PRIMERA DIVISIÓ
Esports 16/11/2022

Les claus per entendre la tardor feliç del Girona de Míchel

Els blanc-i-vermells impacten positivament en el seu retorn a la màxima categoria

3 min
Els jugadors del Girona celebrant l'última victòria a la Lliga contra l'Elx

GIRONA"No hem de renunciar a ser nosaltres mateixos", afirmava Míchel Sánchez, l'entrenador del Girona, en la prèvia de la visita al Santiago Bernabéu. Aquell dia els gironins van ensenyar-li al vigent campió de Lliga i Champions que a Primera no hi han anat a passar l'estona. El Girona és fidel a una filosofia molt concreta des de l'arribada del madrileny en què la idea es cuida. I això està donant resultats: passades 14 jornades del campionat, té un marge de cinc punts respecte als llocs de descens i acumula, comptant la Copa, tres partits consecutius guanyant i cinc invicte. Però el tècnic va haver d'intervenir en el moment oportú.

Perquè els resultats, a mitja competició, convidaven a preocupar-se. Fins i tot, l'equip va travessar la línia vermella. Va ser allà quan Míchel –que va reconèixer el seu neguit perquè no sabia traduir el joc en punts– va ser decisiu, i va fer alguns retocs que han esdevingut clau per a la tranquil·litat d'un equip que és un dels més divertits de veure. El canvi de sistema, la sacsejada a la porteria i l'aparició d'alguns noms propis que han fet un pas endavant han reflectit l'evolució d'un Girona que hauria agraït que la Lliga hagués continuat unes setmanes més. 

Després de tocar fons a Almeria –no fa ni un mes l'equip perdia 3-0 abans del descans i va caure al divuitè lloc–, Míchel va arribar a la conclusió que alguna cosa havia de fer per intentar aturar la sagnia defensiva, el punt feble dels gironins. El tècnic va asseure Juan Carlos, equivocat en accions concretes que van costar car, i va donar entrada a Gazzaniga. L'argentí, que no ha pogut mantenir el zero a la seva porteria, com a mínim no coneix la derrota. La bona ratxa s'inicia amb ell sota els tres pals.

També amb el canvi de dibuix, enterrant la línia de tres centrals que semblava el Sant Grial des que Machín va salvar un descens a Segona B. Això va ser possible gràcies a la recuperació de David López, un dels grans fitxatges de l'estiu. El jugador català va començar el campionat de titular, però una lesió el va treure de les alineacions. Amb la seva presència l'equip respira –només ha perdut en dos dels vuit partits disputats i per la mínima– i fins i tot se n'aprofita ofensivament, perquè ha marcat un parell de gols i ha donat una assistència. 

Manen Santi Bueno i Aleix Garcia

Al seu costat i encara que s'oblidi, en ple procés d'aprenentatge a l'elit, brilla Santi Bueno. Descartat per al Mundial tot i trobar-se en la prellista de l'Uruguai, és el tercer futbolista que més passades amb èxit completa de la Lliga (812, per darrere de Kroos i Parejo, i al davant d'Aleix Garcia, quart). I en l'apartat de recuperacions, forma part del top 10 (19, dues més que Aleix). La seva temporada, com la del Girona a escala global, no sembla la d'un nouvingut.

Cas a part, el de la parella nascuda a Ulldecona: l'esmentat Aleix Garcia, el qual també pot presumir de ser el sisè jugador de la Lliga amb més assistències –tres– i Oriol Romeu, que potser no encapçala cap de les llistes més visibles a primer cop d'ull però sense el qual no s'entendria res de l'ecosistema blanc-i-vermell. Si l'equip pot permetre's el luxe de ser atrevit és perquè sent la confiança que algú el protegirà si li van mal dades. Aquest algú és Oriol Romeu. La bona dinàmica, a més, coincideix amb l'aposta per Yangel Herrera a canvi del talent de Riquelme.

Malgrat les suplències del madrileny, el Girona es manté generós en l'apartat ofensiu: és el sisè equip de Primera que més gols marca (20), el novè que més xuta (61) –contra l'Athletic va fer-ne 19, gràcies a una superioritat reconeguda per Ernesto Valverde– i el quart equip que menys faltes comet (166). Si vol evitar problemes en un futur, haurà d'acabar d'una vegada per totes amb la incertesa defensiva: tan sols el Celta, el Cadis i l'Elx han encaixat més gols que els gironins. Això no impedirà, però, que la tardor a Montilivi sigui radiant.

stats