pollença), emergeix vora la mar com una gran muntanya pelada i hostil, remota i erma”. Així ens la descriu Tomàs Vibot en el seu llibre Mallorca, per la passa i la mirada (El Gall Editor, 2007), tot i que matisa la seva afirmació severa afegint que és “un dels paisatges més seductors de la Serra”. No debades, en aquest entorn esdevenen protagonistes el Castell del Rei, la llegendària ribera de Canten-i-Dormen i l’estilitzada punta Galera, entre altres fites destacables. Malgrat la seva alçària, de poc més de 500 metres, es tracta d’una muntanya que requereix esforç i un cert domini dels terrenys durs i rocallosos, de difícil petja.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de la mateixa parada del bus TIB (L340/345), ubicada al carrer Cala Clara, a l’altura de Cala Barques. A l’altre costat del carrer tenim el monument al pintor pollencí Llorenç Cerdà (1862-1955), obra de Remígia Caubet.

Retrocedim per l’avinguda del Cavall Bernat, en direcció a Pollença, i tot d’una deixam a la dreta un gran casal, de final del segle XIX. Es tracta de l’antiga casa d’estiueig de la família Aloy, de Can Franc, propietària aleshores de la possessió de Sant Vicenç. L’edifici d’estil neogòtic va ser projectat per Joaquim Pavia Birmingham, arquitecte provincial i autor de la façana de l’antiga Diputació, actual seu del Consell de Mallorca, i de la Casa de la Misericòrdia, entre altres obres destacades. L’immoble de Cala Barques es va fer famós per ser una de les quinze propietats, valorades en prop de 38 milions d’euros, que Luis Rodríguez-Toubes, més conegut com Luisito, estafà a un matrimoni de Llucmajor, ja gran i sense fills, el 2011.

Continuam fent passes per l’avinguda del Cavall Bernat i aviat, [05 min] a la dreta, al costat d’uns contenidors de fems, trobam l’inici del camí de les Coves Blanques i un plafó de les Rutes de la Biodiveristat, un projecte de l’Ajuntament de Pollença per posar en valor el patrimoni natural i paisatgístic del municipi. Aquesta és, precisament, una de les deu excursions que integren el catàleg.

Recorreguts uns 300 metres de camí, els primers cent encimentats, [10 min] topam amb una barrera que podem travessar per un portellet a la dreta. Pràcticament aferrat, hi trobam un dels petits monuments que l’Ajuntament de Pollença ubicà el 2005 en diversos punts del municipi en record dels presos republicans, represaliats pel règim franquista i usats com a mà d’obra esclava en multitud d’obres militars entre 1939 i 1942.

La carretera, sense asfaltar però amb un bon ferm, és una obra d’enginyeria impecable –pendent suau, murs de pedra en sec ben sòlids–. La infraestructura viària té una longitud de 2,2 quilòmetres i ressegueix el perfil de la muntanya, amb nombrosos torrentons –com el de ses Rotes. [35 min] A l’altura del Pla de les Coves Blanques, trobam a l’esquerra les restes d’una important pedrera, oberta i explotada durant les obres de la carretera. Més endavant, després d’un revolt ascendent, que configura un primer mirador sensacional, veurem a la dreta un aljubet i, uns metres més endavant, un túnel que connecta amb les posicions on havien d’instal·lar-se les bateries de costa.

[40 min] El camí s’estreny i es bifurca; és aquí on giram a la dreta, coster amunt, per assolir el penyalar sobre el qual s’obriren els anys 40 uns forats en forma de cràter i que havien d’acollir unes peces d’artilleria que mai no arribaren [45 min]. Seguim les fites que per damunt una senzilla carena ens duran (oest) a retrobar-nos amb l’altre camí [50 min].

Després d’una remuntada curta arribam a un replà [1 h 00 min]. A l’esquerra tenim el tirany que ens durà directe al puig Sarró en cinc minuts. Tot i que és una altura modesta (214 m), sempre ens regala una perspectiva immensa de Cala Sant Vicenç i de la serra del Cavall Bernat, a més del coll de Síller, que separa la cala del port de Pollença. [1 h 10 min] Tornam al camí que hem deixat abans i prosseguim la ruta per la serra de Sant Vicenç, amb la serra i el puig de Cornavaques a la vista, ben a l’enfront, i el Castell del Rei que treu el nas per la dreta. Avançam per un tirany ben fresat i marcat per fites –encara que de vegades n’hi ha massa i confonen, totes apunten cap allà mateix– que ens duran direcció oest/sud-oest pel coster interior d’una carena que cau vertical sobre Cala Estremer.

El castell del Rei des del puig de Cornavaques

Arribam a un collet [1 h 30 min]; davant tenim unes penyes vermelloses i, al fons a la dreta, el Castell del Rei. Remuntam aquests penyals, travessam un petit replà i una paret seca –la partió entre les possessions de Sant Vicenç i Can Martorellet– fins que al final [1 h 50 min] assolim el pla de la Mata. A l’esquerra tenim també el puig de l’Àguila (341 m). El nostre tirany pren cap a la dreta, per damunt uns turonets, a l’altura del Pescadors, que situam damunt el penya-segat que guaita sobre Cala Castell.

Caranejam seguint les fites (oest/sud-oest) que ens duen a encarar una segona remuntada. A l’esquerra se’ns comença a obrir el comellar del torrent de les Rotes, alhora que davant nostre es perfila una empitada forta, la Mola (474 m), a l’inici de la serra de Cornavaques [2 h 15 min]. A partir d’aquí el tirany és més planer; ens movem per un terreny molt rocallós, on les fites són essencials per garantir el bon pas i la direcció de la ruta (oest/sud-oest). L’objectiu el tenim a la vista, mentre el tirany avança pel vessant exterior, de tramuntana, de la carena de Cornavaques. A la dreta queda el torrent de les Parres, de curs directe i precipitat.

[2 h 35 min] Arribam a un planiol als peus del puig de Cornavaques. Tans sols ens queda superar un coster suau fins a assolir la fita cimera [3 h 05 min], un vèrtex geodèsic molt malmès del qual només resisteix la peanya de pedres travada amb ciment. Des d’aquí la projecció visual és magnífica: el Castell del Rei (492 m), el Tomir (1.104 m), el puig de Ca de Míner (876 m), la cuculla de Fartàritx (711 m) i el puig Gros de Ternelles (838 m). A l’altra banda de Sant Vicenç, la serra de Cavall Bernat i el cap de Formentor. La tornada la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita

stats