Esports 05/02/2021

La Comuna de Valldemossa, un paisatge encisador de la Tramuntana

Una volta que ens durà per camins històrics i bells boscatges on encara és visible l’empremta de les antigues activitats de muntanya

Joan Carles Palos
5 min
La ruta

PalmaL’estret de Valldemossa és un indret emblemàtic per molts i variats motius. El primer i més important, perquè és part essencial de l’escut de Valldemossa; el segon i no menys important és perquè aquest pas angost entre el puig de na Fàtima, a la dreta, i sa Bombarda (mola de Son Pacs), a l’esquerra, és la porta d’accés, gairebé màgica, a la vall des de les planes dels voltants de Palma; i el tercer, al mateix nivell que els anteriors, perquè en aquell redol hi trobam velles i històriques possessions d’origen musulmà, com la de Son Morro i Son Brondo, aglutinades amb el nom de Rafal Alfaitx (Rafal del Congost en àrab).

En el següent itinerari pujarem dalt la mola de la Comuna a través dels vells camins que solquen la vall d’un extrem a l’altre, alguns dels quals formen part del GR-221. Quan a la història de la muntanya, aquestes terres ja ens apareixen documentades a començament del segle XVI amb el nom de puig Comú, confrontat amb l’alqueria de Joan Claret (Son Ferrandell i So n’Olesa actuals). Durant el segle XIX, la Comuna va ser venuda a particulars, com a conseqüència dels diferents processos de desamortització.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de l’estret de Valldemossa, a l’altura del punt quilomètric 14,5 de la carretera Ma-1110. Deixam a la dreta l’antic pont de la carretera vella i avançam pel camí de Son Brondo, part ja del camí vell de Palma, que discorre paral·lel al torrent d’Avall. Passam entre les cases de Son Matge, dalt d’un turó a l’esquerra, i els seus horts, a la nostra dreta.

Tot seguit ja ens venen les cases de Son Brondo [15 min], el camí passa entre els antics rentadors i la paret lateral d’aquesta emblemàtic possessió, i sota la síquia que la proveïa d’aigua. Uns metres després, en una bifurcació, uns indicadors ens assenyalen la direcció a seguir cap a Valldemossa. Deixam a l’esquerra el camí per on tornarem. Travessam un torrentó i enllaçam amb les cases de Son Salvat, darrere les quals s’inicia un tram empedrat del vell camí de Palma.

[30 min] Sortim sobre un vial asfaltat a l’altura de l’estació depuradora de Valldemossa que no abandonam fins a ser a la carretera vella, quan travessa el torrent d’Avall, molt a prop de Son Viscos. Ens dirigim costa amunt cap a la vila i prenem el primer camí a la dreta, les Roques Llises [40 min], per on continuava el camí vell de Palma que hem iniciat a l’Estret. El gran casal que fa cap de cantó és una construcció de començament del segle XX que albergà l’antic quarter de la Guàrdia Civil.

A mesura que ens acostam al poble, vorejam Son Salvanet, una altra de les possessions emblemàtiques del terme. A l’inici del carrer de la Beata, a l’esquerra, tenim la font del mateix nom, reformada en el segle XIX [50 min]. A l’interior un conjunt escultòric ens recorda l’aparició aquí mateix de Sant Antoni davant la santa valldemossina, aleshores –devers el 1543– la minyona Catalina Tomàs i Gallard.

Les Voltes d'en Violí, darrer esglaó abans de ses Mossetes, el cim de la Comuna de Valldemossa.

Continuam pujant i a l’altura de la creu de Baix del Fossar, voltam a l’esquerra pel carrer Constitució. Fins arribar a la creu de Dalt –vora els rentadors– travessam el poble pels carrers de la Rosa i de Nicolau Calafat. I pel carrer de na Catalina Homar arribam a la plaça de Bartomeu Estaràs –músic i fundador d’El Parado de Valldemossa– [1 h 05 min].

Des d’aquí ens dirigim al carrer de l’Urugai i enfilam la costa que puja als jardins de la Cartoixa. Tombam a la dreta per la costa de Son Mossènyer, dita així perquè a mitjan segle XVII pertanyia al prevere Bartomeu Mas, i seguim el camí que ara volta a l’esquerra. A l’altura de la tafona de l’esmentada possessió, passam per davall l’aqüeducte que conduïa l’aigua des del l’aljub de na Llambies fins al monestir cartoixà, i tombam a la dreta. Amb el puig de la Comuna de cara pujam fins a les cases de la Teulera per un camí encimentat, mentre deixam a dalt a la dreta el puig del Molí de la Beata. En ser a les cases [1 h 20 min], passam per un gual que fa entre aquestes i l’aljub de Cartoixa; tot seguit voltam a l’esquerra i després d’una barrereta ja som a la font de na Llambies.

A l’esquerra de la font s’inicia el carreró de la Comuna, un vell camí de ferradura actualment integrat en la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). Passarem un portell sense barrera, que antigament separava l’olivar del bosc de muntanya. Pocs metres més amunt, en un doble revolt, trobam una roca a l’esquerra senyada amb una creu [1 h 40 min], indica el lloc on s’establí un llatzeret durant la pesta de 1652.

Les voltes d’en Violí

El camí de la Comuna és una llarga rampa esglaonada que conclou a un ample replà, en Penyalot [1 h 55 min], on trobam una barraca a l’esquerra i un aljub just a l’enfront. El caminet tomba a la dreta i arriba fins a un portellet de ferro, passat el qual comença a fer uns revolts de pujada. Passam per devora unes bassetes de planta quadrangular, a partir de les quals s’inicia un caragol [2 h 05 min], les voltes d’en Violí, que ens deixarà sobre un collet entre penyals, ses Mossetes, amb una barraca esbucada i un rotlo de sitja. A l’esquerra, enfilant la carena tenim el cim del puig de la Comuna (704m) [2 h 10 min].

El senderó careneja (S/SO) i travessa una paret amitgera [2 h 15 min]. Trobam dues barraquetes, després inicia el descens per un coster ben rost, s’Engegada. Ràpidament arribam al coll de Sant Jordi [2 h 50 min], entre el puig de la Comuna i la mola de Son Pacs, per on continua el GR-221. Som a la partió entre les possessions Son Brondo –esquerra– i Es Verger de So n’Olesa Gran –dreta–, un collet que pren nom dels cavallers de Sant Jordi d’Alfama, que ocuparen l’antiga alqueria musulmana de Benigayda, avui Son Ferrandell, just després de la conquesta de 1229.

Travessam el portell de ferro, abandonam el GR i prenem comellar a baix de Son Brondo (Est/Sud-Est), després de passar un portellet que tenim a l’esquerra. El tirany enllaça amb un camí de carro que ja no deixam, fins que un poc més endavant s’uneix a un altre poc abans de la font dels Òbits [3 h 05 min], dita així per les dues piquetes que trobam a l’interior, juntament amb una imatge de la Mare de Déu. 

Continuam camí a baix, superam una barrera per una obertura a la dreta del tancat [3 h 15 min] i arribam a Son Brondo, on tancam el circuit [3 h 30 min]. Ara, tot just ens queda un darrer tram fins a l’Estret, on posam punt final a la caminada [3 h 45 min].u

stats