Fita a fita
Esports 19/03/2021

Es Caragol, observatori i refugi dels primers habitants de Galatzó

Sota l’ombra llarga i tenebrosa del comte Mal, l’emblemàtica finca pública de Calvià alberga una dotzena de jaciments arqueològics

Joan Carles Palos
4 min
La ruta de la setmana.

PalmaLes muntanyes com a observatori i refugi des de la prehistòria. Aquest podria ser el titular de moltes de les rutes descrites. No debades, la història de la vall de Galatzó es remunta fins a 3.000 anys abans de la nostra era (ane), que és quan tenim documentada la presència humana per primera vegada en aquest espai. Sobre els seus més de 14.000 metres quadrats d’extensió hi trobam una dotzena de jaciments arqueològics catalogats d’època pretalaiòtica i talaiòtica, la majoria dels quals estan situats a zones altes per controlar visualment l’entorn. Talaies i defenses que perviuran en molts de casos fins a la conquesta de 1229 i l’arreplegada dels resistents musulmans a les muntanyes de la Serra.

Som a la finca pública de Galatzó, al nord del municipi de Calvià, a les proximitats del nucli del Capdellà. Limita amb els municipis de Puigpunyent, Estellencs i Andratx, i les seves 1.972,9 quarterades fan d’ella una de les finques de més extensió de les Illes Balears. La seva superfície correspon aproximadament a un 10% del total del municipi de Calvià. Però som dins terres on la llegenda del comte Mal ho acapara tot, no feim passa sense que se’ns travessi pel camí l’ombra llarga i tenebrosa del segon comte de Formiguera, Ramon Burgues Safortesa Pax-Fuster de Villalonga i Nét (1627-1694). Les tràgiques conseqüències del conflicte que ell i la seva família mantingueren amb els habitants de Sant Margalida marcà per sempre la seva història, que esdevingué una de les llegendes amb més arrelament a la nostra terra.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada des de l’aparcament de la finca pública de Galatzó, a la qual accedim des de la carretera del Capdellà a Galilea (Ma-1032 km 2,2), i des d’aquí ens dirigim cap a les cases. Just al començament de la ruta ens topam de cara amb el primer element patrimonial a destacar: Ca l’amo en Biel. Es tracta d’un conjunt arquitectònic senzill de la segona meitat del segle XIX ubicat a la part baixa de la vall i que constituïa l’epicentre d’una antiga segregació de la possessió. A l’interior de la casa, d’una planta d’altura, hi ha una petita clasta o pati interior obert.

Les primeres passes de la nostra ruta són per un camí de carro, ample i planer, que travessa un bell ametlerar. [05 min] Tombam a la dreta pel camí de les Planes, unes velles rotes situades a una raconada als peus del puig de Galatzó, i que constitueixen un bell mirador de la vall. [15 min] Després d’uns revolts que ens fan guanyar altura i obtenir una perspectiva generosa de la vall, assolim el segon element patrimonial destacable de la ruta, que travessa el nostre camí de dreta a esquerra: la síquia del Ratxo. Es tracta d’una canal d’època musulmana de dos quilòmetres de llarg que proveeix d’aigua les cases des de la font del Ratxo, a la possessió del mateix nom dins el terme municipal de Puigpunyent. És el motor principal del conjunt hidràulic de la finca Galatzó, de fet una de les seves funcions era abastir un gran aljub i, des d’aquí, moure els molins fariners de la possessió, dels quals es tenen constància des del segle XVI.

Abandonam el mirador de les cases i continuam la nostra caminada pel mateix camí. Després d’un doble revolt –dreta/esquerra– ens ve una recta llarga. Som als peus del puig del Caragol. [30 min] Hem d’estar atents, perquè aviat veurem una fita a la dreta del camí que ens indica el tirany d’inici de l’ascensió al cim de la nostra ruta. La traça del senderó arranca direcció sud-est i poc després gira sobtadament cap a nord-est, sempre en sentit ascendent. Es tracta, al cap i a la fi, d’assolir una collada que tenim just damunt nostre.

[45 min] Ens situam sobre aquesta carena ampla i de suau pendent que uneix el puig del Caragol, a la nostra esquerra, amb un penyalot que ens queda a la dreta. Ens dirigim cap a ell, a tan sols unes passes de la nostra posició. Es podria tractar del Castellet, ressenyat al Mapa General de Mallorca (1958) de Josep Mascaró Pasarius, part d’un sistema de talaies i defenses d’època talaiòtica (900/850-123 ane) que es desplegava per tota la muntanya i que constitueix un dels jaciments més notables de tota la finca.

Abandonam aquesta petita talaia i reprenem la marxa allà on l’havíem deixada, sobre la collada. Continuam en direcció al puig, perpendiculars a ell, per un tirany que serpenteja entre pins, carritxeres i garballons. A mesura que ens acostam a les penyes, [55 min] el caminoi gira cap a la dreta voltant un ample i pregon comellar, al fons del qual és visible un tram de la síquia del Ratxo. La nostra meta més propera és un passet que veiem cap a sud/sud-est i que ens permetrà assolir el coster final del puig del Caragol.

El mur defensiu

Un cop superat el pas [1 h 00 min], la direcció de la nostra marxa s’orienta cap a nord/nord-oest, seguint el rastre d’un tirany entre el penyalar, senyat per nombroses fites que ens asseguren la passa. Mentre encaram el darrer tram i més feixuc de la nostra ruta, [1 h 10 min] assolim el tercer element patrimonial d’interès: un mur defensiu d’època talaiòtica. El camí hi passa just pel costat dret del jaciment i des d’aquí s’estén cap a la dreta abans d’assolir la darrera capamunta fins al cim [1 h 35 min]. Des d’aquí dalt gaudim d’una panoràmica de 360º excepcional. Prenent el puig de Galatzó (988 m) com a referència (nord-oest) podem veure, en sentit contrari al de les agulles del rellotge, la Moleta de s’Esclop (928 m), es Moletó (866 m), sa Cadira des Bisbe (723 m), el puig Batiat (644 m) i sa Panada (442 m), a més de les localitats del Capdellà, Calvià i el puig de na Bauçana, vora Galilea.

La tornada fins a l’aparcament, Ca l’amo en Biel, la farem pel mateix camí [3 h 00 min]. Si en recuperar la pista encara ens queden ganes de fer unes passes més, podem acabar de pujar fins a les Planes, aquestes velles rotes dins la finca de Galatzó des de les quals gaudim de noves i sorprenents perspectives. En aquest cas li haurem d’afegir una hora a la durada total de l’itinerari.

@Fita_a_Fita

stats