El camí vell del Far, una via històrica per un territori agrest i inhòspit

PalmaFormentor és un estret braç de terra al nord-est de Mallorca que s’allarga uns 12 km, a l’extrem del qual s’ubica el far de Formentor. La ruta que us presentam recorre bona part d’aquesta terra agresta seguint el camí vell que des del 1863 uneix Cala Murta i el far. El nom de Formentor és cèlebre, principalment, per ser la pàtria de Miquel Costa i Llobera (1854-1922), l’home que versificà aquell territori indomable i inhòspit. Precisament, les cases de Cala Murta, l’antic Formentor de Llevant, és el nostre punt de partida (pk 12,8 de la Ma-2210). Convé tenir present si ens interessa deixar prèviament un vehicle al final del camí, a prop del far, per a la tornada, així com les restriccions de trànsit a la zona els mesos d’estiu.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada davant les cases de Cala Murta, actualment propietat de la Fundació Rotger Villalonga, fundada el 1979, i ens dirigim cap a la cala. Aquí se celebra la famosa Diada de Cala Murta, l’homenatge que des del 1934 es fa a la casa del poeta i que té l’origen en l’associació Amics de Costa i Llobera, fundada el 1933.

Mentre baixam cap a la mar, deixam a l’esquerra les instal·lacions del Campament de Santa Maria de Formentor, als peus d’en Fumat. Allà on acaba l’asfalt [25 min], topam de front amb el portell d’un xalet. Uns metres abans, a l’esquerra, tenim el tiranyet que hem de prendre per enganxar el camí Vell del Far de Formentor. De moment, giram a la dreta i seguim fins a la platja de macs, des de la qual es pot contemplar aquest entrant de la mar de més de 400 metres de llargària [30 min]. A l’extrem dret del codolar, tenim el caminet que ens conduirà al mirador del Castellet [35 min]. Està ubicat sobre una mena de collet des del qual dominam tota la badia de Pollença. Més a prop nostre, tenim, alt i punxegut, el Castellet que sobresurt a la dreta de la bocana de la cala i del qual pren nom el mirador. Cap al nord-est, intuïm la bocana de Cala en Gossalba, entre la Punta de les Butzes i el Morro del Pont.

Tornam a la platja i retrocedim pel camí fins al portell del xalet abans esmentat [45 min]. Prenem el tiranyet i ens situam sobre el camí Vell del Far de Formentor. Deixam la mar a la nostra esquena i començam a fer passes per aquesta antiga via de comunicació. Per fer més dolça la pujada dels animals de càrrega que havien de dur materials i queviures, tant durant la seva construcció com posteriorment, el camí es va dissenyar amb llargues llaçades. Un exemple el trobam en els vint-i-dos revolts de les Voltes del Català que salven el primer i més gran desnivell de la ruta fins a assolir el coll de la Bretxa (251 m) [1 h 55 min], entre el puig Garballó (268 m) a la dreta i el puig d’en Fumat (335 m) a l’esquerra.

Aquí tenim un primer punt d’accés al puig d’en Fumat, per la qual cosa hem de sortir del camí i situar-nos sobre la carena que tenim a l’esquerra i acostar-nos als pendissos de la muntanya, i en veure les fites... “amunt, ànima forta!”. Són quinze minuts de rosta pujada, on haurem de posar cames, braços i paciència. Una altra opció d’accés al cim, un poc més dolça, la trobarem des del coll de la Creu. Aquesta part de l’itinerari és opcional; per tant, si no la volem fer, en passar el coll de la Bretxa prosseguim la marxa en direcció al coll de la Creu (242 m) [2 h 20 min], entre el puig d’en Fumat, a l’esquerra, i la Roca Blanca (325), a la dreta, travessant el comellar del torrent de les Agulles.

Descendim fins a la carretera [2 h 35 min], a l’altura del pk 14,3. Aquesta via fou inaugurada el 2 de desembre de 1951, posant fi a gairebé un segle de pesada i dificultosa comunicació amb el far. A la nostra esquena, tenim la imatge que es fa present en els versos de Costa i Llobera: “De terra sols los aguaita / l’aspre turó del Fumat, / que sembla un lleó de pedra / los abismes contemplant” (La gerreta del captiu. Miquel Costa i Llobera). Continuam uns dos-cents metres per damunt l’asfalt i sortim per l’esquerra de la calçada per seguir un tirany fitat que ens farà passar per damunt un turonet, des d’on obtenim una perspectiva meravellosa de Cala Figuera, el pla de les Arenes i el cap de Catalunya. El caminet ens deixa sobre un coll [2 h 50 min] on trobam el mirador de la Punta d’en Tomàs. Als nostres peus, sobre la mar, el Racó d’en Xot.

Continuam uns dos-cents metres més per asfalt, a la dreta tenim un comellar pregon, és la canal de Cala en Gossalba. Aviat trobam a l’esquerra una fita que ens indica l’inici d’un tiranyet que ens permetrà recuperar el camí Vell del Far. La construcció de la carretera desdibuixà diversos trams del camí, uns desaparegueren sota la nova calçada i altres es veieren afectats per les destrosses de la maquinària. [3 h 15 min] Sortim novament a l’asfalt, a l’altura del pla de les Basses (pk 16), a la nostra dreta.

Mirador del Puat

Un nou i breu tram d’asfalt que seguirem tres-cents metres més. Sortim per l’esquerra de la via i recorrem un nou tram del camí Vell del Far que en breu temps i distància ens acostarà fins al segon observatori, el mirador del Puat, amb una petita escalonada d’accés [3 h 50 min]. Cent metres més d’asfalt i enllaçam novament el camí, aquesta vegada per voltar per baix del puig de la Pinya. Un suau ascens i descens que ens traurà a la carretera, a l’altura del pk 17,8; la creuam i continuam pel vell camí [4 h 15 min]. Ara descriu unes llaçades –massisses– que travessen un petit comellar al fons del qual es troba la cova de na Ruixa. Conten que a Pollença hi vivia un mariner airós i valent que un dia va desafiar les onades i els senyals de tempesta, la història del qual la trobam al poemari de Costa i Llobera Tradicions i Fantasies, del 1903: “La mar el volia, jamai assaciada / de vides, fortunes, tresors i vaixells; / i d’ell va fer presa dins forta ventada / Na Ruixa-mantells”.

Ràpidament, el camí remunta i ens deixa sobre un collet rere el qual ja contemplam en tota la seva plenitud el far de Fomentor, atalaiat sobre les penyes a 170 metres d’altura [4 h 30 min]. Creuam la carretera i pocs metres després giram a l’esquerra per fer el darrer i més bell tram de la ruta, tot i que arribant al far el camí mostra símptomes clars de dècades d’abandonament i manca absoluta de manteniment. Sortim a la carretera novament i recorrem per ella els últims 500 metres fins al far [4 h 55 min].

Si hem de tornar a peu fins al punt d’inici de la ruta, en arribar a l’altura del puig d’en Fumat, en comptes de pujar el coll de la Creu, seguim la carretera i escurçam més de dues hores de camí pel túnel fins a les cases de Cala Murta.

@Fita_a_Fita