La coma de n’Arbona, els orígens del negoci de la neu a Mallorca

PalmaEn aquesta ruta ens acostam als orígens de la indústria de la neu a Mallorca. Recorrerem la coma de n’Arbona i visitarem tres cases de neu i un avenc que servia de dipòsit natural. Antoni Gorrias a Les cases de neu a Mallorca (2001) i Lluís Vallcaneras a Les cases de neu i els seus itineraris (2002) ens recorden que la primera referència històrica sobre aquest tema es remunta al 1564, quan en ocasió de la visita del virrei a Sóller li oferiren, entre altres presents, neu. Més endavant, el 1595, Joan B. Binimelis ens parla a La descripció particular de Mallorca e viles de les cases de neu que es troben en el terme de Fornalutx.

Fins a final del segle XIX, amb l’aparició de les primeres màquines de fer gel, el negoci de la neu era econòmicament molt rendible, tant per als propietaris dels pous o cases de neu com per a les persones que hi feien feina, les quals podien arribar a triplicar els beneficis obtinguts pel carbó o la calç. No obstant això, les condicions extremes de l’ofici de nevater –els mesos d’hivern, els dies més freds i humits–, obligava sovint a organitzar lleves forçoses per anar a replegar la neu. Els Capítols obligats de la neu del 1656 establien les condicions de proveïment, venda i comerç d’aquest producte tan preuat i indispensable per a les llars i la sanitat.

L’inici de l’itinerari el situam a l’altura del primer túnel, serra de Son Torrella, pujant des de Sóller en direcció als embassaments de Cúber i el Gorg Blau, just a la partió entre entre els termes de Fornalutx i Escorca. Entre els quilòmetres 37 i 38 de l’Ma-10 hi trobarem dos aparcaments que ens permetran estacionar còmodament els vehicles.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des del mirador del túnel de Son Torrella. Des d’aquí baixam per la carretera uns 600 metres en direcció a Sóller, amb les impressionants parets del puig Major de cara. De camí, deixam a la dreta els dos aparcaments habilitats per a senderistes i turistes. [05 min] Sortim de la calçada pel costat dret a l’altura d’un primer revolt on un torrentó la creua per baix. Enganxam un camí de carro que antigament devia provenir directament de Monnàber, propietat del terme municipal de Fornalutx que estenia els seus dominis per aquest costat de la muntanaya, i començam la pujada cap a la coma de n’Arbona pel mig d’un espès alzinar.

En aquest primer tram de ruta, les ziga-zagues del vell camí de carro es confonen amb la traça d’una pista forestal més rosta. Tanmateix, es tracta d’un recorregut breu perquè aviat [15 min] arribam a una esplanada on s’inicia un antiquíssim i malmès camí de ferradura que ja no deixarem fins a arribar al coll de la coma de n’Arbona, el nostre objectiu. De tot d’una avançam planers i directes cap al centre del comellar alhora que travessam una rosseguera. Al final, a la nostra esquerra, apareix de sobte la primera de les tres cases de neu que veurem en aquest itinerari [20 min].

Continuam la nostra marxa, paral·lels al xaragall que solca la coma, a la nostra dreta. Les fites ens ajuden a identificar millor el camí que, de moment, pren directe coster amunt cap a uns penyals que tenim a prop, ben davant nostre, on s’ubica la font dels Coloms (dita també del Colomer o del Colomeret) [25 min]. Ubicada sota un dels dos penyals que la coronen, una heura gegantina la vesteix de dalt a baix. La font té diversos ulls, dos dels quals aboquen l’aigua dins uns ribells clavats sobre les mateixes roques; un altre ullal, més a l’esquerra, ho fa dins una pica malmesa ran de terra. Uns anys enrere, hi havia a la paret de la font una rajola amb la glosa següent: “Devers sa font des Coloms / saps que hi fa de bon estar! / Tenc esquinçats els garrons / de tanta neu trepitjar” (S’Alzina, 02).

El camí passa per davant la font, que deixam a l’esquerra, canvia de vessant i se situa sota els penyals de la serra de Son Torrella, a la nostra dreta, per on uns pendissos de carritxeres feien més fàcil l’obertura d’una ruta segura i còmoda als dipòsits de neu més alts. Deixam la font dels Coloms enrere, i els penyals que l’emparen, i continuam la ruta d’ascensió per aquest històric camí de ferradura que arribava fins gairebé el cim del puig Major (1.436 m), al volant del qual es repartien tres cases de neu més.

Terrassa artificial

[45 min] Després d’un tram ben caragolat de camí, assolim el replà, sustentat per un enorme marge, on trobam la segona casa de neu de la coma de n’Arbona, arrecerada sota els penyals de la serra de Son Torrella i amb la soca d’una vella heura que ha fet del dipòsit el seu immens cossiol. Les vistes cap a la vall de Sóller, amb el massís del Teix al fons, són espectaculars. Si ens hi fixam, a l’extrem de la dreta de l’esplanada on som hi ha un petit marge i, sobre ell i a pocs metres, un collet. Val la pena acostar-s’hi, si no tenim vertigen, perquè a l’altre costat hi trobam una terrassa artificial que servia per acumular la neu quan queia i un avenc –Clot de n’Arbona– on sembla que l’estotjaven en temps molt antics.

Reprenem el nostre camí, ara amb unes llaçades més llargues i dolces, on encara és visible l’antic empedrat. De tot d’una deixam a l’esquerra la casa dels nevaters, refugi on es guarien del fred, de l’aigua i de la neu, i feien passar les estones de descans entre torn i torn de gèlida activitat. Tot i el seu visible estat d’abandonament, encara ara les podem identificar fàcilment. Aviat topam amb la tercera i darrera casa de neu de la coma de n’Arbona [55 min].

Arribam a la capçalera de la coma de n’Arbona [1 h 15 min], al coll de n’Arbona. “Passam –diu l’Arxiduc Lluís Salvador a Les Balears, per la paraula i el gravat– la barrera del coll del Puig, i immediatament es desplega davant nosaltres una vista deliciosa sobre les valls altes de Son Torrella i Almallutx; la vista sobre els penya-segats del puig amb el cap de Formentor al fons és impressionant. El camí discorre pel coster del vessant pelat del primer cim en direcció al segon”. La collada, final de la nostra ruta, és, en un dia clar, una mirada sensacional per copsar el massís central de la serra de Tramuntana amb tota la seva extensió. El penyal de Migdia, el puig Major, el Massanella, el puig de Tossals Verds, l’Alcadena i el castell d’Alaró, la Rateta, na Franquesa i Lofra són algunes de les elevacions més importants que tenim a la vista i que es poden identificar fàcilment. Tornam pel mateix camí.

Fita_a_Fita