El camí de l’Alzina Fumadora i les terres comunals de sa Bassa

PalmaEl camí de l’Alzina Fumadora uneix el nucli de Fornalutx amb la zona coneguda com sa Bassa (terres comunals) i es Clot. Fins a l’obertura de la carretera dels embassaments l’any 1961, el vial era utilitzat des d’antic per accedir a la comuna de Fornalutx i a les possessions dels Binis i Montcaire, entre d’altres. “Aquesta fou la via que seguiren molts dels habitants del municipi, que, atesa l’escassetat de recursos, es dedicaren al contraban de tabac, principalment. Aquest camí es troba en molt bon estat de conservació i es caracteritza per una successió d’esglaons empedrats (raietes)” (Guia dels pobles de Mallorca, 2002). Una autèntica joia de la tècnica constructiva de pedra en sec que en fa una de les rutes més atractives de l’àmplia xarxa de camins públics de la vall de Sóller i, en general, de tota la serra de Tramuntana.

La singularitat del nom del camí, l’Alzina Fumadora, apunta clarament a un fitònim. És a dir, un determinant de lloc que ve per la presència d’una planta o arbre singular en aquell context. En aquest cas, una alzina, arbre protector com no n’hi ha d’altre, situada a mitjan pujada, des de la qual s’obté una clara i bella perspectiva de la vall, a l’ombra de la qual els traginers s’aturaven a fer una fumada. Probablement, l’arbre en qüestió es distingia clarament en un paisatge que pel seu ús generalitzat havia quedat desproveït d’alzines. El seu fullatge sempre verd i espès és el millor aixopluc tant a l’hivern com a l’estiu. Aquest mateix topònim el trobam en el camí dels Cingles (Binis) (toponimiamallorca.net).

La ruta

[00 min] Tant si hi accedim en transport públic (tib.org) com en tren, el nostre punt d’arrancada és la plaça d’Espanya de Fornalutx. Abans de començar a fer passes, paga la pena fer una ràpida ullada al nostre entorn i destacar-ne dues coses: la primera, Ca n’Arbona i la seva torre de defensa del segle XVII, imponent edifici que acull la Casa de la Vila des de la consolidació de la segregació de Sóller com a municipi independent el 1837; i la segona, si miram cap al voladís de les cases, contemplarem les teules pintades, un art popular d’origen incert que s’estén per Mallorca a partir dels segles XIV i XV. És obligatòria la visita a Can Xoroi, seu d’una important tafona, un museu etnogràfic i una exposició permanent sobre aquest peculiar art de pintar les teules a les volades amb l’objectiu de protegir els edificis i les persones que els habiten.

Partim escales amunt i passam per davant l’església parroquial, erigida en vicaria ‘in capite’ el 1579, sota l’advocació de la Nativitat de la Mare de Déu, sobre un antic oratori medieval. [05 min] Aviat apareixen els indicadors de fusta de la ruta de pedra en sec, que ens van assenyalant progressivament la sortida del poble de cap a la Comuna. [10 min] Pegam a la carretera (Ma-2120), que connecta Fornalutx amb la dels embassaments (Ma-10), ens desviam cap a la dreta i fem un breu tram d’asfalt fins a recuperar l’empedrat. [35 min] Passam un vell portell sense barrera que encara conserva les pollegueres. Atenció! Pot ser que a mitjan recorregut entre aquest punt i l’anterior hàgim vist alguna alzina que podríem considerar com la que dona nom a tot el camí. Un cop hem deixat el portell enrere, el camí s’acosta a un penyalar que ens situa a pocs metres de la carretera general, [45 min] on sortim a l’altura de PK 43. La continuació de la ruta és a uns metres a la dreta, a l’altre costat de la calçada. La senyalització de fusta és prou clara i precisa per no perdre passa.

Entram de ple dins les terres comunals de sa Bassa. El camí que seguim formava part de la xarxa de vials de la zona, tot i que el vell camí que unia Fornalutx amb Montcaire i els Binis devia continuar per on passa ara la carretera. [50 min] Deixam a l’esquerra un avenc, molt aferrat al marge del camí, en una part engorjada. Topam amb una bifurcació important [55 min], a l’esquerra tenim el camí que haurem de seguir de tornada després de fer cim. Nosaltres voltam a la dreta (nord-est) i continuam la nostra aproximació al puig de sa Bassa. Arribam a una segona bifurcació [1 h 00 min], fitada per la caseta del garriguer. Deixam a la dreta la pista que baixa al pla de sa Bassa i giram a l’esquerra per davant la construcció i continuam la caminada en sentit ascendent. Veurem un indicador que ens avisa de la prohibició de transitar per la zona entre els mesos d’agost i gener tots els dimarts, dijous, dissabtes, diumenges i festius.

El sostre: 819 m d’altura

[1 h 15 min] Després d’uns revolts de pujada, la pista pren cap a ponent. Ens hi hem de fixar bé, perquè en aquest tram recte i rost hem de veure a la banda dreta del camí una fita que assenyala l’inici d’un altre, envaït de mates i carritxeres, que hem de prendre. La presència inequívoca d’un marge de sosteniment i la traça sobre la vegetació ens ajuden a seguir la ruta sense por de perdre’ns. [1 h 25 min] El camí acaba de manera sobtada a l’interior d’un comellar als peus del puig de sa Bassa, a la nostra esquerra. A partir d’ara ens ve un tram orientatiu (nord-oest) que recomanam fer per la banda dreta del coster, per la part més rocosa. A mesura que ens acostem al cim anirem trobant fites esparses. [1 h 50 min] Una torre de vigilància forestal i un munt espès de pedres que fan d’improvisat vèrtex geodèsic són l’evidència clara que hem assolit el sostre de la nostra ruta, el puig de sa Bassa, a 819 m d’altura.

El descens és bastant més senzill. El sender arranca en direcció sud-oest, entre la fita cimera i la talaia contraincendis, i ens du fins a una pista de terra [2 h 05 min]. Giram a la dreta i tot d’una a l’esquerra, amb la idea d’anar tancant el primer circuit al voltant del puig. En ser a l’altura de la caseta del garriguer voltam a la dreta [2 h 25 min] i desfeim passes fins a la bifurcació següent. [2 h 30 min] Prenem tot dret i deixam a l’esquerra els que ens ha duit de pujada des de Fornalutx. Seguim ara una via ampla i de terra de traçat i obra ben agosarats, que ens du a fer una descens ràpid per un bell i frondós alzinar. [2 h 45 min] Sortim a la carretera general (Ma-10), que seguirem de baixada fins a arribar al mirador de les Barques [3 h 05 min]. Els indicadors de fusta ens duran de retorn a Fornalutx per la costa d’en Nicó, fins a la mateixa plaça d’Espanya, on hem iniciat la volta [3 h 55 min].

@Fita_a_Fita